Santa Magdalena ( 100 Cims ) desde Santuari de la Mare de Déu de la Salut

EL TEXT ES DEL MEU AMIC I COMPANY D´EXCUSIONS JOSEP CASTELLS josepcastells
El cim de Santa Magdalena es el segon cim que farem avui. Hem fet el desplaçament en cotxe de la Vajol, Agullana, Boadella d'Empordà i fins el Santuari de la Mare de Déu de la Salut de Terrades, on deixarem el cotxe i començarem l'ascens a Santa Magdalena.

Santuari de la Mare de Déu de la Salut és una església del municipi de Terrades (Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció
Situada al vessant nord-est de la muntanya de Santa Magdalena, prop de la carretera de Terrades a Agullana.

Es tracta d'un conjunt format per tres cossos adossats, l'església i els edificis de l'hostatgeria als que es troba unida. El temple és una construcció historicista, amb façana neoromànica i interior neogòtic, que presenta tres naus amb absis semicircular. Les naus estan cobertes amb voltes d'aresta, tot i que les laterals estan dividides per diversos arcs de mig punt, i s'obren a la central mitjançant arcs de punt rodó amb les impostes decorades. La coberta central es recolza damunt una cornisa motllurada situada a la part superior dels murs laterals. Als costats de l'absis hi ha dues portes datades, la que presenta la data 1686 està tapiada i a l'altra, que dona accés a la sagristia, hi ha l'any 1679. Al costat esquerre de la nau destaca una capella coberta amb volta rebaixada emblanquinada, que alberga el sepulcre de Felip Olivet, fundador i primer ermità del santuari. Als peus del temple hi ha el cor. La façana principal, de composició simètrica, presenta un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, emmarcat per dues columnes cilíndriques amb capitells decorats. Presenta la llinda gravada amb la data 1887 i el timpà amb la següent inscripció: "SALUS INFIRMORUM ORA PRO NOBIS". Als costats hi ha dos grans finestrals d'arc de mig punt enllaçades amb el portal mitjançant la línia de les impostes. Damunt seu hi ha una gran rosassa centrada i, a banda i banda, dues finestres d'arc de mig punt. Coronant el parament hi ha una altra petita finestra de punt rodó i un ràfec decorat per mènsules. A la testera hi ha un campanar d'estructura metàl·lica. La façana lateral i l'absis presenten finestrals geminats d'arc apuntat, bastits en maons. Damunt d'ells hi ha petits òculs circulars fets també de maons. La construcció està arrebossada i pintada.

Els altres dos edificis del conjunt, el restaurant i l'hostatgeria, són de planta rectangular, amb la coberta de teula de dues vessants i distribuïts en planta baixa i pis, o bé dues plantes. De l'edifici del restaurant cal destacar, a la planta baixa, tres voltes a la catalana fetes de maons. A l'hostatgeria hi ha finestres rectangulars, les del pis superior emmarcades en pedres desbastades. A la façana lateral hi ha tres finestres amb els ampits motllurats i, a l'extrem del parament, un rellotge de sol pintat i datat amb la data 1686. Aquests dos edificis també estan arrebossats i pintats.

Història

El conjunt format pel santuari de la Mare de Déu de la Salut i els edificis de l'hostatgeria, encara que actualment molt modificat i reconstruït, té el seu origen dintre del segle xvii. Va ser bastit sobre les restes del Mas Cadira, i inaugurat el 8.9.1681 (a l'interior del temple hi ha pedres de l'antiga construcció on figuren inscripcions amb les dates del 1679 i 1686). El fundador va ser Felip Olivet, mort l'any 1710. Durant el segle xix el santuari va ser restaurat, després de les destrosses que segurament va causar-hi la Guerra Gran, i l'any 1885 fou totalment reconstruït. El 1887 van ser enllestides les obres del nou temple, i el 1891 es va inaugurar la nova hostatgeria. L'any 1930 l'arquitecte Pelai Martínez va projectà l'altar major, però durant la guerra del 1936-39 el conjunt va resultar malmès, novament per un incendi i per l'explosió del polvorí situat al costat de l'església. El 1942 fou inaugurada l'obra de reconstrucció. En aquest santuari, de gran tradició a la comarca, s'hi celebren diversos aplecs.

La Mare de Déu de la Salut de Terrades té diversos Goigs dedicats per la devoció popular, els més coneguts canten: "Perquè tots puguem lloar, vostre nom com és degut: Vulgueu-nos sempre ajudar, Princesa de la Salut."
L'hostatgeria funciona durant els mesos d'estiu.

