Santa Mª de Meià - Jaciment d'icnites de la Vall d'Ariet - Castelló de Meià - Santa Mª de Meià

Excursió amb sortida i arribada a Santa Maria de Meià, vila medieval on hi destaca l'església prioral de Santa Maria, edifici barroc-clàssic de finals del segle XVII, que fou antic palau prioral i conegut com el Monestir (refet al segle XVI i actualment reconvertit en casa de colònies del bisbat d'Urgell).
Una vegada hem aparcat el cotxe a la plaça de la Font, comencem a caminar seguint el carrer de l'Església fins passat el cementiri que hi ha al costat del Monestir, on trencant a mà esquerra agafarem el camí de la Vall d'Ariet, una pista apta per a vehicles que va de Santa Maria de Meià a La Clua.
El camí s'enfila cap al cim de la Serra de l'Obac i poc després d'uns tres quilòmetres arribem a la Creueta, el coll que separa la Vall de Meià de la Vall d'Ariet. A la nostra dreta, a l'extrem de l'esperó rocallós que domina el coll del serrat, hi veiem les restes de l'impressionant Castelló de Meià (segle XI), que visitarem a la tornada.
Continúem endavant, direcció sud, tot seguint la mateixa pista per la que hem pujat des de Santa Maria de Meià. En poc menys d'un quilòmetre, trobem una pista a l'esquerra que, en uns 200 metres, ens porta fins una mena d'era envoltada de 4 o 5 cases derruïdes. Creuant pel mig de les cases del nucli deshabitat, sempre direcció nord-est, un petit corriol (assenyalat amb alguna que altra petita fita de pedres) baixa cap al barranc fins el lloc on es troba el jaciment d'icnites.
Tornem per la mateixa pista fins el coll de la Creueta, on a l'esquerra surt un camí que condueix fins la que devia ser l'era de l'edifici malmès de cal Castellà. Al fons i a l'esquerra, una petita fita de pedres assenyala un petit corriol, que entre una atapeïda vegetació, ens permet accedir fins el Castelló de Meià, conjunt format per les restes del castell i les de l'església de Sant Martí.
Baixarem pel mateix lloc per on hem pujat al Castelló i tornarem al coll del serrat. Ara però, agafarem un senderó que hi ha a l'esquerra de la pista per la que hem vingut abans i, que fent ziga-zagues, baixa decididament cap a Santa Maria de Meià. El senderó desemboca en la pista principal, just abans que aquesta travessi el riu de l'Obac, gairebé a l'entrada de la vila.