Santa Eulàlia de Puig -oriol- Perafita per esmorzar a la fonda Pensiró

EL TEXT ES DEL MEU AMIC I COMPANY D´EXCUSIONS JOSEP CASTELLS josepcastells
Per avui el company i amic Manel Vila del Olmo ens ha proposat una ruta pel Lluçanès que capgira els principis que regien les excursions de la Colla dels Dilluns. Si fins ara mirava de fer una proposta de ruta excursionista amb molts elements interessants per visitar, avui ha proposat un lloc interessant per esmorzar, en aquest cas la fonda Pensiró de Perafita, i a partir d'aquí hem bastit la ruta, que sortia de Santa Eulàlia de Puig-oriol anava a Perafita ,esmorzar i finalment la tornada a Santa Eulàlia de Puig-oriol.

Es tracta d'una ruta circular des de Santa Eulàlia de Puig-oriol passant per:
- l'Estrada (0.9 km)
- Resclosa i molí de la Roca (2.5 km)
- Casanova de la Roca (3.6 km)
- El Castell (5.5 km)
- Església de Sant Pere (6.2 km)
- Cementiri de Perafita ( 6.5 km)
- La Franquesa (7.8 km)
- Riera Gavarresa (8.7 km)
- Font de les Enrocades (10.9 km)
- Sortim a la Carretera (11.7 km)
- Arribada a Santa Eulàlia de Puig-oriol (12.4 km)

Santa Eulàlia de Puig-oriol és una entitat de població del municipi de Lluçà, a la comarca del Lluçanès. En una carenada, a deu minuts de l'antiga parròquia, que es trobava en l'indret de l'actual cementiri. En el cens de 2006 tenia 161 habitants.

El 905 ja hi havia una església de Santa Eulàlia, sufragània de la de Lluçà, prop de la vila (avui mas) de Puig-oriol, que fou reedificada els segles XVII i XVIII, es troba sobre la carretera de Lluçà. Fou refeta el 1435, segurament a conseqüència dels terratrèmols del 1428, i avui només en resta una part com a capella del cementiri.

Però la formació del poble és del segle xviii. A partir d'aquest i principis del segle vinent anà creixent fins a comptar amb unes 50 famílies a mitjan segle. Quan fou decidida la construcció d'una nova església al poble (1855), erigida en parròquia independent de Lluçà el 1878.

Les petites indústries tèxtils (la més antiga, del 1861) i la nova xarxa de comunicacions no han aconseguit d'acréixer l'impuls que tenia, i actualment té uns 200 i escaig habitants (dues terceres parts de tot el terme). Hi radica l'ajuntament i és l'únic nucli de població aglomerada del terme.
Existeix com a cognom, present a la Catalunya central i de possible origen occità.

L'església parroquial o Església de Santa Eulàlia és un edifici del veïnat de Santa Eulàlia de Puig-oriol al municipi de Lluçà, dedicada a santa Eulàlia de Mèrida. Es tracta de la segona església del poble, construïda en els segles xvi-xvii quan la vella església (uns sis cents metres més a l'oest de l'edifici actual) va ser abandonada. Edifici en estil barroc popular, va rebre una extensió i reforma major el 1855, quan va esdevenir església parroquial. Adossada a l'església hi ha la rectoria. El campanar quadrangular està coronat amb una balustrada. Durant la missa que s’hi celebra durant el dia de la patrona, el 10 de desembre, s'hi canten uns goigs del segle xix, amb lletra i música de mossèn Lluís Alemany més recent.
De l'església vella, en estil romànic que es trobava al lloc on encara hi ha el cementiri, només se'n queda una capella lateral.

Només sortir del poble ja agafem l'itinerari que passa en bona part per pistes amples i cuidades, però el dia rúfol , emboirat i humit fa que anem fent camí sense veure gaire cosa del paisatge més enllà d'alguns masos espectaculars, com Puig-oriol , l'Estrada. I també descobrirem magnífics racons de la riera Gavarresa, un afluent del Llobregat força desconegut per a molts, que de ben segur ens sorprendrà per la gran bellesa del seu paisatge. Alzinars, rouredes i pinedes, ambients forestals del Lluçanès, es combinen al voltant de la riera fins a trobar el bosc de ribera, resseguint petits gorgs i salts d'aigua.
Una molt bona opció per a tots aquells que volen gaudir d'un paisatge singular però intens de pura natura.

