Santa Helena de Rodes - castell de Miralles.

Pàrquing de Santa Helena.

Indicador.

Grans roques de granit.

Camí medieval empedrat.

Indicador.

Cim pla.

La Roca Miralles al fons.

Coll sota la Roca Miralles.

Búnquer.

Búnquer per metralladora del CR-6, que protegia l'observatori de la part superior.

Corriol de pujada marcat per fites.

Petit planell amb restes de la fortificació, pocs.

Búnquer observatori del CR-6.

Restes del castell o fortificació.

Castell de Miralles: fortificació molt antiga, no descartem que al cim d'aquesta roca ja hi hagués alguna talaia ibèrica. Els romans també van fortificar l'indret, com a lloc de guaita del pas de la costa a la plana empordanesa. Els visigots també el fortifiquen, alguns dels minsos restes que trobem són d'aquesta època. A època islàmica, segle VIII, probablement també va ser d'ús. Els carolingis aixequen un castell, són les poques restes que hi ha de muralles amb morter de calç i sorra. A partir del segle XI la fortificació és abandonada, només serà d'utilitat com a guaita. La roca de la contrada és el granit, i en les construccions també utilitzaran pissarres, unides per fang, morter o simplement pedra seca. Avui resta molt poc d'aquesta gran fortalesa, que en els millors moments podia albergar un bon nombre de guerrers. La seva capella estava dedicada a Sant Pere. El "Castrum Miralias" ens recorda als castells de Brufalaranya, la Guardiola, Querroig i altres empordanesos anteriors a l'arribada dels carolingis i els comtats. Fortificació d'època romana o anterior, era un "castrum" que va ser també aprofitat i refet en època visigòtica. Els carolingis el recuperen a partir dels segles VIII-IX, aixecant un castell per controlar el pas de la costa a la plana. Surt esmentat l'any 926, en el document de donació que fa el noble Tassi al monestir de Sant Pere de Rodes. L'any 974 és el comte Gausfred d'Empúries el que ho cedeix al monestir "castrum quod dicunt Miralias", amb l'església de Sant Pere, cessió que va ser confirmada en un diploma del rei Lotari del 982. El darrer document on surt esmentat és de l'any 1044, i només com a referència territorial d'unes vinyes properes.

Tornada.

Al fons el castell de Sant Salvador de Verdera, sobre Sant Pere de Rodes.

Cim