santa-magdalena-de-montpalau des de sant jaume i tornada volta pel torrent de la miana

Avui hem quedat a Petrocat a les 9.

Falten en Carles i la Dolors i, a part de la seva companyia, trobarem a faltar les fantàstiques fotos de l’un, i els comentaris, sempre divertits, de l’altra.

L'objectiu de la nostra sortida ės Santa Magdalena de Montpalau i, tot i que pertany al terme municipal d'Argelaguer, nosaltres hi anirem per Sant Jaume de Llierca. Aparquem a prop del camp de futbol i, un cop preparats, comencem l'excursió d'avui, que serà circular.

Sortim del poble i creuem el riu Fluvià; a prop veiem l'antiga fàbrica tèxtil, La Brutau, que va ser la raó de l'existència de l'actual poble de Sant Jaume,. Aquest antigament era conegut com el barri del Palau de Montagut, i no es va convertir en municipi fins al 1930, gràcies a la gran volada que havia pres la fàbrica. En Miquel Faig comenta que l'electricitat va arribar a Olot i a molts pobles de la Garrotxa justament gràcies als propietaris d'aquesta fàbrica.

Fa un parell d'anys es va començar a perfilar un projecte, actualment crec que una mica aturat, que pretenia convertir els 17.000 m2 de la fàbrica en un espai que s'havia d’anomenar La Brutau-Observatori del Benestar, que s’havia de gestionar sota els principis de consciència i pràctica de la natura (biomimètica), i que havia d’incloure tot tipus d'equipaments: restaurant de cuina saludable, piscines, espais d'art, teràpies, turisme sostenible, zones d'esports…I, lligat amb això, l'any passat ja es va estrenar una de les primeres -si no la primera- ruta biomimètica a peu de Catalunya, sembla que d'accés lliure i gratuït.
Avui, un documental titulat Observant la Fàbrica, filar el passat per teixir el futur ens explica el passat, el present i el futur de l’empresa i de l’edifici que l’acollí .


Comencem a pujar per un corriol que passa enmig d'un alzinar molt frondós i, per entre les alzines, tenim una bona vista sobre Sant Jaume, Argelaguer, el pla de Politger…Al cap de poc, al costat del camí trobem la font Pudosa i en Miquel F. va a mirar si fa pudor; i, sí, en fa.

Ara la pujada en algun moment té desnivells importants, d’aquells que a alguns ens fan bufar, però en poc temps trobem les restes de la torre del Castell de Montpalau i ja tot seguit veiem l'església.


Santa Magdalena, la capella del castell de Montpalau, va ser feta construir per Arnau de Sales a principis del segle XIII, i consagrada l’any 1228 pel bisbe Guillem de Girona.
És una església romànica molt modesta, d'una sola nau i absis semicircular. La porta d'entrada és adovellada, amb dues finestres rectangulars que la flanquegen, i té la pica de l'aigua beneïda al costat dret.

La santa té uns goigs que, a la tornada canten: "Als que us van a visitar, en aquesta alta penya, vulgueu-los sempre ajudar, gloriosa Magdalena"


Esmorzem al porxo de davant de l'església, afegit en època posterior, des d'on gaudim d'unes vistes espectaculars sobre l'Alta Garrotxa.
Al lloc on som hi ha una campana que segons la tradició, pot donar a qui la toca alguna "sorpresa" al cap d'algun temps. Uns quants del nostre grup l'han ben fet repicar i ... ja veurem…En tot cas, en Toni hi ha fet una foto de grup.


A continuació comencem a baixar per una pista forestal, però com que sembla que hem pujat més ràpid del que era d’esperar, els nostres “guies" proposen de fer una ampliació de l'itinerari… I aquí comença l'aventura!
Comencem entrant per un corriol estret, obac, humit, relliscós…que baixa cap a una riera, crec que és la del Corral.

Aquí jo ja em sento com una mena de "Fitzcarraldo", per la selva, però sense vaixell, sense teatre de l'Òpera i, per comptes de molts quilòmetres, amb només 1 o 2.

Ara bé, ells, els guies, han d’anar tallant arbres i jo també n'he trencat un ... En fi, no cal que escrigui com ha acabat tot… Un dels resultats és que s'ha quedat un mòbil a la riera i que en Toni i en Miquel C., amb el seu bon fer, paciència i bona voluntat, repeteixen la sortida el divendres,a les 6 del matí, per mirar de trobar-lo. I el troben!, cosa que agraeixo molt.

Després de passar un parell de vegades més la riera, trobem altre cop la pista forestal i en poca estona i alguna pujadeta arribem als cotxes.
Alguns anem cap a Olot i els altres se'n van a dinar a Besalú amb la Nuri i en Gabriel.

Ha estat una sortida una mica accidentada per a algú, però de tot se n'aprèn; per exemple, de vigilar bé l'aspre on t'agafes per no caure ...