Per fer l'ascens sortim de l'aparcament seguint les indicacions de Santa Magdalena.
Seguim el corriol amb marques de pintura grogues, el corriol va pujant fent diverses ziga-zagues,

Ben aviat sortirem del bosc i arribarem a una zona desforestada per causa d'algun antic incendi forestal. Un cop a la carena el corriol es més planer i suau i arribem a un petit mirador amb vistes a l'embassament de Boadella.

El pantà de Darnius-Boadella és un embassament que pertany al riu la Muga, creat per una presa situada al municipi de Darnius, que s'estén pels termes de Sant Llorenç de la Muga, Terrades i Maçanet de Cabrenys, a la comarca de l'Alt Empordà. El seu nom oficial fou pantà de Boadella fins que la Comissió de Toponímia de la Generalitat de Catalunya va decidir de canviar-lo, el 9 de gener de 2014 per pantà de Darnius-Boadella, donant la raó a la petició en aquest sentit de l'ajuntament de Darnius. Malgrat tot la denominació definitiva resta pendent de Resolució per part del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. El 10 de febrer del 2015, el govern de la Generalitat va aprovar la denominació “embassament de Darnius Boadella”.

La Muntanya de Santa Magdalena és una serra situada entre els municipis de Sant Llorenç de la Muga i de Terrades a la comarca de l'Alt Empordà, amb una elevació màxima de 526 metres. El cim de Santa Magdalena es inclòs a la llista del repte dels 100 cims de la FEEC.

I tot seguit, seguim el corriol i arribem a l'Ermita de Santa Magdalena, punt del cim segons la FEEC. Des d'aquí es veuen unes extraordinàries vistes de l'embassament de Boadella, Terrades i Sant Llorenç de la Muga.
Situada al nord-oest del nucli urbà de la població de Terrades, a poca distància del santuari de la Mare de Déu de la Salut, a la muntanya que duu el seu nom.

Església d'una sola nau amb absis semicircular capçat a llevant. La volta de la nau és apuntada, de la mateixa manera que la de l'absis, tot i que aquesta és de dimensions més reduïdes. Al fons de la conca absidal hi ha una fornícula de mig punt on hi ha la imatge de la verge santa Magdalena, de guix i darrere de l'altar protegit per unes reixes. Adossats als murs laterals de la nau hi ha dos bancs correguts de poca alçada, que enllacen amb el nivell de circulació de l'absis, més elevat que la resta de la nau. Pel que fa a la il·luminació del temple hi ha una finestra allargada a manera de sagetera al fons de l'absis i dues finestres rectangulars de doble esqueixada a cada extrem del parament de migdia, tot i que actualment estan tapiades. Entre les dues hi ha la porta principal, d'arc de mig punt bastit amb dovelles grans i ben allisades. Al frontis hi ha una altra finestra rectangular emmarcada amb carreus desbastats i, sota seu, una petita obertura circular adovellada. Coronant el frontis hi ha un petit campanar d'espadanya d'un sol arc de mig punt. La construcció és bastida en carreus de pedra ben desbastats disposats en filades regulars. Adossats als extrems del parament de migdia hi ha tres murs que formen un tancat lateral, al que s'accedeix mitjançant dues portes d'arc rebaixat bastides en maons i amb els brancals fets de pedra desbastada. Aquesta part de la construcció està bastida en pedra sense treballar i fragments de maons, lligat amb morter.

L'Aplec es commemora el diumenge després del 22 de juliol (santa Magdalena), o el mateix dia 22 si cau en diumenge. Després de la Missa es canten els Goigs, originals de Montserrat Vayreda i Trullol, de l'any 1958. També hi ha dedicats uns Goigs més antics, de l'any 1871.

L'ermita de Santa Magdalena és documentada al segle xiv amb el nom de Santa Maria de Codó, topònim antic de la muntanya. Posteriorment, en una circular del bisbe Andreu Bertran de l'any 1425, consta que estava enrunada i s'havia de reparar. Així doncs l'actual edifici data de finals del segle xv i fou construït sobre les restes de l'antiga ermita.

Baixem, i seguim ja de tornada pel mateix camí, fins abaix, on hi ha novament l'església de la Salut de Terrades.

Informació extreta de la Viquipedia i de https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/santa-magdalena-terrades-alt-emporda-100-cims-feec-123325753