Santa Maria de Palautordera-Castell de Montclús-Forn ibèric de Montclús-Castell de Fluvià-Sant Esteve de Palautordera

Pàrquing Gratuït

Pàrquing Gratuït

Pont de ferro

Vistes a Can Balmes

Vistes a Can Balmes

Can Roure

Can Roure

Can Martí del Bosc

Can Martí del Bosc

Desviació a l'esquerra i Can Mestre

Desviació a l'esquerra i Can Mestre

Can Jeroni

Can Jeroni

Ermita de Santa Magdalena

Santa Magdalena: L’ermita de Santa Magdalena o de Sant Marçal de Baix, és una església romànica amb tres naus i tres absis situada al municipi de Fogars de Montclús (al nucli de Mosqueroles) i dins del Parc Natural del Montseny. Fou erigida al pas del segle XI al XII pels monjos de Sant Marçal i és un bon exemple del romànic a Catalunya. Del que hagués sigut un monestir sols queda l’església de planta basilical de tres naus, a la part nord-oest hi ha una construcció en runes on hi vivia el prior de la confraria establerta sota la protecció del monestir de Sant Marçal (1214). L’any 1985 fou restaurada per l’actual propietari. Informació Extreta de: https://naturalocal.net

Safareig de Ca l'Albert

Safareig de Ca l'Albert

Escala de fusta

Escala de fusta

Castell de Montclús

Castell de Montclús: La construcció del castell data dels segles XI o XII, tot i que es féu sobre un bastiment anterior. Vers el segle XIV es transformà el castell en palau. El 1508 es restaurà la capella dedicada a Santa Margarida. El 1739 el vicari general concedí la llicència per a poder transportar la capella del castell, gairebé en runes, fins al camp anomenat de la Parellada. El llinatge dels Montseny tingué aquesta baronia des de mitjan segle XI, com a feudataris de la comanda hospitalera de Sant Celoni. Entre 1230 i 1263 s'hi establí Guillem de Sesagudes, que es canvià el cognom pel de Montclús. El 1275 fou traspassat a Ramon de Cabrera. El 1403 finalitzà la dependència feudal que mantenien els senyors de Montclús devers l'orde de l'Hospital de Sant Celoni, ja que Bernardí de Cabrera adquirí la senyoria major de l'esmentat feu dels hospitalers. A mitjans del segle XV el castell de Montclús era encara dels vescomtes de Cabrera.[1] El 1508 es va restaurar la capella del castell i el 1739 el vicari general concedia llicència per a transportar la capella, pràcticament en ruïnes, fins al camp anomenat de la Parellada. L'any 1995 es realitzà una intervenció arqueològica per tal de recuperar i condicionar l'estructura arquitectònica i aprofundir en el seu coneixement. El projecte de recuperació va néixer l'any 1996 i es definí un Pla d'actuacions arqueològiques i de restauració que ha comportat successives campanyes d'intervencions arqueològiques. Informació Extreta de: https://ca.wikipedia.org

Interior del Castell de Montclús

Interior del Castell de Montclús

Santa Margarida

Santa Margarida

Bosc d'eucaliptus

Bosc d'eucaliptus

Forn ibèric de Montclús

Forn ibèric de Montclús: El forn pròpiament dit feia 2 m x 2,5 m i es conserven una trentena de forats (fumeroles) de aproximadament 20 cm x 12 cm. Aquests forats, tenen una profunditat de 40 cm i comuniquen amb les dues olles. De fet, es tracta d’una única cambra de combustió separada per un mur, de manera que queden dos espais de aproximadament un metre d’ample i uns 80 cm d’altura. Va ser desenterrat als anys setanta del segle XX. El mapa de patrimoni de la Generalitat el data de l’edat del ferro/ibèric (-650 / -50). NOTA: L' ACCÉS AL FORN ES TROBA AL COSTAT DE LA PISTA, I S'HA DE PUJAR PEL TALÚS QUE ES UN PEL DRET. Informació Extreta de: https://excursionismecientific.wordpress.com

Pas del riu Tordera

Pas del riu Tordera: Si plou molt pot ser complicat passar.

