Santa Eugènia de Berga – Vilalleons – Santuari i cim de Puig-l’agulla – Castell de Taradell – Taradell

Bonica i planera caminada des de Santa Eugènia de Berga al poble de Vilalleons, el Santuari de Puig-l’agulla i el cim de Puig-l’Agulla o Creu de Montagut, baixant del cim per anar seguint el GR-2 al castell i el poble de Taradell des d'on passant per la zona industrial i diferents masies, hem retornat al punt de sortida.

El recorregut fet ha sigut el següent:
Sortida des de Santa Eugènia de Berga, al costat de l’església Romànica i la plaça Major – carrer Reguer – voregem el càmping – la Teuleria de l’Eimeric – camí de Sala-d’Heures – Sala-d’Heures – tram del camí de Vilalleons a Taradell – el Pujol – Vilalleons – drecera camí de la Carena – GR-2 – Santuari de Puig-l’Agulla – cim de Puig-l’Agulla o Creu de Montagut – corriol de baixada a trobar el GR-2 – collet de les Tres Termes – collada de Mansa – Puiggrifó – coll de Taradell – roques Trabucaires – castell de Taradell o castell d’en Boix – baga del castell – Mascarell – Taradell, visitant a més de la població, l’ermita de Santa Llúcia, la torre de Don Carles, l’església de Sant Genís i el parc de la Font Gran – tram de la carretera B-520 – zona industrial del Vivet – el Vivet – el Generó – Capella del Pilar de Llagostera de Baix – arribada al punt de sortida de Santa Eugènia de Berga.


Vilalleons i el Santuari de Puig-l’agulla.-

És un poble de poc més d’un centenar d’habitants situat a quatre quilòmetres de Sant Julià, amb el qual es fusionà l’any 1945. L’edifici que concentra gran part de l’interès historicoartístic de Vilalleons és l’església parroquial de bells trets romànics. Tot i que l’estructura de la primera edificació s’ha vist modificada pel comunidor aixecat sobre el magnífic absis i la torre-campanar construïda davant la nau al segle XII; per dins, l’església de Santa Maria de Vilalleons constitueix un preciós exemple de les magnituds que assolí l’art romànic català: Fins i tot els bells retaules barrocs, únics a la comarca es compenetren amb les primitives parets de pedra vermella.

A finals de l’any 1654 l’exèrcit francès incendià l’església i cremà el valuós arxiu parroquial, els retaules i la talla romànica de la Mare de Déu. Davant l’adversitat, el poble, enlloc d’abandonar el culte a la Verge, passà a venerar l’indret on la llegenda situa el trobament de la imatge: a Puig-l’agulla, santuari de pelegrinatge marià. Aquesta església, d’estil renaixentista, fou consagrada l’any 1775 i es troba situada a la falda del puig-agut, a poc més d’un quilòmetre del nucli de Vilalleons.