Santa Maria de Martorelles, fonts de Sunyera, de Sant Domench i Ca, Teula i Mercè, poblat i dolmen de Castellruf

Ruta molt fàcil de seguir, els camins i corriols no són complicats de trobar i es molt agradable de fer, hi han alzines i roures molt macos.
Hem esquivat força la pista.
La pujada a Castellruf necessita una mica més d'esforç en algun moment. S'ha d'anar més a poc a poc però no hi ha gaire complicació, potser alguna relliscada al baixar.
Hem trobat BTT en algun corriols i pista.
És una ruta força ombrejada i apta per tothom si fas muntanya habitualment.

Hi trobem:

Font Sunyeda, no he trobat informació

Font de Sant Domench i Ca, S'hi representa la imatge del sant acompanyat d'un gos, el nom de la font i una llegenda a la part inferior: "TU ENS VAS DONAR LLARGAMENT L'AIGUA DE LA SAVIESA.
Documentada de l'any 1750.

Font de la Teula, una font natural, així anomenada perquè antigament hi havia una teula per recollir l'aigua que s'escolava de la roca i feia de broc.
Hi ha una llegenda que diu que els llenyataires portaven doble ració de menjar perquè l'aigua de la font feia venir la gana.

Font de la Mercè, L'aigua no és potable, raja gairebé tot l'any i es recull en dipòsit, situat a pocs metres de la font, que va cap a la casa de colònies de Can Girona, a dia d'avui en estat d'abandonament.
Hi ha una llegenda que diu que mentre talaven una alxmzina a prop de la font, dos llenyataires van observar que la serra manual s'encallava i no aconseguien acabar de tombar l'arbre. Van avisar el capatàs, que va fer-hi una ullada i els va dir que ho deixessin estar i en comencessin una altra, ja que havia observat una lluentor daurada entre la serradura. L'endemà l'alzina era tombada del tot, el tronc era buit per dins i al capatàs no se'l va veure mai més.

Poblat Iber de Castellruf, pujant pel corriol d'accés, el primer que trobarem és un petit pou o sitja. El itinerari és més o menys circular hi anirem trobant restes d'estances. Va estar habitat entre els segles V i II aC.

Dolmen de Castellruf, probablement del període calcolitic. Fa 1,60 metres de llarg per 1,50 metres d'ample i 0,60 m d'alçària.
Esmentat per Josep Estrada i Garriga el 1955, però sembla que fou descobert per mossèn Fàbregues, del seminari de la Conreria, segons explican, entre els anys 1939 i 1942