Santa Maria de Lluçà – Balma dels Bous – Castell de Lluçà – Curtius – El Roc Gros – Pantà de Garet

Bonica i entretinguda caminada per la comarca del Lluçanès, en que sortint des de la població de Lluçà, on hi ha el monestir romànic de Santa Maria, que hem pogut visitar a la tornada. Al costat de l’església hi ha un aparcament, on hem començat la caminada, passant pel davant del temple i anant a trobar el camí, que ens ha conduït a la balma dels Bous, passant per la bonica alzina del Vilaró i entrant a la gran cavitat, on hi ha una font, on l’aigua raja pel d’amunt d’una teula.

Seguim la marxa, passant per la gran masia del Vilaró i tornant direcció al poble, però abans d’arribar-hi tombem a l’esquerra per seguir la pista fins a la masia del Castell. Al pla del davant, veiem un petit corriol que s’enfila amb còmodes llaçades fins arribar primer a un bonic mirador sobre el Lluçanès i tot seguit a l’ermita de Sant Vicenç i al cim, on hi ha les restes de l’antic castell on només que en dempeus una paret i part de dues estances.

Les vistes des del cim són magnífiques i gaudim d’un bonic paisatge, albirant fins i tot els cims nevats dels Pirineus. Baixem del cim per un corriol dret i anem a enllaçar amb el GR-1, que seguim fins al collet de Curtius, on anem a la dreta per passar pel davant de la masia de Curtius i enllaçar amb una camí que en permet davallar fins a la carretera BV-4341, que creuem i seguint la marxa, passem per les fonts de la Casa Nova i de la Tuta (pràcticament desaparegudes) i el imponent Roc Gros.

Anem primer a la masia de la Font i tot seguit a la del Verdaguer, per arribar ràpidament al pantà de Garet, que sorprenentment trobem amb un bon cabdal d’aigua. Li donem la volta i encarem ja el camí per retornar al punt de sortida de Lluçà, a on arribem i aprofitem per fer una visita (molt interessant) al monestir on observem la bonica església de Santa Maria i el preciós claustre, annex a l’església i també les pintures gòtiques que es conserven en una sala annexa.

Ruta circular des de Monestir de Lluçà passant per:
- Balma dels Bous (0.8 km)
- Font de la Balma dels Bous (0,8 km)
- Ermita de Sant Vicenç (3,8 km)
- Castell de Lluçà (3.8 km)
- Curtius (7,2 km)
- El Roc Gros (9,0 km)
- Pantà del Garet (12.1 km)
- Balma del Garet (12.9 km)

Monestir de Lluçà:-
El Monestir de Lluçà, antiga canònica agustiniana, constitueix un petit gran conjunt patrimonial medieval de primer ordre dins el romànic català. Aquest conjunt està format per l’església de Santa Maria de Lluçà que conserva l’absis romànic orientat a llevant i les dependències canonicals organitzades entorn al pati del bonic claustre del segle XII. Una petita joia arquitectònica que conserva 20 dels 22 capitells originals, decorats amb temes vegetals com fulles, tiges, pinyes i de bestiari amb lleons rampants, àguiles, grius, ocells, etc, i amb àbacs i cornises d'entre-llaços, palmetes i altres ornaments.
Només un dels capitells presenta una iconografia antropomòrfica on es representen dues figures, una dona i un home, totalment vestits i asseguts, amb una tija vegetal que els neix entre les cames i que es desenvolupa vers la part alta del capitell, derivant amb sengles fulles. Es pensa que el tema correspon a un passatge de la llegenda oriental de Gilgamesh.
A l’església de Santa Maria de Lluçà es conserva l’antiga ferramenta medieval de la portalada principal, amb decoracions curvilines de ferro forjat acabats amb caps de serp. També conserva una còpia del preciós frontal d’altar d’origen italobizantí, datat del segon quart del segle XIII (l’original conservat al MEV), una còpia de la creu d’altar de Crist Majestat, original també conservada al MEV, i una petita col·lecció d’art litúrgic de la parroquia de Lluçà (calzes, crismeres, custòdies, copons, reliquiaris de la Vera Creu, encensers, talles, etc.).
El monestir també conserva una sala amb les pintures gòtiques originals del segle XIV que formaven part inferior de la volta del cor de l’església de Santa Maria de Lluçà. Es tracta d’un dels millors conjunts de pintura catalana que marquen l’època de transició de la pintura romànica al fresc a la pintura gòtica sobre taula.

A l’exterior de l’absis es conserven cinc tombes antropomorfes excavades a la roca, datades de principi del segle X, època de la consagració de la primera església de Santa Maria de Lluçà (905dc). El recinte del monestir està clos per un mur perimetral i una porta d’accés lateral al cantó de migdia. La porta d’arc de mig punt, adovellat està coronat amb merlets o matacà, que recorda els sistemes medievals de defensa. Font: https://turisme.llucanes.cat