Santa Fe del Montseny. Esquei, Turó í Empedrat de Morou. Pantà i riera. T'agrada el faig? el granit? el cant dels ocells?
near Santa Fe del Montseny, Catalunya (España)
Viewed 2733 times, downloaded 147 times
Trail photos
Itinerary description
Comencem per una pregunta a la que encara no tenim resposta: Qui era en Morou?
(l'antic propietari de la zona?, un galleg o portuguès que "morou" per aquestes muntanyes?)
Doncs la idea de fer aquesta ruta ens va venir fa una setmana visitant el molt recomanable Museu de Ciències Naturals de Barcelona, al Fòrum. Allà vàrem gaudir d’allò més en un espai anomenat "Chill-out sonor” on podem escoltar els diferents sons d’un dia de primavera al Montseny, com van canviant al llarg de les hores (amb el nom dels diferents animals, cosa que al camp no passa ;-)).
Dit i fet.
No és pas el primer cop que anem a l’Empedrat de Morou des de Santa Fe del Montseny, i aquí en teniu un díptic.
Però aquest és el primer cop que fem la variant que passa per l’Esquei i pel Turó.
Si aneu amb nens, us recomanem feu la senzilla, ja és molt maca! Començareu com nosaltres (sempre va bé començar per tres sequoies) , però al cap de 1,3 Km gireu cap a la dreta, pel pla de Mulladius, ben senyalitzat.
Nosaltres hem seguit recte cap amunt. I hem xalat amb l’Esquei de Morou. Cal anar amb compte, però té unes vistes d’allò més. Quin indret!! (Per cert, molts cops a Internet podeu trobar les seves imatges com si fos el Turó de Morou, error!). Molt aeri. Fins i tot sense pujar dalt, ja es pot gaudir d’un indret tant tel·lúric.
De seguida arribem al Turó de Morou de debò. El pobre, mig amagat dins de la vegetació, no llueix... però li reconeixem que és el punt més alt de la zona.
L’Empedrat de Morou mereix fer-hi uns quant Oms amb les Agudes i el Turó de l’Home al davant....
I una petita gran sorpresa: La font del Baladrell. Racó feèric a costat de l'avellaner que hem llegit té més diàmetre de soca de Catalunya.
La part final, passem pel Pantà de Santa Fe, del que probablement ja coneixeu la seva curiosa història. No el trobem tan ominós com d’altres...
I, per acabar, en lloc de tornar pel camí estàndard de la ruta, hem continuat i tornat per l’altra banda del pantà. Una mica més d’aventura i grans vistes de la riera de Santa Fe i de l’Estanyol.
I faigs arreu (amb una mica de castanyeda i d’alzinar muntanyenc). Formes d’arrels que et fan disparar la imaginació.
I molt de granit.
I amb molts racons amb un silenci només trencat pel cant dels ocells.
I amb l'Ermita i l'Hostal.
Un plaer tot plegat.
Doncs caldrà tornar-hi ... que a cada època de l’any és diferent.
Salut i botes.
www.ambotes.com
(l'antic propietari de la zona?, un galleg o portuguès que "morou" per aquestes muntanyes?)
Doncs la idea de fer aquesta ruta ens va venir fa una setmana visitant el molt recomanable Museu de Ciències Naturals de Barcelona, al Fòrum. Allà vàrem gaudir d’allò més en un espai anomenat "Chill-out sonor” on podem escoltar els diferents sons d’un dia de primavera al Montseny, com van canviant al llarg de les hores (amb el nom dels diferents animals, cosa que al camp no passa ;-)).
Dit i fet.
No és pas el primer cop que anem a l’Empedrat de Morou des de Santa Fe del Montseny, i aquí en teniu un díptic.
Però aquest és el primer cop que fem la variant que passa per l’Esquei i pel Turó.
Si aneu amb nens, us recomanem feu la senzilla, ja és molt maca! Començareu com nosaltres (sempre va bé començar per tres sequoies) , però al cap de 1,3 Km gireu cap a la dreta, pel pla de Mulladius, ben senyalitzat.
Nosaltres hem seguit recte cap amunt. I hem xalat amb l’Esquei de Morou. Cal anar amb compte, però té unes vistes d’allò més. Quin indret!! (Per cert, molts cops a Internet podeu trobar les seves imatges com si fos el Turó de Morou, error!). Molt aeri. Fins i tot sense pujar dalt, ja es pot gaudir d’un indret tant tel·lúric.
De seguida arribem al Turó de Morou de debò. El pobre, mig amagat dins de la vegetació, no llueix... però li reconeixem que és el punt més alt de la zona.
L’Empedrat de Morou mereix fer-hi uns quant Oms amb les Agudes i el Turó de l’Home al davant....
I una petita gran sorpresa: La font del Baladrell. Racó feèric a costat de l'avellaner que hem llegit té més diàmetre de soca de Catalunya.
La part final, passem pel Pantà de Santa Fe, del que probablement ja coneixeu la seva curiosa història. No el trobem tan ominós com d’altres...
I, per acabar, en lloc de tornar pel camí estàndard de la ruta, hem continuat i tornat per l’altra banda del pantà. Una mica més d’aventura i grans vistes de la riera de Santa Fe i de l’Estanyol.
I faigs arreu (amb una mica de castanyeda i d’alzinar muntanyenc). Formes d’arrels que et fan disparar la imaginació.
I molt de granit.
I amb molts racons amb un silenci només trencat pel cant dels ocells.
I amb l'Ermita i l'Hostal.
Un plaer tot plegat.
Doncs caldrà tornar-hi ... que a cada època de l’any és diferent.
Salut i botes.
www.ambotes.com
Waypoints
Comments (4)
You can add a comment or review this trail
El proper dia 19 novembre un grup de Associació Ermessenda de Santa Cristina d'Aro volem seguir aquesta teva ruta.Per cert sóc el pare de la Mònica Buscarons
Ep jbmitu!
Bona ruta a la tardor!
Salut i botes i què petit és el món ;-)
Ruta fàcil, espectacular, preciosa i.....
Si, absolutament, tens raó, cal tornar a la primavera i a la tardor... Quan sigui. Quins arbres, quines vistes i adequada per tothom.
Molt contents, ssoti, de que us hagi agradat tant :-) !
Salut i botes i a tornar-hi.