Santa Gertrudis de Fruitera - 600 especial - Torrent des Verger - Talaia Sant Llorenç - Puig des Pi Alt - Vénda de sa Picassa
near Santa Gertrudis de Fruitera, Baleares (España)
Viewed 186 times, downloaded 1 times
Trail photos
Itinerary description
CAT/ESP
Ruta que surt des de l'església de Santa Gertrudis de Fruitera, es va a buscar la rotonda del final del poble per agafar el camí que acaba als Viveros Serreta creuant el Riu de Santa Eulària, que tenia aigua en aquesta ocasió, gens estrany amb lo que ha plogut les darreres setmanes. Seguim a mà esquerra per un camí, després giram a la dreta per un altre que pareix que acaba a una vivenda però just apareix un carrerany que va pel bosc fins a un camí asfaltat (que vé del taller de la carretera de Sant Miquel). Anam casi un km. per asfalt fins desviar-mos per un carrerany, ben humit i còmode de fer. En arribar a una cruïlla agafam a mà esquerra un camí de carro, creuam un camí i la ruta ens durà (km. 4,5) al que he batiat '600 especial' i que en Roberto d'Ecoibiza va batiar fa anys com 'los Simpson ibicencos', una curiosíssima obra d'art que val la pena observar. La ruta continua per un camí que pareix que acaba a una vivenda però se segueix, es passa sense dificultats una petita tanca de madera i es va breument pel bosc fins arribar a una paret, que se segueix un tros fins a poder passar al camí.
Agafam un dels camins que ens durien a Sant Llorenç però tombam a la dreta per passar per una de les ramificacions del Torrent des Verger, on hi ha un safareig. Creuam ràpidament la carretera per un camí que comença a picar cap amunt, atenció aquí (km. 6) perquè hi ha dos carreranys paral.lels que pugen i s'ha d'agafar el de la dreta en sentit pujada. Li he dit carrerany Can Vicent Maians perquè és el nom que té al mapa la casa del cim. El carrerany de pujada és exigent però en un entorn boscós fantàstic. S'arriba a la vivenda del cim, i agafam el camí que en contundent baixada ens durà ja al camí clàssic cap a la Talaia de Sant Llorenç, on feim un parell de dreceres importants per arribar al cim. Tot i el dia cobert es veia bé Dalt Vila. A la baixada repetim un petit tram i al km. 9 ens desviam per un camí que té un bon pi a la vista i que, curiosament ens farà fer tot el bucle del Puig des Pi Alt, que no havia fet mai i el recomano perquè és un tram francament interessant i que val la pena.
Al km. 11 tornam al camí previ i ja per còmods camins de sa Vénda de sa Picassa i evitant en lo possible l'asfalt ens apropam a Santa Gertrudis pel camí de Vieros Serreta que haviem agafat al començament.
Una ruta francament polida, amb una llum magnífica ja que estava ben cobert, i no exempta d'exigència física.
Ruta realitzada amb l'Associació Desorientats d'Eivissa (Facebook).
+++++++++++++++++++++
Ruta que sale desde la iglesia de Santa Gertrudis de Fruitera, se va a buscar la rotonda del final del pueblo para tomar el camino que acaba en los Viveros Serreta cruzando el Río de Santa Eulària, que tenía agua en esta ocasión, nada raro con lo que ha llovido en las últimas semanas. Seguimos a mano izquierda por un camino, después giramos a la derecha por otro que parece que acaba en una vivienda pero justo aparece un sendero que va por el bosque hasta un camino asfaltado (que viene del taller de la carretera de Sant Miquel). Vamos casi un km. por asfalto hasta desviarnos por un sendero, bien húmedo y cómodo de hacer. Al llegar a un cruce cogemos a mano izquierda un camino de carro, cruzamos un camino y la ruta nos llevará (km. 4,5) a lo que he bautizado como '600 especial' y que Roberto de Ecoibiza bautizó hace años como 'los Simpson ibicencos', una curiosísima obra de arte que vale la pena observar. La ruta continúa por un camino que parece terminar en una vivienda pero se sigue, se pasa sin dificultades una pequeña valla de madera y se va brevemente por el bosque hasta llegar a una pared, que se sigue un trozo hasta poder pasar al camino.
Tomamos uno de los caminos que nos llevarían a Sant Llorenç pero giramos a la derecha para pasar por una de las ramificaciones del Torrent des Verger, donde hay un 'safareig'. Cruzamos rápidamente la carretera por un camino que empieza a picar hacia arriba, atención aquí (km. 6) porque hay dos senderos paralelos que suben y hay que tomar el de la derecha en sentido subida. Lo he llamado sendero Can Vicent Maians porque es el nombre que tiene en el mapa la casa de la cima. El sendero de subida es exigente pero en un entorno boscoso fantástico. Se llega a la vivienda de la cima y tomamos el camino que en contundente bajada nos llevará ya al camino clásico hacia la Talaia de Sant Llorenç, donde hacemos un par de atajos importantes para llegar a la cima. A pesar del día cubierto se veía bien Dalt Vila. En la bajada repetimos un pequeño tramo y en el km. 9 nos desviamos por un camino que tiene un buen pino a la vista y que, curiosamente nos hará hacer todo el bucle del Puig des Pi Alt, que no había hecho nunca y lo recomiendo porque es un tramo francamente interesante y que vale la pena.
En el km. 11 volvemos al camino anterior y ya por cómodos caminos de la Vénda de sa Picassa y evitando en lo posible el asfalto nos acercamos a Santa Gertrudis por el camino de Viveros Serreta que habíamos cogido al principio.
Una ruta francamente bonita, con una luz magnífica puesto que estaba bien cubierto, y no exenta de exigencia física.
