Santa Maria de Besora: Baumes dels Ferrers i de Can Burres-Pla de Marenyol-Forat de les Tombes

Bonica ruta a prop de Santa Maria de Besora, un lloc amb moltes possibilitats de fer agradables excursions: Bufadors de Beví, Salt del Mir, Castell de Besora... o la d'avui per visitar dues baumes que van ser habitades fins a mitjans del S.XX.
Arribats a Santa Maria de Besora seguim la carretera que condueix a Vidrà i quasi al final del poble hi ha la cruîlla a l'esquerra que va a "Ripoll per Llaers". Es tracta d'una pista asfaltada apta per tot tipus de cotxes. El nostre el deixarem al Coll de Beví i recularem ja a peu un centenar de metres per seguir un corriol que s'enfila bosc amunt. Hi ha una tanca pel bestiar just al costat de la carretera, a l'inici del corriol.
Anem seguint el camí, molt agradable, pel mig del bosc. Tot el boix és mort, per la plaga de la papallona del boix.
Arribarem a una cruïlla de 5 camins, agafarem el corriol que surt a l'esquerra de la pista principal i l'anirem seguint fins arribar a la primera bauma, la dels Ferrers.
La bauma no es veu des del camí, la vegetació la tapa, però hi ha un corriolet poc marcat i una senyal groga, ens hi fiquem i ja la podem gaudir. Era una bauma de dos nivells, ara som en el primer. Hi ha restes de parets, un forn, encara conservat i restes d'una cuina.
Recuperem el camí fins arribar a un camí empedrat força ben conservat i a una cruïlla de camins. Anem cap a la dreta per visitar la bauma de Can Burres (o de la Burra).
Per equivocació hem passat de llarg el camí correcte que puja directament a la bauma i hem fet una volta per sota de la bauma, força complicat de vegetació, però finalment hi hem arribat pel costat contrari. Aquesta conserva encara les parets exteriors que tanquen la casa, amb la porta i una finestra, i al seu costat hi ha una altra construcció, separada de la casa, probablement per algun animal.
Baixem, aquesta vegada si, pel camí correcte, per recuperar el camí empedrat que ens porta despres d'una curta pujada, al pis superior de la bauma dels Ferrers.
Aquest segon pis està penjat al cingle i s'hi troben restes de murs d'una vivenda. Passades aquestes restes seguim per una lleixa que es va estrenyent fins a un pas força aeri a ón hi ha un parell de ruscs d'abelles.
Un cop vist aquest nivell reprenem el camí empedrat fins arribar a un sender que passa just per sobre del cingle on uns quants metres per sota s'hi troba la bauma de Can Burres.
Passem per una tanca de ferro i una última pujada ens deixa al Pla de Marenyol, unes pastures plenes de vaques.
D'allà agafem una pista que va baixant suaument sense pèrdua passant pel Pla dels 7 Roures.
Una mica més endevant passem pel costat d'un gran roure i ens endinsem en una fageda. Seguint la pista arribem a un lloc que sembla que es bifurqui i prenem el camí de l'esquerra i pel mig de la fageda a pocs mètres trobem al terra la boca d'entrada del Forat de les Tombes, una cova d'uns 45m. de recorregut a ón es van trobar restes d'enterraments datades entre el 3000-2000 a.C.
A l'entrar a la boca cal superar un pas força estret cap a l'esquerra i baixar uns 13m. fins a la gran galeria principal. Nosaltres ens vam quedar a mig camí ja que el terra era molt relliscós i no vam voler patir a l'hora de pujar per sortir.
Un cop recuperada la pista principal només cal seguir-la fins a la cruïlla que ens permet retornar fins el cotxe seguint el mateix corriol de l'anada.