Santa Margarida Roca Centella i retorn

Atenció cadena

Bufador de Prades

Desnivell: -7,5 m Coordenades (UTM31N-ETRS89): X: 442452 Y: 4616693 Z: 680 Terreny: Calcàries del Devonià Situació: A uns 120 m al SSO de la masia abandonada de Prades, situada al vessant meridional del Montseny. A uns 20 m a ponent d'una pista i just dessota dels fils elèctrics d'una línia d'alta tensió que creua l'indret. Descripció: La boca de l'avenc, de 0,8 x 0,5 m, es troba habitualment tapada amb troncs per tal d'evitar que algú hi pugui caure. Dóna pas a una vertical de 4 m, continuant tot seguit un parell de ressalts que ens situen al punt més baix de la cavitat: -7,5 m. La cavitat s'obre en calcàries del Devonià i presenta una morfologia nua de qualsevol mena de concrecionament. Informació i fotos Web Catalunya subterrania

Coll de Carpis

Important collada entre Turó de Santa Margarida i carena cap a Roca Centella, es a la vegada coll i cruilla de camins, el punt de confluencia dels termes municipals de La Garriga , Figueró i Samalús, i també el punt més elevat del terme garriguenc amb 730 m.

Contrafort turó Sta Margarida Aparcament

En el cim d'aquest contrafort hi ha una antiga fita termenal que marca la linia divisoria entre Samalús i la Garriga

Eclosió roca volcànica

Seguint el sender a dreta i esquerra trobem diverses roques de tipologia volcànica que indiquen la proximitat de una falla.

Fita o Mojó

Antoni Gallardo. Gallardo va néixer a Barcelona al 1889 i va estudiar enginyeria industrial, carrera que li donaria feina durant tota la vida. De manera autodidacta, però, va dedicar-se a la història, la geografia, l’arqueologia, el folklore, etc. Els seus pares tenien una finca a Sant Antoni de Vilamajor i això va permetre que estudiés i conegués les terres vallesanes i les estribacions meridionals del pla de la Calma. Durant la guerra civil va publicar el seu llibre Del Mogent al pla de la Calma, una obra que ens interessa retenir perquè en ella va escriure: “El Mojó.—Pujant cap al pla de la batalla i anant a cercar la Roca Centella al final de la serra que es desprèn de Tagamanent passant per les carenes d’en Bosch, trobem el curiós mojó que ha donat nom a la muntanya. Es de pedra blanca, d’una mica més d’un metre d’alt i porta esculpits un escut barrat i la llegenda MONTMANY, de la qual resten les darreres quatre lletres, pel qual motiu es presta a voler llegir la paraula Carlemany, tan temptadora en aquests indrets“. Aquest text ens va esperonar a intentar trobar aquesta fita de terme, però no teníem cap esperança de sortir-ne amb èxit. Però no sempre les pitjors previsions són les més encertades i, vét aquí, que gràcies al Joan Maria vàrem poder descobrir que el Joan López l’havia trobada i n’havia escrit l’article citat més amunt. Informació de Francesc Roma a Patrimoni Existencial

Mines de Can Valls

Mines de Can Valls (Font de Vallfiguera-Roca Centella): Es tracta d'unes mineralitzacions situades entre els conglomerats del Culm, on rebleixen esquerdes. Els minerals presents són els següents: galena: pirita, goethita, hematites, cerussita, calcita, anglesita(i) i quars. Les mineralitzacions són poc importants. Les coordenades són (1099, 5/807, 5). Full 364. Comentaris: Hi trobem una galeria recta i sense desnivell, que té una petita fillola i un pou que no s'ha explorat. Hi trobem un ratpenat. Informació de Mineratlas.com i fotos Foro de Minerales

Panoràmica

Pla de la Batalla

En la mateixa referencia de Francesc Roma del text referent al Mojó trobem : Cal fer notar que el fet que el molló dugués part del nom del municipi, concretament l’expressió many, gravada devia tenir relació amb la llegenda que explica que l’església de Sant Cristòfol de Monteugues havia estat construïda per l’emperador Carlemany. A més, el pla de la Batalla es troba a uns 750 metres al sud-oest del cim de Roca Centella. Recordem que en aquest indret hauria tingut lloc una batalla entre l’emperador i les forces sarraïnes i que el mateix Gallardo, encara al 1938, recollia que “en aquest pla, situat en amunt, encara es troben nombrosos ossos i alguna moneda, per poc que s’escarbi“.

Prades

Refugi Adf

Roca Centella

La Roca Centella és una muntanya de 1.001 metres que es troba entre els termes municipals de Cànoves i Samalús, el Figueró i Tagamanent, a la comarca del Vallès Oriental. Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (referència 293110001). Informació extreta de Viquipèdia