Santa Eulàlia - Pedralbes - Turó d'en Corts - Collblanc

Ja amb més ànims i amb la premissa d’evitar el transport públic, enfilo de nou per la Rambla Badal, Diagonal i trampejant pels carrers de la dreta de l’Avinguda Pedralbes fins a la mateixa avinguda i el Monestir. Ja passat aquest em fico pel camins del Parc de l’Oreneta i sortint d’aquest per una tanca oberta enfilo amunt ja a la Carretera o Passeig de les Aigües. Un cop a la pista la segueixo a la dreta, avui no arribo fins al corriol que puja a tocar de la Vila Paula i en el primer trencall a l’esquerra deixo la pista i començo a pujar, de fet, al mateix lloc on m’hagués portat l’altre corriol. En aquest punt, ara a mena de rotonda marcada per una presumpta escultura o “performance” estranya que no fa els honors al xiprer que hi havia abans. Pujo per “n” vegada al Turó d’en Corts, avui sense senglars afamats, i baixo a repassar el PR. Tant baixar, agafo el primer trencall que veig a l’esquerra, error! Un metres més a baix està el camí “normal”, el corriol pel que he optat es va perdent fins que no queda més remei que tirar avall per on es pot fins al citat camí “normal” per on va el PR. Feia temps que no hi passava, normalment tornant de Can Cuiàs, però segueix igual de sinuós, resseguint els petits barrancs que baixen de la serra dalt a Ponent. Passo per l’eixuta Font del Ferro i poc més endavant ja surto una mica més amunt de la Plaça Mireia. Segueixo avall fins el trencall a l’esquerra, per camí de terra, amb la luxosa Ciutat Diagonal a la dreta, fins ja a la ziga-zaga que baixa a passar per sota de la B-23, ara el luxe està a dreta i esquerra, em ve al cap la caràtula del disc de Supertramp de l’any 1975: “Crisis? What Crisis?
I segueixo avall per la ziga-zaga, passo per les interminables obres de la zona per sota la B-23 i segueixo fins al CC Finestrelles. D’aquí, per la N-340 o Carretera de Collblanc i a l’alçada del mercat a la dreta pels poc interessants i degradats carrers de Collblanc i la Torrassa fins ja de retorn a Santa Eulàlia, que tampoc és que sigui una meravella. Ja falta poc.