Santa Eulàlia de Riuprimer Creu de la Miranda Muntanyola i retorn

Avui fem una excursió circular per la comarca d'Osona, sortirem i acabarem a santa Eulàlia de Riuprimer i farem camí cap al sud , ascendirem a la Creu de la Miranda, un preciós lloc, te unes vistes esplendides de l'entorn, llastima que avui el dia no acompanyi, per després seguir fins a Muntanyola i baixar de nou a Santa Eulàlia pel camí antic. Una excursió d'uns 16 quilometres i uns tres-cents metres de desnivell, amb un panorama extraordinari de la Plana de Vic i la vall de la Riera de Muntanyola.

Santa Eulàlia de Riuprimer és un municipi de la comarca d'Osona. En la legislatura 2019-2023, l'alcalde és Xavier Rovira Montells, de la candidatura Independents per Riuprimer-AM. El municipi es troba a l'extrem occidental de la Plana de Vic, però és predominantment muntanyós.
El terme de Santa Eulàlia va organitzar-se administrativament entorn d'una petita fortalesa, el castell de Torroella, que ja existia el 904 i se li va donar la categoria de castell termenat cap al 1130. Fins al principi del segle xix, els bisbes de Vic van tenir el domini civil del terme i els nobles al front del castell i del terme els prestaven obediència i vassallatge.
El 17 de maig de 1705, a l'ermita de Sant Sebastià prop d'aquest municipi va tenir lloc una reunió on els austriacistes coneguts com els vigatans van coordinar els detalls del Pacte de Gènova, en el que es coneixeria com el Pacte dels Vigatans.

Sortim del poble, travessem la riera i comencem a pujar, primer per pista, després sender i finalment més pista. Arribem a la masia de cal Sord, ara baixarem per un corriol ben marcat, la barraca de Mn. Alfons no era a la traça prevista del dia però ja que hi som a prop, ens hi arribarem. S’hi baixa per un sender que costa identificar des de dalt però després, encara que estret, està molt ben marcat. Al cap de menys de cinc minuts de descens practicament ja hi som però no la veiem, cal que passem pel mig d’uns boixos. La cabana no es veu fins que has passat aquests boixos, i es confon completament amb l’entorn. Té uns dos metres de llargada per un metre d’amplada i poc més d’un metre i mig d’alçada, amb parets de llosa acabades en un sostre de volta, una porta estreta i baixa i dues finestres. A dins hi ha un banc de pedra i l’espai just per jeure a terra una persona no gaire alta.
El capellà administrador de l'hospital de la Santa Creu de Vic, Alfons Bonvehí, va construir aquesta cabana o barraca de pedra per refugiar-se al bosc proper a cal Sord a l'inici de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). Segons les dades localitzades hi ha qui afirma que Mn. Alfons baixava a la zona de la Guixa a buscar pedres, la gent dels masos veïns el va ajudar a fer-la i li subministraven material. A una de les pedres hi va gravar l'any "1936" i una creu, i posteriorment s'afegí en una altra pedra: «Barraca de mossèn Alfonso on passà captiu en 1936».

Tornem a cal Sord i seguim pujant per la pista, passem per la Teieda, passada la masia derruïda, uns metres més endavant trobem el desviament cap a la població de Sentfores. Seguim pujant fins una nova desviació a l'esquerra, ja només ens falten els últims metres per arribar a la Creu de la Miranda.
Finalment hi som, però tot i el dia ennuvolat encara veiem trossos de paisatge enmig de boires. Esmorzem. Som en una magnifica talaia coronada amb una creu de pedra de granit situada en un tancat de pedra. Correspon a la creu de terme entre els municipis de Muntanyola i Vic.
La Creu de la Miranda és un mirador excepcional des d'on es pot observar el massís del Montseny amb el Matagalls, el Pla de la Calma i el Tagamanent, i les poblacions de Vic, Calldetenes, Santa Eugènia, Taradell, Malla, etc...

Tornem a baixar per seguir el camí a Muntanyola, passat Cal Ros de Münter, trobem la bonica masia de El Puigllat, seguim i ben aviat arribem a Muntanyola i anem baixant una mica cap a l'Església de Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola o Cal Campaner.
El municipi històric de Muntanyola és format per entitats amb una història i una evolució ben diferents fins a la definitiva creació dels municipis moderns, que es remunta al 1840, Munter, pronunciat a la comarca “Munta”, apareix el 929 amb el nom de Villa de Montari, i en altres documents Montabri. En aquest petit terme, originat en una vila rural, fou erigida abans del 929 una església dedicada a Sant Esteve, i en un petit pujol que hi ha a prop, s’alçà un castell, que esdevingué el centre jurisdiccional del terme. Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola és una església parroquial, al municipi de Muntanyola, a la comarca d'Osona, a Catalunya. És dalt d'un serrat, però abocada a la vall interior del terme. L'església actual va ser reconstruïda totalment el 1727, fet que provocà que no quedi gairebé res de l'anterior. És un edifici barroc que conserva íntegra la col·lecció dels seus retaules. El 1989 va ser restaurada per la Diputació de Barcelona. S'hi celebra missa cada diumenge a les 10 del matí. El 15 de maig es fa la festa en honor de Sant Isidre i el 16 de juny se celebra la festa major de Sant Quirze i Santa Julita.

