Santa Coloma de Gramanet - Montcada per Serralada de Marina
near Santa Coloma de Gramenet, Catalunya (España)
Viewed 252 times, downloaded 12 times
Trail photos
Itinerary description
GR 92- Poblat Ibèric Puig Castellar -Ermita de Sant Climent - Ermita Sant Onofre- Mirador del Collet de la Vallensana - Pedrera de la Vallensana - Font dels Caçadors- Antiga Pedrera-
Sant Pere de Reixach -BV-5001 - Pont de Montcada i Reixach - Llera del riu Besòs- Depuradora- Parc de Can Zam -Santa Coloma de Gramanet.
Waypoints
Torribera
Recinte de Torribera és una obra de Santa Coloma de Gramenet protegida com a Bé Cultural d'Interès Local. Altrament coneguda també com a Can Setantí, té el seu origen en l'antiga propietat de Torribera, Santa Coloma de Gramenet. És una masia medieval reconstruïda al segle xviii. Forma part d'un conjunt d'edificis que antigament es feia servir com a clínica mental. Els terrenys on es troba van ser adquirits per la Diputació de Barcelona l'any 1916. La Diputació de Barcelona convocà un concurs el 1917 per a la construcció d'una clínica mental a la finca de Torribera de Santa Coloma de Gramenet. L'avantprojecte guanyador fou la col·laboració dels arquitectes Josep Maria Pericas i Morros i Rafael Masó i Valentí, tanmateix aquest últim no podia constar com arquitecte en els documents degut a una sacnció d'origen polític. Masó projectà i dirigí (1926-1927) dos pavellons, els A i D, la resta s'anà construint fins al 1936 sota el projecte i direcció de Pericas però restà incomplet en la seva realització.Vers l'any 1970 hi foren afegits nous pavellons, dissonants amb l'ordenació general. També hi ha un campus de la UB de Barcelona d'Alimentació i un Complex Esportiu
Poblat Ibèric Puig Castellar
El poblat ibèric Puig Castellar està situat al parc de la Serralada de Marina, a la part alta del turó del Pollo, de 303 m d’alçada, amb una superfície que deu superar lleugerament els 4.000 m2. Les magnifiques condicions defensives i de control del territori fan pensar que devia ser un poblat important. Aquest emplaçament li permetia la visió i la comunicació amb els assentaments propers, ja que controlava un tram important de la línia de costa, la desembocadura del Besòs, el pla de Barcelona i el pas cap a l’interior, cap al Vallès. Fou ocupat des del segle VI aC fins a l’inici del segle II aC i pertanyia al poble dels laietans, el qual habitava el territori que s’estenia aproximadament des del riu Llobregat fins a la Tordera i cap a l’interior per la vall del Llobregat i el Vallès.El poblat va ser descobert l’any 1902 per mossèn Palà. Les primeres excavacions arqueològiques es van dur a terme entre el 1904 i el 1905 i anaren a càrrec de Ferran de Sagarra i de Siscar, propietari dels terrenys. L’any 1919 els donà a l’Institut d’Estudis Catalans, el qual inicià unes noves excavacions entre els anys 1922 i 1925 sota la direcció de Josep Colomines i Josep de C. Serra Ràfols. Entre el 1954 i el 1958 es van reprendre les tasques arqueològiques sota la cura del Centre Excursionista Puigcastellar. L’any 1997, el Museu Torre Balldovina va iniciar noves museístiques al poblat, de les quals cal destacar l’arranjament de l’entorn i els accessos, la consolidació de les estructures per tal de garantir-ne la conservació i, també, l’adequació didàctica del jaciment.
Ermita de Sant Climent
Capella situada entre els termes de Montcada, Badalona i Santa Coloma de Gramenet. Edificada l'any 1673 en virtud d'un acord pres anys enrere per la comunitat de Sant Jeroni de la Murtra. És dedicada a Sant Climent, advocat de l'aigua. En aquelles èpoques mancava l'aigua a Sant Jeroni, Santa Coloma, Vallensana i Reixac. Durant alguns anys s'hi celebrava una processó.
Ermita Sant Onofre
L'ermita de Sant Onofre és un petit oratori situat al barri badaloní de Canyet construït l'any 1498 pels monjos de Sant Jeroni de la Murtra al serrat de les Ermites, al capdamunt del turó de Sant Onofre (269 m.), entre el torrent de la Font Santa i el Coll de les Ermites. La seva construcció va ser motivada per la necessitat de tenir un espai pels monjos del monestir de Sant Jeroni per tal de retirar-se, contemplar, orar i fer penitència en solitud. De fet l'orde dels monjos jerònims combinava la vida cenobítica amb la vida eremítica. Era costum que el dia 3 de maig, festa de la Santa Creu, la comunitat dels monjos hi pugés en processó i des d'allà beneïen el terme de Badalona.
You can add a comment or review this trail
Comments