Santa Maria de Martorelles - Castell de Sant Miquel- Santa Maria de Martorelles

Ruta circular fàcil de fer on l'única pujada una mica complicada es per accedir al Castell de Sant Miquel o Castell de Montornès.
El Castell de Montornès el trobem dalt d'un turó a 436 mts al bell mig del parc de la serralada litoral, des d'on es pot guaitar sinó tota, gran part de les comarques del Vallesanes. Està situat just al llindar dels pobles de Montornès del Vallès i Vallromanes, podríem dir que el terme dels dos pobles passa pel mig de l'edificació.
A punt d'arribar al castell, just uns metres abans en plena pujada, a l'esquerre en un petit pla trobem l'antiga ermita de Sant Miquel, de construcció bastant posterior al castell, ja que data del s. XVII (uns dos-cents anys després de l'abandonament de la fortalesa), d'aquesta tan sols es conserva un tros de paret dreta i en el terra s'endevina l'estructura de la seva planta. Aquesta ermita posteriorment l'hi donà nom al castell, ja que molta gent també l'anomena com "Castell de Sant Miquel", però el veritable i més antic és el de "Castell de Montornès". També se sap que aquest replà on hi ha l'ermita pertanyia a un dels recintes jussans* del castell.
*Recinte jussà: és la part interior del castell que queda entre la muralla exterior i la muralla del recinte sobirà. Ací s'hi trobaven les cavallerisses, els tallers i tot el necessari per al manteniment de la fortalesa.
  *Recinte sobirà: és on es troba la torre mestra, el pati d'armes i el domicili dels senyors del castell.
Cal destacar la torre mestre al cantó sud del pati d'armes.
Aquesta fortificació medieval es va edificar sobre les runes d'un poblat iber el qual fou arrasat en construir el castell, però a la falda de la muntanya encara se'n poden veure alguns vestigis. El castell es creu que fou edificat entre els segles X i XI i la primera notícia escrita data de l'any 1108, quan en Bernat Ramon jurà testament sacramental a l'altar de Sant Sadurní (a la parròquia de Montornès) en favor de la seva filla Estefania a la que l'hi deixà el castell.
El llinatge dels Montornès s'esmena per primera vegada l'any 1157, quan Pere de Montornès llega el castell al seu germà Guillem, però encara llavors el castell era de propietat comtal, fins que el 1342 Pere III el Cerimoniós el cedí o vengué a Pere de Montornès que era el senyor feudal de Torre Tavernera.
El 25 de maig de 1448, hi hagué un terratrèmol de magnitud 8 amb l'epicentre entre Cardedeu i Llinars el qual va causar estralls i morts en tota la comarca. En el dietari que fa la ciutat de Barcelona de les destrosses apareix el castell de Montornès com a afectat, però no es creu que fos enderrocat del tot perquè en la II guerra civil catalana (o revolta dels remences) aquesta fortalesa fou ocupada per tropes de remences, i el 4 de gener de 1485 les tropes del veguer de Barcelona van assetjar-lo sotes el comandament de Pere Anton de Rocacrespa, però els remences liderats per Bartomeu Sala (fill de Montornès) van resistir i guanyar l'enfrontament. D'aquesta feta el castell també va quedar bastant malmès. 
Durant els anys 2012 i 2013 es va dur a terme una campanya intensiva de desbrossament de la zona del castell, ja que estava tot ple de boscúria, això va permetre localitzar restes que fins al moment havien passat desapercebudes, i es va fer una planta preliminar del conjunt arquitectònic.
Si de la torre ens posem a caminar en direcció nord, cap al bosquet que tenim a l'altre cantó del pati d'armes, en entrar-hi trobarem les restes del "domicilium" o domicili, ací era el lloc on vivien els senyors del castell.

Vistes les restes del domicili, si seguim en direcció ponent tot baixant uns metres el turó, ens posarem al costat del que es creu que era un altra torre adossada al domicili, la qual és de construcció posterior, possiblement gòtica.

Cal esmentar també que es té coneixement amb documents escrits des del s. XIII que dins del castell hi havia una capella medieval, però per al moment encara no s'han trobat les restes. 

Deixem el castell i tornem cap al cementiri vell de Santa Maria de Martorelles.