Es tracta d'un edifici compost per una única nau, amb la capçalera orientada a llevant, sense absis. L'entrada es troba a ponent, i està construïda amb dovelles de pedra blanquinosa, tenint a dalt un frontis triangular amb una fornícula, contenint imatges de Sant Quirze i Santa Julita. A sobre s'hi obre un òcul. Al sud-est hi ha la torre del campanar, adossat i cobert de les quatre vessants. A la part de migdia l'església s'uneix a la rectoria. A l'interior la nau presenta capelles laterals; les de la part esquerra es comuniquen entre si. Són cobertes amb volta quatripartita amb un medalló al centre.

La nau es divideix en quatre tams, on es descriuen formes ovals amb decoracions d'estuc en cada un. Al mur de migdia s'hi troba adossada la rectoria. La planta és rectangular, amb el carener paral·lel a la façana, que està orientada cap a ponent. La vessant de llevant és més prolongada que l'altre. El cos de galeries està orientat cap a migdia i adossat al temple. A la part posterior hi ha un hort, al costat del cementiri. Consta de planta baixa i dos pisos. El portal d'entrada és de forma rectangular, amb la llinda decorada amb motius eclesiàstics. S'hi han construït annexes per tal d'habitar-los com a colònies, fet que ha modificat l'antiga estructura. És construïda amb pedra, amb afegitons de totxo.

Rera l'església hi ha el mirador de Cal Campaner, des d'aquí també veiem el camí que va al poble de l'Estany. Ara reculem una mica fins a trobar el camí antic de Santa Eulália a Muntanyola, actualment quasi tot ell asfaltat. A la dreta passem a tocar el mas Sagarell, el mas Sagarell, tot i que aquest ja apareix esmentat en les afrontacions del Castell de Muntanyola del 1198. També consta un document del 13 de setembre de 943 on el prevere Esteve, en bé de la seva ànima, dóna a Sant Pere de Vic, cases, terres i vinyes i també un molí situats al comtat d'Osona a la terra de Sant Quirze, que afronten amb el torrent que baixa de Sagarell i específica els límits "et de meridie n strada qui vadit per domum Sancti Quirici, et de occiduo in rio qui descendit per domum Sancti Pedri, et de circi in vinea di Ramio Presbitero et de Galindo et de Godlen femina vel in terra de Bera quantum in istas III afrontacones includunt, sic dono ad domun Sancti Petri ipsas casas, curtes et ortos et terras et vineas et mulino et arboribus, pomíferas vel clondiferas quantum ego emi de Gontario et de filios Uvansamiro vel heredes illorum sive de Criago". Les estructures del mas conservades fins l'actualita,t però, es poden remuntar al segle XVI, ja en època moderna. Cal assenyalar que aquest mas es troba integrat en el conjunt de petits establiments rurals que proliferaren al voltant de la coneguda Baga de Muntanyola, junt als masos Vilardell, Riera dels Assençaments, Cal Farràs, El Sot de l'Om, en aquest cas a mitja carena del torrent del Casals. Els segles XVI i XVIII foren un moment de creixement i de desdoblament de propietats, i aquest fenomen s'evidencia amb un gran auge constructiu i una ocupació d'espais que fins ara es consideraven erms o poc aptes. La casa és la més meridional del conjunt i les estructures constructives no presenten cap element que ens aporti una cronologia per l'edifici. Els actuals propietaris tampoc conserven cap document al respecte.
A l'esquerra, un referent, el Mas de Cal Vilardell de Muntanyola, de lluny es veu una masia imponent però de més a prop cal dir que està força malmés. Seguim la baixada per la pista i agafem l'antiga carretera de Santa Eulàlia de Riuprimer, per la zona de Can Riera. Ens trobem en el creuament amb l'indicador del Camí de Sant Jaume, que seguim fins a Santa Eulàlia. Passem per la granja, amb tota la teulada plena de plaques solars, i els camps de l'Aliberc de Baix, passem el Pont de l'Aliberc i ben aviat arribem de nou a Santa Eulàlia de Riuprimer.

Informació treta de Viquipèdia i Turisme d'Osona.