Santa Margarida de Vinyoles - Puig Cornador (100 cim) - Puigdon des de Les Lloses

Còmode i senzill itinerari, pràcticament circular, que permet ascendir el sostre de la recentment creada comarca del Lluçanès, el Puigdon, de 1207 metres d’alçada, afegint-hi, de pas, el Puig Cornador, de 1229 metres, pertanyent al municipi de Les Lloses (Ripollès), començant al mas de La Ferreria, que pertany precisament a aquest darrer terme. Des de la pròpia granja seguim la pista, passant pel costat de la petita ermita de Sant Bernabé, que és on comencem la circular, marxant a l’esquerra. Sense deixar la pista per res, parant compte a l’encreuament del collet de les Oracions de seguir recte, ens enfilem a la carena en un coll proper a l’església - santuari de Santa Magdalena de Vinyoles, que està inclosa en l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L’edifici actual data del 1854 i es va aixecar amb motiu d'un vot popular fet durant una epidèmia de còlera, havent-hi una llosa de pedra gravada sobre el portal oest que ho recorda (“la por de la pesta me ha edificat 1854”). Els documents daten el santuari al segles XI-XII, afegint que correspon a l'antiga capella del castell de la Guàrdia. Marxem pel traçat del GR 1 per un bonic cordal, seguint un camí que es va eixamplant fins a esdevenir una pista herbada que ens deixa al coll Tallat.

Veurem una mica alçat a l’esquerra un rètol amb un munt d’informacions, en el punt on deixem el sender de gran recorregut, que se’n va a fins a Alpens, incorporant-nos al PR C-50 o sender de Puigcercós. Seguim cara amunt les escadusseres marques blanques i grogues del camí, per un camí costerut, doncs en fort pendent, per dintre de la pineda, guanya 90 metres de desnivell en un recorregut d’uns 300 metres. En arribar al capdamunt del Puig Cornador, davant nostre se’ns obre una balconada sobre el Lluçanès, però les espatlles en direcció al Pirineu queden tapades pels arbres. Hi ha un pal (a dia d’avui sense l’estelada que hi lluïa temps enrere) com a punt culminant del pic.

Marxem seguint el cordal carener pel PR C-50, passant pel collet de les Bruixes, indret en el que iniciem un tram d’anada i tornada. Més endavant, en una intersecció del camí amb una pista, als peus d’una antena de telecomunicacions, el sender de Puigcercós se’n va a l’esquerra cap el veïnat de Serrallonga, mentre que nosaltres seguim amunt. Ull!!. En el nostre cas hem encarat la pujada al Puigdon a la brava, sense camí definit, però el més adequat és fer-ho per un corriol prou definit que marxa a la dreta, poc abans d’arribar a l’antena, i que després d’un canvi d’orientació ens deixa al capdamunt del sostre comarcal del Lluçanès, que es troba al límit nord del terme municipal d'Alpens, sent, a més a més, el punt més septentrional de la comarca. No té el més mínim caràcter de cim, ja que es tracta d’una elevació boscosa de la serra, absolutament tapada pels pins.

Tornem al collet de les Bruixes i seguim un camí que marxa avall a l’esquerra. A partir d’aquí ja no trobarem marques, tan sols alguna fita en les cruïlles, baixant per un antic sender, sense pèrdua, fins topar amb una pista que prové del coll Tallat, que no agafem, sinó que seguim baixant travessant els plans de conreu del coll d’en Soler, fins a la capçalera del seu torrent o rec homònim, que és per on anem perdent alçada de forma continuada. Es tracta d’un camí que no surt al mapa de l’ICGC, tot i que en el seu moment devia de tenir la seva importància, pel seu traçat i perquè hi ha algun tram amb un antic i esberlat empedrat. Al capdavall enllacem amb la pista del camí ramader de Ripoll, que abandonem ràpidament per un sender similar al que hem deixant enrere, però amb més vestigis de la seva antiga rellevància per a la gent de la zona. De nou sobre la pista (on veiem alguna marca groga), passem un aiguabarreig de torrents i tanquem el cercle a l’alçada de l’oratori de Sant Bernabé, des d’on retornem al punt d’inici de la ruta.

Dificultats tècniques: No trobarem passos tècnicament complicats, anirem sempre per camins i senders fressats, tot i que el corriol que baixa del coll d’en Soler pel seu bac està una mica oblidat, que no perdut, per tant, no tindrem problemes en seguir-lo, més enllà de que és ombrívol i cobert de fullaraca

Accés al punt d’inici: Per arribar a l’indret on es troba el mas de La Ferreria, hem de situar-nos a la carretera C-26, en el tram que va de Ripoll a Berga, i entre els quilòmetres 182 i 181, després de deixar enrere el casalot on està l’ajuntament de Les Llosses, trencar a l’esquerra per una pista formigonada on veurem un rètol de color verd que indica la direcció a Santa Margarida i la pròpia masia-granja. Per a no entorpir la circulació de les instal·lacions ramaderes, aparquem en un replà que veurem immediatament al voral dret de la pista.

Ruta associada:
https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/puig-cornador-100-cim-3-ermites-i-7-fonts-74918466?utm_medium=app&utm_campaign=share&utm_source=369840