Santa Maria d'Oló-Molí d'Altimires-St Joan d'Oló Vell-St Joan d'Oló-Ermita de la Santa Creu-Font de les Bruixes-Font del Roc
Trail photos
Author
Trail stats
- Distance
- 10.05 mi
- Elevation gain
- 1,214 ft
- Technical difficulty
- Moderate
- Elevation loss
- 1,214 ft
- Max elevation
- 1,807 ft
- TrailRank
-
92
5
- Min elevation
- 1,218 ft
- Trail type
- Loop
- Time
- 5 hours 36 minutes
- Coordinates
- 2223
- Uploaded
- October 1, 2022
- Recorded
- October 2022
near Santa Maria d'Oló, Catalunya (España)
Viewed 817 times, downloaded 60 times
Trail photos
Itinerary description
Església i Rectoria de Sant Joan d'Oló
Index IBP: 50 (Veure anàlisi a l'enllaç "Ver más")
Versió en Català
Excursió moderada en l'aspecte físic, i fàcil des de el punt tècnic, en què farem un recorregut circular des del poble Santa Maria d'Oló, fins a Sant Joan d'Oló, tot reseguint la llera de la riera d'Oló en el trayecte d'anada i tornant pels cingles de l'obaga del Serrat de les Tosqueres. .
Punts d'interès:
1- Església de l'Assumpció de la Mare de Déu d'Oló
2- Castell d'Oló
3- Església vella de Santa Maria d'Oló
4- Cal Mas
5- Molí Coix
6- Barraques de pedra seca
7- Molí d'Altimires
8- Plegament del Cingle de Serra Borina
9- Església de Sant Joan d'Oló Vell
10- Font d'Armenteres
11- Masia Armenteres
12- Rectoria de Sant Joan d'Oló
13- Església de Sant Joan d'Oló
14- Comunidor
15- Ermita de la Santa Creu de la Plana
16- Masia La Plana
17- Mirador del Cingle dels Plans
18- Barraca de Pedra Tosca
19- Font de les Bruixes
20- Font del Roc
21- Fàbrica Sauleda
Nota 1: Indispensable GPS o portar activada la navegació en l'aplicació Wikiloc.
Nota 2: L'excursió és fàcil, però no és apta per a aquells que busquen sortides molt còmodes, sense haver de mirar el GPS, ja que, no es tracta d'una ruta senyalitzada al 100% i cal estar pendent del GPS a les cruïlles.
Nota 3: El temps per fer la ruta sense aturades, és d'unes 4 hores i 45 minuts.
Versión en Español
Excursión moderada en el aspecto físico, y fácil desde el punto técnico, en el que haremos un recorrido circular desde el pueblo Santa Maria de Oló, hasta Sant Joan de Oló, siguiendo el cauce de la riera de Oló en el trayecto de ida y volviendo por los riscos de la umbría del Serrat de las Tosqueras. .
Puntos de interés:
1- Iglesia de la Asunción de Nuestra Señora de Oló
2- Castillo de Oló
3- Iglesia vieja de Santa Maria de Oló
4- Cal Mas
5- Molino Coix
6- Barracas de piedra seca
7- Molino de Altimires
8- Pliegue del Cingle de Serra Borina
9- Iglesia de San Juan de Oló Vell
10- Fuente de Armenteres
11- Masia Armenteres
12- Rectoría de San Juan de Oló
13- Iglesia de San Juan de Oló
14- Comunidor
15- Ermita de la Santa Cruz de la Plana
16- Masía La Plana
17- Mirador del Cingle dels Plans
18- Barraca de Piedra Tosca
19- Fuente de las Brujas
20- Fuente del Roc
21- Fábrica Sauleda
Nota 1: Indispensable GPS o llevar activada la navegación en la aplicación Wikiloc.
Nota 2: La excursión es fácil, pero no es apta para aquellos que buscan salidas muy cómodas, sin tener que mirar el GPS, ya que no se trata de una ruta señalizada al 100% y hay que estar pendiente del GPS en los cruces.
Nota 3: El tiempo para realizar la ruta sin paradas, es de unas 4 horas y 45 minutos.
English Version
Excursion moderate in physical aspect, and easy from the technical point, in which we will make a circular route from the town of Santa Maria de Oló, to Sant Joan de Oló, following the course of the river of Oló and returning through the cliffs of the shady Serrat de las Tosqueras.
