Santa Fe del Montseny-Pantà de Santa Fe-l'Empedrat, Turó i Esquei de Morou-El Convent del Pla de l'Espinal-Font de Passavets

Si et posiciones sobre " Veure més " (color blau) que es troba al final de la descripció del recorregut, podràs veure tot el àlbum de fotografies d'aquesta sortida...

Aquesta ruta té dos parts ven diferenciades: Sortint i arribant a Santa Fe de Montseny, la primera part es molt concorreguda i una de les clàssiques d’aquesta zona: passant per la riera de Santa Fe fins el pantà de Santa Fe, (La paret del pantà es va construir entre 1920 i 1935, amb una alçada de 19 metres i una base de 14 metres, per contenir uns 900.000 m d’aigua.. La casa que hi ha al costat del pantà, la Fabriqueta, era l’antiga centraleta que produïa electricitat per a l’hostal de Santa Fe).
Del pantà hem anat pujant progressivament (dreta) per una molt ven arranjada pista amb pals indicatius, A la alçada de l’empedrat de Morou, quant el camí deixa de pujar i s’ha de girar a la dreta deixant la pista que portàvem, hem tingut una petita distracció, que hem resolt ràpidament pujant al Empedrat tirant per dret per mig del bosc...(petita anècdota) Ja, sobre l‘Empedrats, fem una aturada per esmorzar, aprofitant l’espai (Aquesta balconada rocallosa ofereix una espectacular panoràmica sobre tota la vall de Santa Fe, el turó de l’Home, les Agudes i el Turó de Morou).
Seguim pujant i avants de arribat al Turó de Morou, ens aturem en una talaia amb unes vistes impressionants que abasten des dels Pirineus fins la costa del Maresme i pràcticament tota la comarca del Vallès Oriental. Prenent camí i arribem al Turó de Morou (sostre de la ruta) envoltat de vegetació i sense vistes panoràmiques...una foto de grup i comencem a baixar.
Un xic més avall trobem, l’Esquei de Morou, una agulla rocallosa que per pujar a la cresta s’ha de fer una petita grimpada. En aquest petit cim, trobem una bústia i un pessebre i des de on podem admirar unes impressionants panoràmiques....aquí s’ha d’anar amb compte dons tenim sota nostra un espectacular pati.
Reprendrem camí de baixada cap a Santa Fe , caminant entre fagedes per el Pla de Mollarius, un camí molt amable que ens deixa a l’escola de natura de Can Lleonard i la curiosa Casa Partida.
Aquesta curiosa edificació es troba a uns 15 minuts de l'aparcament de Santa Fe passada l'escola de natura de Can Lleonard. A més de la Casa Partida també se la coneix com la Torre de l'Anglès o bé la Mitja Galta. Realment pot apreciar-se que els fonaments i la part baixa estan construïts per a una casa amb dos vessants o sigui simètrica, fins i tot podem observar que la paret frontal i posterior semblen estar fetes per poder continuar l'obra en qualsevol moment.
Es creu que problemes econòmics o malentesos la van deixar tal qual. No deixa de ser una curiositat per als amants de l'entorn. És de propietat privada.
Aquesta es una ruta, com he dit avants, ben marcada, fàcil de seguir i molt concorreguda, amb un al·licient, extra que era, desplaçar-se fins la avioneta estavellada... A uns 150 metres de la Masia de Font de Corts, es podia veure, una avioneta estavellada. Es tractava d'un accident que va passar a l'any 2000, quan l'avioneta pilotada per un britànic amb direcció a l'aeroport de Sabadell, es va internar a la boira i es va estavellar en aquest lloc...afortunadament i no fa gaire, que la varen retirar.
A la Casa Partida encetem la segona part del recorregut.
Com la primera part de la ruta (sense la visita a la avioneta) quedava un xic curta, ara seguim un track del company d’alguna trescada...l’ Ambotes ( https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=11252947 ), Bon coneixedor i rastrejador d’aquesta zona... gràcies company per ferma-la descobrir!!
