Santa Coloma de Fitor - Mas Cals - Dolmens de la Serra de Cals.

Inici i fi a Santa Coloma de Fitor.

El 29 de gener de 948, el bisbe Gotmar de Girona consagrà l'església, que va ser dotada de terres i vinyes.

Creu de ferro.

Girar a l'esquerra

Seguir pista principal.

Can Marinas

Abandonada als anys 40 del Segle XX, queda amagada entre el Mas Cals i Fitor, en un indret elevat i discret. Fou coneguda per ser una mena d’hostal, un lloc de pas, on s’hi barrejaren personatges ombrívols i dones que anaven a parir de forma amagada.

A l'esquerra

Esquerra, camí de Fitor.

Esquerra cap a Mas Cals

A l'esquerra

A la dreta

Roderes, antic Camí Ral Girona-Cruïlles-Palamós.

Les roderes de carro de l'antic camí ral es veuen molt marcades a la roca. Pel camí hi circulaven vianants i mercaderies, en un temps on viatjar a peu o en mules era el mitjà de transport més comú, i on mercats i fires eren els llocs per intercanviar i comprar productes: verdures, gra, bestiar, olles, plats, teixit, sal, peix... Totes aquestes mercaderies viatjaven pels camins i eren els traginers qui es dedicaven a fer aquest recorregut, a mula, amb tartana o a peu,

Riera

Pou de glaç

A les Gavarres s’han localitzat les restes d’onze pous de glaç. Són estructures de grans dimensions, construïdes al vessant nord amb pedra i cobertes amb una volta també de pedra. L’activitat d’emmagatzemar glaç en un recinte aïllat ve de la necessitat de poder disposar de gel durant tot l’any. Un cop a dins es premsava per tal de que el gel es conservés millor i ocupés menys volum. Amb el boll: fullaraca, palla, bruc i joncs es cobria per tal d’aïllar-lo i millorar la seva conservació fins que el pou era ben ple. El gel es tallava en blocs fent ús del xerrac de mà i de diferents ganxos, i s’extreia amb corrioles i cordes. Un cop afora s’embolicaven amb palla i sacs, i es carregava sobre les bèsties o sobre els carros, i es duia cap a La Bisbal, Girona o Palamós.

Mas Cals

Mas Cals és un dels assentaments medievals més importants de la zona, i hem de presumir la seva existència ja en època romana. L’edifici té una estructura que la fa gairebé inexpugnable. Bandolers i d’altres conflictes feren que l’estructuració de la casa es realitzés perquè els seus habitants tinguessin aigua,llenya, bestiar i gra emmagatzemat. Amb alts murs de pedra i espitlleres, els seus habitants es podien tancar a dins i aguantar vàries setmanes. Actualment està restaurada i dedicada al turisme rural.

A l'esquerra

Font del Roldà (seca)

Esquerra trencant cap a la Cista

A l'esquerra

Corriol a l' esquerra

Cista del Clot del Llorer

És un sepulcre d’inhumació individual o doble, no reutilitzable. La cambra amida interiorment 1,70m de llarg i 0,60m d’ample, per 0,65m d’alçada màxima.

Dolmen dels 3 peus

Actualment el dolmen conserva la seva cambra formada per 6 lloses i la gran coberta in situ. Vora les lloses de migdia hi ha a terra restes de lloses possiblement de la cambra. Les dues lloses més properes al passadís – actualment no visible -, són avui inclinades vers l’interior de la cambra, tocant-se una amb l’altra. Això fou degut a les excavacions incontrolades que patí el monument.

Dolmen de la Serra de Cals

Galeria catalana en U feta de lloses de pissarra. Actualment conserva 4 lloses de la seva cambra i passadís i la coberta de la cambra molt inclinada.

Dolmen dels 3 Caires

El dolmen conserva la seva cambra amb l’inici del passadís formats per 6 lloses i la coberta in situ.

Pedra Dreta de les 3 Finques

És una llosa de grans dimensions (1.54m d’amplada, 1.70m d’alçada aproximada i 50cm de gruix) i de morfologia arrodonida que es troba disposada de forma totalment vertical.

Dolmen de les Maries

Actualment es conserven un total de 5 lloses de pissarra disposades de forma vertical i formant una alineació en direcció nord-est/sud-oest. El nom de Dolmen de les Maries, provè de la persència de dues arqueòlogues anomenades Maria en el moment de la seva excavació.

Panell informatiu.

Seguim Mas Cals

A l'esquerra