Points of interest:
1- Church of the Assumption of Our Lady of Oló
2- Castle of Olo
3- Old Church of Santa Maria de Oló
4- Cal Mas
5- Lame Mill
6- Dry stone barracks
7- Altimires Mill
8- Cingle of Serra Borina
9- Church of Sant Joan de Olo Vell
10- Armenteres Fountain
11- Masia Armenteres
12- Rectory of Sant Joan de Oló
13- Church of Sant Joan de Olo
14- Communal
15- Hermitage of Santa Creu de la Plana
16- Farmhouse La Plana
17- Viewpoint of Cingle dels Plans
18- Tosca Stone Barrack
19- Fountain of the Witches
20- Fountain of the Roc
21- Sauleda Factory
Note 1: Indispensable GPS or have navigation activated in the Wikiloc application.
Note 2: The excursion is easy, but it is not suitable for those who are looking for very comfortable outings, without having to look at the GPS, since it is not a 100% marked route and you have to be aware of the GPS at the intersections.
Note 3: The time to complete the route without stops is about 4 hours and 45 minutes.
Version Française
Excursion d'aspect physique modéré et facile depuis le point technique, dans laquelle nous ferons un itinéraire circulaire de la ville de Santa Maria de Oló à Sant Joan de Oló, en suivant le cours de la rivière d'Oló et en revenant par les falaises de le ombragé Serrat de las Tosqueras.
Points d'intérêt:
1- Église de l'Assomption de Notre-Dame d'Oló
2- Château d'Olo
3- Ancienne église de Santa Maria de Oló
4- Cal Mas
5- Moulin à boites
6- Cabanes en pierres sèches
7- Moulin d'Altimires
8- Cingle de la Serra Borina
9- Église de Sant Joan de Olo Vell
10- Fontaine d'Armentères
11- Masia Armenteres
12- Rectorat de Sant Joan de Oló
13- Église de Sant Joan de Olo
14- Communautaire
15- Ermitage de Santa Creu de la Plana
16- Ferme La Plana
17- Belvédère du Cingle dels Plans
18- Cabane en pierre de Tosca
19- Fontaine des Sorcières
20- Fontaine du Roc
21- Usine Sauleda
Note 1 : GPS indispensable ou avoir la navigation activée dans l'application Wikiloc.
Remarque 2: L'excursion est facile, mais elle ne convient pas à ceux qui recherchent des sorties très confortables, sans avoir à regarder le GPS, car ce n'est pas un itinéraire balisé à 100% et il faut être conscient du GPS à les carrefours.
Remarque 3 : Le temps pour effectuer le parcours sans arrêt est d'environ 4 heures et 45 minutes.
Waypoints
Car park
Photo
1,654 ft
Cal Telèfonos i Centre Recreatiu
Cal Telèfonos: El nom popular prové del fet que durant anys hi va haver, als baixos, la centraleta de telèfons del poble. Va ser l'habitatge de l'amo de la desapareguda fàbrica de Manuel López, que va iniciar les seves activitats l'any 1924. És una casa entre mitgeres, de planta baixa i dos pisos, amb una tribuna principal que fa de balcó del pis superior, flanquejada per dos balcons més, tots ells tancats amb una interessant barana de forja. Informació Extreta de: https://www.poblesdecatalunya.cat
Religious site
1,649 ft
Església de l'Assumpció de la Mare de Déu d'Oló i Font de la Plaça
Església de l'Assumpció de la Mare de Déu d'Oló: Iniciada l'any 1950, i beneïda l'any 1963, és l'actual parròquia del poble. Es tracta d'un gran edifici que s'allunya dels models tradicionals d'església rural, que deixa ben patent el poder econòmic dels seus patrocinadors, la família Roger Vidal, els industrials locals d'aleshores. La decoració és obra de Josep Artigues Basté, que desplega un complex programa simbòlic en tot l'interior: l'altar (amb reliquies), els vitralls, el baptisteri i la pica baptismal, la il.luminació...en una lloa a la Verge i l'elevació de l'esperit. Compta amb un esvelt campanar exempt ornat amb unes faixes verticals, que deixen veure l'escala cargolant-se al seu interior. Informació Extreta de: https://www.poblesdecatalunya.cat
Castle
1,794 ft
Castell d'Oló
