Santa Maria de Besora. Salt del Mir, des de Cabanya del Mir, ermita Sant Salvador, Can Prat, els Molins del Mir i Salt

Des de Besora un camí asfaltat, ens porta al Veïnat del Mir, on la cabanya del Mir és una casa restaurant que únicament serveixen els caps de setmana ( no sé si a l'estiu és diferent). Hi ha pàrquing tan sols per els clients que es quedin a dinar, (pel que he llegit, no val la trampa del cafè o de la cervesa). Ara bé entre setmana com està el restaurant està tancat, i pot ser només hi hagin dos cotxes..........Doncs no sé. Nosaltres hem aparcat, perquè la idea era dinar. Però si està tancat........

Hem fet el recorregut deixant el salt pel final. Es a dir en sentit contrari a les agulles del rellotge. Així la part més solejada i de pujada, la fem al inici, amb menys calor i de baixada. Allargant així la ruta.
La qualifica de moderada per la llargada i el desnivell.

Evidentment, el salt és el motiu de la caminada, mereix una visita, es bastant espectacular.

EN SENTIT DE RELLOTGE:
Si únicament es vol veure el salt i fer un recorregut curt, d'uns 2 km i poc més, cal fer la ruta en sentit de les agulles del rellotge i d'un anar i tornar. ( contrari al que hem fet). Podrem veure, el Santuari de Bellmunt durant el curt recorregut.
De seguida arribarem, a la cruïlla que baixa a la riera de la Foradada. Ja aquí s'inicia una introducció a un escenari diferent, acompanyat del so de l'aigua, molt d'agrair després de mesos sense ploure!!
Tot molt senyalitzat i ben condicionat per a tothom: pont de fusta per salvar la riera, cartells indicant desviacions on la responsabilitat es de qui entra per aquest camí, baranes, escales i finalment un mirador ben protegit. Atenció , no obstant, a relliscades. Tot està mullat i alguns llocs amb molsa.
Atenció també a les desviacions de camins indicats com de perill. La caiguda es vertical en alguns d'ells.
Trobo adequat que estigui avisat dels llocs amb perill, i recordar que la responsabilitat és de qui entra, a pesar de l'advertiment. L'alternativa, que trobo poc correcte, fora tallar l'accés a tothom.
L'entorn va modificant-se a mida que es baixa. La vegetació es va fent cada cop més humida i exuberant.
Passarem per tres molins, un d'ells encara té les pedres per moldre (el que té una indicació de "camí amb perill i responsabilitat exclusiva de qui entri". Resulta que no és tant el perill, però en fi...). Altre conserva la façana amb un arc de mig punt sencer.

EL SALT DEL MIR.
Una caiguda diferent a moltes altres.
L'aigua surt din punt i es va repartint per una gran amplada, com en forma troncocònica, entre línies de molsa, i a la part baixa, un gran forat a la roca, una gran boca.
La imatge és d'una simple varietat cromàtica però destacable: L'aigua caient en línies, unes més amples i altres més primes, en brillant caiguda quasi vertical, la molsa d'un verd intens i net entre les línies de l'aigua, el cel d'un intens blau net, la foscor de la boca o cova i tot entre una vertical paret gris intens d'una roca llisa, i aquesta si, vertical.
Molt aconsellable.

EN SENTIT CONTRARI A LES AGULLES DEL RELLOTGE (Tal com hem fet la ruta).
Tot el recorregut per boscos amb molta varietat d'arbres. Abunden els roures, els aurons, les alzines, pins i pollancres.
Des de un inici es veu constantment el poble de Besora (crec que ara estan intentant que es digui Besora únicament, i no Santa Maria de Besora), i el castell de Besora. Castell romànic declarat Be Cultural d'Interès Nacional, del que queden alguns murs drets, tant del castell com de l'església, també romànica.
El castell el deixem per un altre dia, avui el tindrem com un punt de referencia constant durant la primera part del recorregut, fins passar i deixar enrere la masia Prat.
Fins la masia Prat camí de baixada fàcil. Un cop passada la riera el camí es divideix, (al caminar per prats), fins a la casa.
A la casa Prats es passen dues portes pel bestiar, una a tocar de l'altre girant a l'esquerra.
Ara el camí es més planer i les vistes canvien i s'orienten cap a l'Oest i el Sud. Comencem a pujar suaument, i finalment arribem a la cruïlla que baixa a la riera de la Foradada de la que ja he fet la descripció més amunt.
Salut.