SANTA COLOMA SASSERRA des de Collsuspina

Avui per començar la Setmana Santa hem fet una sortida pel Moianès, des de Collsuspina fins a Santa Coloma de Sasserra per pistes amples i sense cap dificultat, cosa que permet fer-la petat constantment mentre camines.

Comencem al poble de Collsuspina, al Km 34,600 de la N-141C. El poble de per sí ja és una maravella i el seu restaurant de lo milloret del troç: Can Xarina, no us perdeu la seva cuina catalana.

Deixem el cotxe a l'entrada del poble i el creuem a peu per gaudri de les seves cases fins arribar a la placeta on hi ha l'ajuntament i l'església parrolquial de la Mare de Deu dels Dolors. Avui hem saludat el mossén, sembla que el dijous sant els dona feina.

Sortim pel carrer Nou i ens dirigim al carrer de l'Espina quon s'inicia una baixada emporlanada que ens portarà fins el torrent de l'Espina i en suau pujada fins a la casa de L'Espina: una fabulosa casa pairal, gran, ben cuidad, ben situada i quina importància en ens parla el mateix nom del poble. Collsuspina ve de Coll de l'Espina que en català antic es deia Coll S'Espina i d'aquí Collsuspina.Només amb això ja podem constatar la importància d'aquesta masia.

Seguirem pista forestal avall per la carena de la serra fins arribar a Santa Coloma de Sasserra, una parròquia que agrupa cases de pagès de Collsuspina, Moià, Centelles i Balenyà. El lloc és espectacular, d'aquells que dius que tenen quelcom que captiva. A una banda, la Rectoria, la creu al mig, el descomunal Roure del Giol de 4,50 ,etrs de corda per l'altre cantó i l'església de Santa Coloma que tanca la plaça o antigament era pública. Es un lloc que irradia pau i tranquil·litat. Nosaltres hi hem esmorzat i hem lamentat no poder entrar a l'esglèsia.

Hem sortit pel sud i ràpidament hem passat per la casa del Bonifet fins arribar al torrent del Soler on hi hem descobert unes basses enormes i precioses, si be el nostre objectiu era remontar el torrent fins a la Collada on agafem el camí que ens portarà a les Roques Blanques i el Pla del Querol. Les Roques Blanques són això roques blanques curiossament situades al cim del pujalt on moltes d'elles fan petites baumes. Al final del troç hi ha la poua de L'Espina, un antic pou de gloç que es conserva molt malament.

Cal baixar al Pla del Querol, això sí que és espectacular: vistes extraordinàries, plans d'herba encisadors i sensació de llibertat. Després de visitar la cabana que es troba en molt bones condicions, hem seguit el camí que marquen los motos per baixar fins a Collsuspina on hem anat a buscar el cotxe novament.

Una caminada preciosa sense gaires entrebancs.