Castell d'Oló: Aquest castell defensava el poble de Santa Maria i també L'Estany. Quedava, però, massa baix per dominar tot el terreny, per la qual cosa se sap que existien altres defenses i llocs de guàrdia complementaris, com ara el desaparegut castell de L'Aguiló. El nom d'Oló es coneix des de 889 i el terme i el castell des de el segle X. Pertanyia a la casa comtal, de la qual en depenien els castlans, cognominats Oló, que en van exercir el domini fins ben entrat el segle XIV. L'any 1333 Arnau d'Oló va vendre els drets als Montcada, tot i que pocs anys després ja estava en mans del monestir de Santa Maria de l'Estany. L'any 1606 es va reintegrar a la corona com a "carrer de Barcelona". Només es conserva part d'una torre rodona i trossos de mur. Aquella ha estat aprofitada, desdibuixat el seu volum, com a part d'un habitatge. La finestra inferior és l'única antiga i al damunt d'ella veiem una làpida del segle XVIII que anuncia que estem davant del castell d'Oló. Informació Extreta de: https://www.poblesdecatalunya.cat
Religious site
1,779 ft
Església vella de Santa Maria d'Oló
Església vella de Santa Maria d'Oló: L'església actual, antiga parròquia, és el testimoni del creixement del poble al segle XVII i es basteix sobre les restes de dues anteriors medievals, de les quals es coneixen les actes de consagració, de 999 i 1166. De 1646, és un edifici de pedra de tres nau, amb cor elevat a la part de la façana i campanar de torre, la base del qual es fa servir de sagristia. Compta amb un retaule barroc de 1663. A la façana, destaca un rellotge de sol de 1688. El porta és d'estil renaixentista i porta la data de 1646. L'any 1963 va perdre la seva funció parroquial en construir-se el nou temple a la part baixa del poble. Informació Extreta de: https://www.poblesdecatalunya.cat
Intersection
1,751 ft
Cal Mas. Desviament cap a la dreta
Cal Mas: Tot i que forma part del nucli antic del poble, a redós de l'antic castell, té una tipologia de masia, amb un barri clos i una era al davant de la façana. Consta en el fogatge de 1515 però el seu aspecte actual és el resultat de les reformes efectuades en el segle XVIII. A dues llindes hi ha inscrites les dates de 1724 i 1753. En aquesta reforma es va afegir la part porticada. Informació Extreta de: https://www.poblesdecatalunya.cat
Ruins
1,488 ft
Molí del Coix
Molí Coix: No coneixem notícies antigues sobre el molí del Coix, i fins i tot ignorem quina denominació tenia antigament, ja que el sobrenom de Coix es refereix a l'últim moliner que el va fer anar i que era coix. Per la seva tipologia constructiva podria ser una obra del segle XVIII. Pel que fa a l'aqüeducte, es tracta d'una obra de bona qualitat tècnica però de datació incerta. Un aspecte a tenir en compte és que el molí d'Altimires, que es pot datar als segles XIII-XIV, tenia el seu punt de captació d'aigües probablement a la zona on ara hi ha el molí del Coix. Això es pot deduir per les cotes d'altitud. No es pot descartar que l'aqüeducte i les infraestructures hidràuliques ara associades al molí del Coix fossin originàriament del molí d'Altimires, que era segurament una fundació del senyor del terme. Tanmateix, amb la dades que ara tenim a la mà ens hem d'inclinar per datar l'aqüeducte, igual que el molí del Coix, a l'entorn del segle XVIII. El molí del Coix va funcionar fins els temps de la Guerra Civil, i fou un dels darrers en actiu. Posteriorment el rec encara s'utilitzava per regar alguns horts de la zona. Informació Extreta de: https://patrimonicultural.diba.cat
Ruins
1,442 ft
Molí d'Altimires
Molí d'Altimires: El fet de combinar una torre de defensa amb un molí és totalment atípic, però considerem que aquesta construcció fou concebuda amb aquesta doble funció ja des del seu inici. Hi ha qui creu, però, que el molí s'hi hauria instal·lat posteriorment. En tot cas, la funció com a torre de defensa és ben clara, i estava relacionada amb la posició estratègica de l'indret, que es troba en una cruïlla on el camí d'Oló a Sant Joan d'Oló travessava la riera per una palanca. Per la tipologia de la torre es podria datar entorn dels segles XIII-XIV. Tot i que no en coneixem dades documentals, cal suposar que en un principi era possessió del senyor del terme, ja que en època medieval els molins solien ser monopoli dels senyors, i més tenint