Ruta realizada con la Asociación Desorientats d'Eivissa (Facebook).
Ruta que surt des de l'església de Santa Gertrudis de Fruitera, es va a buscar la rotonda del final del poble per agafar el camí que acaba als Viveros Serreta creuant el Riu de Santa Eulària, que tenia aigua en aquesta ocasió, gens estrany amb lo que ha plogut les darreres setmanes. Seguim a mà esquerra per un camí, després giram a la dreta per un altre que pareix que acaba a una vivenda però just apareix un carrerany que va pel bosc fins a un camí asfaltat (que vé del taller de la carretera de Sant Miquel). Anam casi un km. per asfalt fins desviar-mos per un carrerany, ben humit i còmode de fer. En arribar a una cruïlla agafam a mà esquerra un camí de carro, creuam un camí i la ruta ens durà (km. 4,5) al que he batiat '600 especial' i que en Roberto d'Ecoibiza va batiar fa anys com 'los Simpson ibicencos', una curiosíssima obra d'art que val la pena observar. La ruta continua per un camí que pareix que acaba a una vivenda però se segueix, es passa sense dificultats una petita tanca de madera i es va breument pel bosc fins arribar a una paret, que se segueix un tros fins a poder passar al camí.
Agafam un dels camins que ens durien a Sant Llorenç però tombam a la dreta per passar per una de les ramificacions del Torrent des Verger, on hi ha un safareig. Creuam ràpidament la carretera per un camí que comença a picar cap amunt, atenció aquí (km. 6) perquè hi ha dos carreranys paral.lels que pugen i s'ha d'agafar el de la dreta en sentit pujada. Li he dit carrerany Can Vicent Maians perquè és el nom que té al mapa la casa del cim. El carrerany de pujada és exigent però en un entorn boscós fantàstic. S'arriba a la vivenda del cim, i agafam el camí que en contundent baixada ens durà ja al camí clàssic cap a la Talaia de Sant Llorenç, on feim un parell de dreceres importants per arribar al cim. Tot i el dia cobert es veia bé Dalt Vila. A la baixada repetim un petit tram i al km. 9 ens desviam per un camí que té un bon pi a la vista i que, curiosament ens farà fer tot el bucle del Puig des Pi Alt, que no havia fet mai i el recomano perquè és un tram francament interessant i que val la pena.
Al km. 11 tornam al camí previ i ja per còmods camins de sa Vénda de sa Picassa i evitant en lo possible l'asfalt ens apropam a Santa Gertrudis pel camí de Vieros Serreta que haviem agafat al començament.
Una ruta francament polida, amb una llum magnífica ja que estava ben cobert, i no exempta d'exigència física.
Ruta realitzada amb l'Associació Desorientats d'Eivissa (Facebook).
+++++++++++++++++++++
Ruta que sale desde la iglesia de Santa Gertrudis de Fruitera, se va a buscar la rotonda del final del pueblo para tomar el camino que acaba en los Viveros Serreta cruzando el Río de Santa Eulària, que tenía agua en esta ocasión, nada raro con lo que ha llovido en las últimas semanas. Seguimos a mano izquierda por un camino, después giramos a la derecha por otro que parece que acaba en una vivienda pero justo aparece un sendero que va por el bosque hasta un camino asfaltado (que viene del taller de la carretera de Sant Miquel). Vamos casi un km. por asfalto hasta desviarnos por un sendero, bien húmedo y cómodo de hacer. Al llegar a un cruce cogemos a mano izquierda un camino de carro, cruzamos un camino y la ruta nos llevará (km. 4,5) a lo que he bautizado como '600 especial' y que Roberto de Ecoibiza bautizó hace años como 'los Simpson ibicencos', una curiosísima obra de arte que vale la pena observar. La ruta continúa por un camino que parece terminar en una vivienda pero se sigue, se pasa sin dificultades una pequeña valla de madera y se va brevemente por el bosque hasta llegar a una pared, que se sigue un trozo hasta poder pasar al camino.
Tomamos uno de los caminos que nos llevarían a Sant Llorenç pero giramos a la derecha para pasar por una de las ramificaciones del Torrent des Verger, donde hay un 'safareig'. Cruzamos rápidamente la carretera por un camino que empieza a picar hacia arriba, atención aquí (km. 6) porque hay dos senderos paralelos que suben y hay que tomar el de la derecha en sentido subida. Lo he llamado sendero Can Vicent Maians porque es el nombre que tiene en el mapa la casa de la cima. El sendero de subida es exigente pero en un entorno boscoso fantástico. Se llega a la vivienda de la cima y tomamos el camino que en contundente bajada nos llevará ya al camino clásico hacia la Talaia de Sant Llorenç, donde hacemos un par de atajos importantes para llegar a la cima. A pesar del día cubierto se veía bien Dalt Vila. En la bajada repetimos un pequeño tramo y en el km. 9 nos desviamos por un camino que tiene un buen pino a la vista y que, curiosamente nos hará hacer todo el bucle del Puig des Pi Alt, que no había hecho nunca y lo recomiendo porque es un tramo francamente interesante y que vale la pena.
En el km. 11 volvemos al camino anterior y ya por cómodos caminos de la Vénda de sa Picassa y evitando en lo posible el asfalto nos acercamos a Santa Gertrudis por el camino de Viveros Serreta que habíamos cogido al principio.
Una ruta francamente bonita, con una luz magnífica puesto que estaba bien cubierto, y no exenta de exigencia física.
Ruta realizada con la Asociación Desorientats d'Eivissa (Facebook).
Waypoints
You can add a comment or review this trail
Comments