Perafita és un municipi de la comarca del Lluçanès, està situada al centre-oest de la regió de l'Alt Ter.El topònim "Perafita" prové del llatí "petra ficta", que etimològicament vol dir "pedra-fita", és a dir, pedra col·locada en un indret per indicar la terminació d'una propietat o territori. El nom del poble, doncs, fa pensar en l'antiga existència d'algun megàlit o pedra dreta erigida o aprofitada per delimitar les propietats.

Malauradament, el lloc de Perafita és dels menys documentats del Lluçanès pel que fa a l'època immediatament posterior a la repoblació. Les primeres notícies són de l'any 909, quan surt esmentat el poble com a límit de la parròquia d'Olost, però l'església de Sant Pere no és esmentada fins al final del segle xi. Cap a l'any 1300, la població es va anar aglutinant al voltant d'aquesta església romànica. Perafita cresqué notablement en el transcurs del temps i es convertí en una gran vila comercial i artesanal. A la segona meitat del segle xvi, per exemple, hi havia, segurament entre d'altres aquests serveis i professions: hostaler, paraire, sabater, picapedrer, fuster, teixidor, barreter, sastre, mestre de cases, moliner… De totes aquestes professions, la de paraire era la més important: constituïa la base de la producció, sense comptar, és clar, la pagesia, que aquí com a tota la comarca, era veritable puntal econòmic de l'època.

Contribuí també a aquest augment de la població la immigració de gascons i llenguadocians que es produí durant els segles xv i xvi. El 1686 Perafita tenia 70 cases juntes i 16 pagesies habitades, però en arribar el segle xvii, durant els fets de la Guerra de Successió fou incendiada en l'operació de repressió realitzada pel filipista Comte de Montemar. La població, però es va refer aviat i el 1787 ja tenia 439 habitants; el punt culminant es va assolir el 1860 amb 746 habitants.

Avui dia Perafita és un poble que manté un cens de disminució atenuada (350 habitants), però que es manté viu amb el continu arranjament del seu patrimoni, pavimentació i arranjament de carrers, reformes a les cases antigues, i noves obres d'habitatges com a segones residències.

El 3 de maig de 2023 el municipi, que fins aleshores formava part de la comarca d'Osona, va passar a integrar-se a la nova comarca del Lluçanès

Església parroquial de Sant Pere
La primitiva església parroquial, també dedicada a Sant Pere, era romànica, probablement construïda al segle xi. D'aquesta església només en resta el timpà, que es guarda a l'interior. Al segle xvi estava molt deteriorada i segurament s'havia fet petita per al servei dels fidels de Perafita. Per això s'encomanà un projecte de construcció d'una nau lateral.

Al segle xviii, potser després de l'incendi que va patír el poble, es construí una església parroquial de nova planta, molt probablement en el mateix lloc de l'anterior. L'edifici actual és barroc, té capelles laterals, façana a ponent i campanar a l'esquerra del presbiteri. El retaule barroc de fusta que s'hi construí fou destruït l'any 1936 durant la Guerra Civil. Després de la guerra es construí un retaule molt senzill que fou modificat, als anys 60, seguint les directius del Concili Vaticà II.

Pel novembre de l'any 1993 s'inaugurà una nova decoració del presbiteri amb pintures obra de Joaquim Busquets Gruart, amb al·legories religioses i descripcions del paisatge i de les festes religioses de Perafita. Aquesta decoració és amb una creu de sobre l'altre dissenyada i realitzada per Pere Busquets i les imatges de Sant Pere i de Jesús crucificat, talles de l'escultor Pere Sala.

Aquest timpà formava part del portal de la primitiva església parroquial romànica de Sant Pere de Perafita. A la part central del timpà veiem la imatge de Crist en Majestat voltada dels símbols dels Evangelistes. L'àguila, símbol de Sant Mateu, s'endevinen a la part superior del timpà. A la part inferior hi havia les figures del brau alat símbol de Sant Lluc, i el lleó símbol de Sant Marc.

La seva realització es pot situar a la segona meitat del segle xii. El timpà romànic de Perafita fou emplaçat a l'interior de l'església parroquial el mes d'agost de 1987 per evitar-ne la degradació total.

Personatges il·lustres
Jaume Puig i Beuló, signant del Pacte dels Vigatans i els seus fills Francesc Puig i Sorribes i Antoni Puig i Sorribes
El periodista Ramon Besa, actualment director d'esports del diari El País és nascut a Perafita.

Informació extreta de la Viquipèdia