en compte que la torre complia funcions defensives auxiliars del castell. La família Altimires devia encarregar-se de fer anar el molí Tal vegada ho feien el Salvador o Berenguer d'Altimires que apareixen citats en un llistat de caps de casa que van participar en una reunió feta el 1394 per tractar de la redempció del terme d'Oló. Amb el temps la família devia aprofitar els drets adquirits i el molí va quedar com una propietat del mas Altimires. De tot això se'n dedueix que la família Altimires tenia un tracte de proximitat amb els poders vinculats a la senyoria del castell d'Oló i, per tant, ja des d'antic aquest mas situat a un quilòmetre aproximadament del molí va ser un dels més importants del terme. No es pot descartar que el Molí d'Altimires tingués alguna relació amb les infraestructures hidràuliques que ara formen part del Molí del Coix, riera amunt i als peus del nucli d'Oló. Allà hi ha un interessant aqüeducte de datació desconeguda i un rec que travessa la roca, unes obres de força rellevància per a un simple molí particular. Per la cota d'altitud es pot deduir que el punt de captació d'aigües del molí d'Altimires devia trobar-se en aquella zona. Als segles XVII-XVIII es devia construir la casa del moliner, adossada a la torre. El molí va seguir funcionant fins el final del segle XIX. Encara una àvia de l'actual propietari d'Altimires l'havia vist en actiu. Recentment, la torre del molí ha estat objecte d'una obra de consolidació (se n'ha reconstruït la part del portal principal, que es trobava derruïda) i s'ha adequat com un punt d'interès d'una de les rutes al voltant d'Oló. Informació Extreta de: https://patrimonicultural.diba.cat
Photo
1,386 ft
Plegament del Cingle de Serra Borina (Anticlinal)
Plegament del Cingle de Serra Borina (Anticlinal): Cingle tallat a la part sud-occidental de la serra Borina, una formació que s'estén al nord de la riera d'Oló, uns quilòmetres aigües avall del poble. És d'un gran interès geològic, ja que hi podem veure un tall espectacular del plec de l'anticlinal d'Oló. El plec ha quedat tallat per l'erosió de la riera, ja que forma part de l'anomenat Brai d'Oló. Un bray és una formació geològica que consisteix en una vall excavada en un plec anticlinal, de manera que l'erosió de la riera ha deixat al descobert les diferents capes de sediments. En aquest cas el tall que podem veure presenta uns materials fortament acolorits, d'un to vermellós o rosat. I els estrats són molt inclinats, gairebé verticals i rebregats, amb complicats plecs secundaris. Tot plegat configura un impressionant teló de fons que embelleix un dels costats de la vall de la riera d'Oló. La Serra Borina es troba en la zona afectada pel plec anticlinal, que és un tipus de plegament en què el centre ha quedat més aixecat que les vores. L'eix de l'anticlinal es trobaria just a l'espai buit on la riera ha excavat la seva vall. Per això els estrats geològics estan fortament inclinats. Els materials d'aquesta part de la Serra Borina corresponen a l'anomenada Formació d'Artés, d'un color roig o rosat. El lloc ideal per observar aquesta formació geològica és el camí que ressegueix la riera d'Oló, un quilòmetre i mig més avall del molí d'Altimires, en un indret on la riera fa un meandre que ha deixat una àmplia terrassa fluvial. Informació Extreta de: https://patrimonicultural.diba.cat
River
Ruins
1,334 ft
Església de Sant Joan d'Oló Vell
Església de Sant Joan d'Oló Vell: Situada al damunt d'un petit turó, prop d'un camí rural entre masies, la primera església de Sant Joan d'Oló roman ruïnosa i la volta esfondrada, tot i que conserva en gran part la seva estructura perimetral. Esmentada al 1081, va tenir funcions parroquials fins a la construcció de l'església nova, a mitjan segle XVII. Això va fer que es conservés gairebé inalterada tot i que la manca d'ús en va anar propiciant la seva gradual destrucció. És un edifici d'una nau, amb l'absis decorat a la llombarda, i un aparell ben treballat. La porta, desapareguda, era al cantó de migdia, i conserva encara part de l'arc. Degué ser construïda cap a la segona meitat del segle XI. Informació Extreta de: https://www.poblesdecatalunya.cat
