Santa María de Fenals-Font d’en Marsillach-Vall dels Molins (Calonge)

Si et posiciones sobre " Veure més " (color blau) que es troba al final de la descripció del recorregut, podràs veure tot el àlbum de fotografies d'aquesta sortida...
Ruta feta amb el caminants dels diumenge i els nostres inseparables companys de “quatre potes”.
Seguint el tarannà de les últimes sortides, buscant l’ombra dels corriols i l’aigua de les rieres, avui ens hem acostat fins a Calonge per caminar per la Vall dels Molins, visitant també l’ermita de Santa Maria de Fenals i la amagada font d’en Marsillach.
Per arribar al punt d’inici d’aquesta caminada, hem de agafar la carretera de Calonge a Romanyà de la Selva i passat la rotonda d’entrada al Vescomtat de Cabanyes, hem de girar a l’esquerra pel carrer de Manresa fins travessar la riera dels Molins. Aparquem on no destorbem i comencem a caminar, seguint el camí del Mas Pere Pla, camí de deixem en poca estona per caminar pel carrer de una urbanització fantasma...sembla que te tots els serveis però només hem vist una casa edificada.
El carrer anomenat de Miquel Martí i Pol (segons el mapa del Google Maps), acaba sobtadament i hem de agafar un corriol en baixada per seguir la riera dels Molins dins l’acondicionat camí de la Vall dels Molins.
La Riera dels Molins o la Riera de Cabanyes és una riera de la conca de Calonge. Neix a la Serra de l'Escorpí al Massís de les Gavarres a prop del Dolmen de la Cova d'en Daina i del terme municipal de Romanyà i desemboca a la Riera de Calonge a Calonge. Abans de la sobreexplotació de les aigües, el mantell freàtic era més alt i el cabal, a la tardor, era suficient per fer anar els molins per moldre la collita. La força de l’aigua en aquesta vall va fer moure diversos molins fariners durant els segles XVIII i XIX. Encara es poden observar restes de recs, rescloses, basses..etc. El nom de la vall prové de 5 molins que es troben als marges de la riera dels Molins, que son el Molí de Més Amunt, Molí d’en Lluís , Molí Cremat, Molí de les Roques i Molí d'en Maiola.
El camí passa enlairat envers la riera i dins el bosc, sent una zona molt ombrívola i molt ven indicada amb pals informatius. Uns d’ells ens assenyala el camí de Santa Maria de Fenals (esquerra) que agafem. És una pista forestal amb força pendent que ens deixa en una explanada on primer es troba el mas del Monjo, (força trontollat), al seu costat una barraca i un espai exterior ben cuidat. Al costat del Mas del Monjo es troba l’ermita de Santa Maria de Fenals.
L’església de Santa Maria de Fenals d’Amunt és la més antiga de la zona. De fet ja existeixen notícies seves l’any 968. La seva situació, allunyada del mar i de les terres més productives de la Vall d’Aro, provocaren el seu progressiu abandonament i la construcció, segles més tard, de la nova església de Fenals, a Fenals d’Aro. Aquest abandonament s'agreujà a principis del segle XV, quan un terratrèmol enfonsà un tram de la volta de canó. D’ençà de la seva adquisició per l’ajuntament de Santa Cristina d’Aro en 1996, Santa Maria ha recuperat part de la que devia ser la seva fisonomia originària gràcies a la seva restauració. El temple consta d’una sola nau, rematada a l'est per absis semicircular. Aquest va patir diverses mutilacions en època moderna, una de les quals consistí en una obertura inferior a la seva banda de migdia, que en la darrera restauració ha estat tapada. La nau està coberta amb volta de canó, tot i que també hi podem veure un petit espai a mena de presbiteri cobert per la mateixa volta. Per la situació amb lleugera pendent, l’absis té una mena de sòcol que l’enlaira i l’equipara en alçada a la resta de la nau. Es tracta d'un edifici típic del segle XI, en el que per a la seva construcció no s’empraren carreus regulars sinó pedres de diverses mides, irregulars, que en certes parts estan muntades sense gaire encert.
L’edifici està situat en una gran explanada i com a panoràmica tenim al davant la urbanització del vescomtat de Cabanyes que clapeja la muntanya amb xalets de importants dimensions i que fa mal als ulls i al cor, (és el que hem de pagar pel model de desenvolupament urbanístic que ha sigut irresponsable e insostenible a més de la important especulació urbanística de fa uns quants anys enrere)
Tornem fins el mas del Monjo on surt un camí marcat amb pal informatiu indicant el mas i la font d’en Masillach (dreta) i a uns 500 metres. Arribat a l’indret un altre pal ens informa de la baixada fins la font.
Ja de lluny veiem una monumental alzina que acapara tot el lloc i als seus peus, la font d’en Marsillach, regalimant un rajolí d’aigua.
Tornem enrere fins la cruïlla i tot seguit avall per on havíem pujat fins trobar una cruïlla (esquerra) amb pal informatiu de “la Barraca d’en Rutllant”. Camí molt agradable de trepitjar i que ens deixa a la Barraca d’en Rutllant una notable construcció de pedra i argamassa amb la façana ben conservada, tot l’edifici és catalogat.
El camí ara baixa en picat fins la riera dels Molins i avants de començar a tancar el cercle ens acostem, riera amunt uns quants metres, fins la resclosa del Molí Cremat. Ara seguim direcció Calonge pel camí de la Vall dels Molins.
Passat el Molí Cremat, (situat al altre banda de la riera, a peu de carretera), visitem un pou de glaç i un xic més avall la resclosa del Molí de les Roques i tot xino-xano anem fent camí vora la riera fins arribar a la zona on tenim els cotxes aparcats.
Ja de tornada a casa ens aturem al Nou Bar de Sant Joan de Palamós per fer un bon esmorzar, donant així per finalitzada aquesta interesant sortida.
Salut i bones caminades!!