Can Marc

Can Marc

Can Bonamic

Can Bonamic

Castell de Fluvià

Castell de Fluvià: Es troba damunt un petit turó que li permet un ampli domini visual de la vall de la Tordera. Aquest conjunt arquitectònic està vinculat a un episodi històric molt important de la història de Catalunya: la Guerra dels Segadors. L’actuació violenta de les tropes castellanes sobre la població de Catalunya resta exemplificada en els actes vandàlics portats a terme al Castell, on va tenir lloc l’assassinat de diverses persones, entre les quals caldria mencionar Antin de Fluvià-Torrelles, senyor del Castell. Aquests esdeveniments foren recollits en la cançó dels Segadors, avui himne Nacional de Catalunya. Domus de Palau, casa Torrelles, castell de Fluvià. La noticia documental més antiga del castell es remunta a l’any 1154, quan s’hi establí una família de nobles, els Palau. L’any 1373, a través d’una aliança matrimonial, el domini passà a mans dels Torrellesi posteriorment, l’any 14274, pel mateix motiu, s‘incorporà al llinatge dels Fluvià, que perdurà fins el 1832, quan s’extingí la nissaga. L’edifici actual és el resultat de les reformes efectuades al llarg del temps. Al segle XIV la casa va ser fortificada, s’hi va construir la torre de guaita i es van aixecar els murs amb espitlleres. A partir del segle XVII es convertí en masia senyorial, moment al qual correspon la construcció del sector sud de l’edifici, on es conserva l’escut de la família Fluvià. A final del segle XIX el Sr. Benet Adroer va comprar i va reconstruir el casal, que es trobava en estat ruïnós. Les obres afectades van consistir en la reforma de l’església i es van construir les galeries, les quadres i els magatzems. També es va obrir un gran portal a la façana est, que va passar a ser l’accés principal de la casa. Informació Extreta de: http://www.santestevedepalautordera.cat

Mas Prat

Mas Prat

Can Vinyes

Can Vinyes

Can Cruixent

Can Cruixent

Can Benusí

Can Benusí

Ca l'Amat

Ca l'Amat

Cementiri de Sant Esteve de Palautordera

Cementiri de Sant Esteve de Palautordera

Can Montclús

Can Montclús

Can Moix

Can Moix

Església de Sant Esteve de Palautordera

Església de Sant Esteve de Palautordera: Edifici religiós de paredat i amb palets. A les parets exteriors del nord i sud hi ha restes d'arcuacions cegues que, sens dubte, juntament amb la paret on es troben, són restes de l'església del segle XI-XII. Té una portada del segle XVI amb raïms de columnes molt estilitzades i fust prim. El campanar té un sol cos, és quadrangular, molt massís, de gran superfície i poca alçada. Està coronat per merlets de maó i una piràmide quadrangular arrebossada amb ciment. S'alça damunt el creuer de l'església que es tanca amb quatre petxines que li serveixen de base. A l'interior solament hi ha una nau, el presbiteri i tres cossos. Originalment tenia tres absis, però ara solament n'hi ha un. La portada del segle XVI està decorada amb elements figuratius. En els capitells hi ha uns caps d'àngels amb llurs ales exteriors als dos costats. L'extradós es recolza en unes mènsules, una a cada costat. La de la dreta representa el cap de Sant Pere, la de l'esquerra el de Sant Pau. Sobre la clau hi ha un floró que serveix de coronament. A la capella esquerra hi ha una fornícula amb la imatge de Nostra Senyora de Gràcia, d'estil plateresc, del segle XVI. Informació Extreta de: https://ca.wikipedia.org

Casa de les Monges

Casa de les Monges

Banc de la Poesia

Banc de la Poesia

Santuari de la Mare de Déu del Remei

Santuari de la Mare de Déu del Remei: La Capella de Nostra Senyora del Remei es troba a la divisió de termes entre Santa Maria i Sant Esteve de Palautordera. El seu origen cal cercar-lo al principi del segle XVI, quan es construí una església dedicada a Sant Sebastià. Aquesta capella encara es conserva però està a l'altra cantó de carretera. Entre els anys 1792 i 1800 es va construir un nou santuari, l'actual. S'abandonà la primitiva en la qual s'havia establert la confraria de Nostra Senyora del Remei a finals del segle XVI Informació Extreta de: https://ca.wikipedia.org

Capella de Sant Sebastià

Capella de Sant Sebastià

Torre de Sant Josep

Torre de Sant Josep

Parc Pau Casals

Parc Pau Casals

Casa modernista del Passeig del Remei, número 8

Casa modernista del Passeig del Remei, número 8

Can Garriga

Can Garriga

Església Parroquial de Santa Maria de Palautordera

Església Parroquial de Santa Maria de Palautordera: Santa Maria de Palautordera és documentada des del 862, quan fou cedida amb la de Sant Esteve de Palautordera i la de Sant Esteve de la Costa al comte Sunyer I d'Empúries-Rosselló pel rei Carles el Calb, tal com les havia posseïdes el comte i marquès Humfrid entorn del 858. Anys més tard passà a pertànyer a Sant Cugat. Construïda entre els anys 1562 i 1588 és d'un gòtic tardà. En el 1936 van ser destruïdes algunes coses. Informació Extreta de: https://ca.wikipedia.org

Ajuntament

Ajuntament

Lledoner del c/Indústria

Lledoner del c/Indústria