SANTA MARIA DE MERLÈS - MARE DE DEU DE GINEBRET

Avui hem decidit anar a veure la riera de Merlès tot fent una visita a l'ermita de la Mare de Deu del Pinós o de Ginebret.

Tot comença a Santa Maria de Merlès, on hem arribat des de la carretera C-62. Estacionem el cotxe davant de l'església de Santa Maria, barroca del segle XVIII i amb un petit cementiri a l'altre cantó de la carretera. Fem un tom per les quatre cases que l'envolten i que formaven l'antic nucli de població. Veiem l'ajuntament i, al costat, l'Hostal que precisament hem de rodejar per la dreta (sembla un camp de futbol) per anar a buscar el camí que ens portarà fins a la riera de Merlès just davant del bonic pont de Sant Martí.

A l'altra riba, passarem entre les dues cases per anar a Sant Martí de Merlès, una bonica església al voltant de la qual hi havia un segon nucli de població, degut al fet que la riera dividia la jurisdicció lluçanessa de la bergadana. Dels seus orígen romànics només hi queda el campanar.

Tornem a la pista que ens portarà a cal Fuster i a cal Fargues, fins el Mas, on agafarem una pista que en pujada sostinguda ens enfilarà fins a la carretera BV-4401 que no travessarem, sinó que abans d'arribar-hi trencarem per un camí que segueix en paral·lel i que ens conduirà fins a Cal Puig, una masia curiosa amb tota la façana coberta per l'heura.

Ara ja per la carretera asfaltada ens dirigirem al santuari de la Mare de Deu del Pinós o de Ginebret, una església romànica d'una sola nau i amb un absis a llevant amb les típiques arcuacions cegues de l'estil llombard. La porta originària era a migdia però en un moment posterior es va tapar i es va fer per ponent, on s'hi va instal·lar un porxo el 1.803 segons la pròpia pedra indica.

Sortim d'aquí la baixada es contínua fins arribar a un pal indicador. Veiem ja la riera de Merlès, la qual anirem seguint a distància fins el Gorg Blau al que ens hi arribarem expressament doncs és una joia de racó: els murs de pedra natural l'encaixonen de manera solemne i l'aigua hi accedeix precipitadament fent una cua de cavall brillant; llàstima que avui l'aigua no és gaire neta.

Continuarem per la pista fins el pont de Can Sicull, amb possibilitats d'accedir a la riera en vàries ocasions que nosaltres deixem. Aquí al pont canviem de riba i enfilem una pista asfaltada que ens portarà per davant del a Torre de Merlès fins a la resclosa del Molí del Mas.

Ja només resta arribar a Sant Maria de Merlès novament, si bé cal tenir present que el final és per la carretera de manera que cal vigilar el pas del cotxes. Però una bona sortida sens dubte.