Aqueta ruta no es correspon globalment a cap ruta senyalitzada, passem per Cal Trompo i per dins de impressionants fagedes, amb camins no gaire transitats.
Passat el Sot del Prat de Dalt, el bosc ens sorprèn gratament...passem de la fageda a unes Perxades de Castanyers (El castanyer és un arbre de creixement ràpid i fusta noble. Les parcel·les es tallaven arreu cada 15 anys per obtenir-ne perxes per fer botes. Les soques, un cop tallades, rebrotaven en múltiples tanys que al cap de 4 o 5 anys s’havien d’aclarir i seleccionar. Les vares obtingudes en aquest primer aprofitament, de poc diàmetre, s’utilitzaven per fer tanques, bastons, mànecs, aspres pels horts, etc.)
Acabat les Perxades, entrem a la Roureda del Maçaners amb monumentals roures de fulla ampla, i tot seguit una Avetosa típica del Montseny. Aquesta està principalment formada per avets Avies Alba i forma boscos molt alts entre 10 i 80 metres d’alçada.
Arribant al Pla de l’Espinal, ens torna a sorprendre el bosc amb les sequoies del Convent. Al arribar al Convent, tornem a estar envoltats de faig, (arbres que no deixarem fins el fi de la ruta).
Passat el Convent, hem caminat dins una fageda per un camí que a estones s’intuïa i a estones s’amagava, transitant paral·lel a la carretera primer i a la riera de Passavets, després, per travessar aquesta carretera BV-5114 i acostar-nos a la Font de Passavets.
La font de Passavets és una de les fonts més conegudes del Montseny. Es troba al marge esquerre de la carretera a 1,5 km de Santa Fe del Montseny en direcció nord cap a Sant Marçal i Viladrau. La font està en una fageda de faigs altíssims, en un dels paratges més meravellosos del Montseny. Aquest també és un punt d’inici de moltes rutes de senderisme, la més coneguda de les quals és la pujada al Turó de l’Home i les Agudes seguint el sender PR-C-208.
Visitat aquest impressionant paratge, travessem altra vegada la carretera per seguir el sender PR-C-208 direcció a Can Casades i que transcorre paral·lel a la riera de Passavets, arribant, primer al restaurant l’Avet Blau, seguit del centre d’informació del parc Can Casades i tot seguit, l’aparcament on tenim els cotxes.
No més ens queda dinar al restaurant-hostal de Santa Fe i donar per acabada aquesta interesant sortida per el Parc Natural del Montseny.
NOTA SOBRE SANTA FE DEL MONTSENY:
A principis del segle XX l'editor barceloní, Ramon de Montaner va comprar la vall de Santa Fe a la família Alfaras de Sant Celoni. Montaner va tenir des del principi la intenció de construir en la seva nova propietat un hotel de luxe. Les obres van començar el 1910 però en aquella època a la vall no hi havia llum elèctrica. Per superar l'inconvenient fer construir una presa prop del nou edifici. Aquesta presa es coneix avui dia com "l'estanyol", l'energia elèctrica es produïa a l'edifici avui en ruïnes, situat més avall, al coll de l'entrada del pantà gran. Aquest petit pantà aviat va ser insuficient i va començar la construcció d'un segon pantà. El nou pantà gran "pantà gros", va ser construït entre 1920 i 1935.
L'arquitecte de l'hotel i del pantà va ser Pere Domènech i Pou. En principi tenia de ser el famós arquitecte modernista, Domènech i Montaner, cosí del propietari l'encarregat de dissenyar les obres. Para la construcció de l'hotel i del pantà es va usar granit extret de la mateixa vall.
Salut i bones caminades!!

Un Tomb per Santa Fe del Montseny from Salvador Hidalgo Gámez on Vimeo.