Fountain
1,414 ft
Font i Bassa d'Armenteres
Font i Bassa d'Armenteres: En aquest indret hi havia un gran zona d'horta pertanyent al mas Armenteres. A finals de la dècada de 1980 els aleshores propietaris, la família Llonch, van vendre la finca a Agustín Orea, d'origen mexicà i persona polifacètica. A la masia hi va crear un centre que promovia activitats inspirades en el xamanisme i altres disciplines afins, i el va denominar "Chamanasterio". En els anys següents va rehabilitar la masia amb l'ajuda de voluntaris i també va arranjar molts indrets de l'entorn amb tòtems i elements diversos que entronquen amb les cultures indígenes. Entre d'altres actuacions, Orea va implantar nenúfars i flor de loto a l'estany de l'antiga horta d'Armenteres, i va batejar l'indret amb el nom de "lago del Loto". Informació Extreta de: https://patrimonicultural.diba.cat
Photo
1,459 ft
Vistes Masia Armenteres
Masia Armenteres: El mas Armenteres és d'origen medieval. La primera referència que en coneixem el del 1394, quan en la llista dels caps de família que van assistir a una reunió per tractar de la redempció del terme d'Oló hi figura Bernat Armenteres. Cal suposar que aleshores era l'hereu del mas. En el fogatge de 1515 hi apareix "lo mas Armenteres", pertanyent a la parròquia de Sant Joan d'Oló. I en el fogatge de 1553 hi consta Valentí Armenteres. Està clar, doncs, que la família de cognom Armenteres eren els propietaris del mas, però no en coneixem notícies històriques més concretes, llevat de les inscripcions a la mateixa façana de la casa. La del 1646 ens indica que la masia ja tenia una certa rellevància, a jutjar per la rica decoració de caràcter religiós que es pot veure en la finestra. Al segle XVIII, i tal vegada també al llarg del XIX, Armenteres es transformà en un casal de dimensions considerables, però no en coneixem els detalls. Ja al segle XX, en plena Guerra Civil el 1936 l'Ajuntament acordà la confiscació d'aquest i altres masos del municipi. Entorn de 1954 la família Llonch, que feia poc havien establert la seva segona residència a Sant Joan d'Oló, van comprar la finca d'Armenteres, que incloïa una caseta prop de l'església parroquial (cal Feliu). Els Llonch eren uns rics industrials de Sabadell, del sector de la llana, i es van estar al poble més de quatre dècades, en les quals van deixar una forta empremta en la memòria popular, sobretot per l'alt tren de vida que portaven. Van fer reconstruir la caseta prop de la Rectoria per tal d'instal·lar-s'hi. Llavors s'anomenà cal Llonch i actualment és Armenteres de Dalt, i també la pallissa, actualment coneguda com a Torre d'Armenteres. Mentrestant, al mas Armenteres hi havia masovers, que fins els volts de 1965 eren la família Serra. Els Llonch es van estar a Sant Joan d'Oló fins els volts de 1985 quan, després d'haver-se arruïnat, van vendre les seves propietats. Joan Llonch Arquer va vendre el mas Armenteres a Agustín Orea, d'origen mexicà i persona polifacètica. Anteriorment havia format part de la comunitat instal·lada a la masia veïna de la Plana, fins que adquirí Armenteres i decidí crear el seu propi centre per fomentar activitats inspirades en el xamanisme i altres disciplines afins. En una llinda de la casa s'hi pot llegir el terme "Chamanasterio". La masia es va anar rehabilitant amb l'ajuda de voluntaris, i s'hi va instal·lar a viure també la família d'Orea. Actualment Armenteres és un espai comunitari que s'ofereix per a activitats i estades de caire divers. Els actuals propietaris han editat un llibre amb la història de la masia des dels seus inicis fins a l'actualitat (DELGADO, 2020). Informació Extreta de: https://patrimonicultural.diba.cat
Intersection
1,657 ft
Desviament cap a l'esquerra, pel sender
Desviament cap a l'esquerra, pel sender
Photo
1,758 ft
Rectoria
Rectoria: A principis del segle XVII l'església antiga havia quedat petita i degut al seu emplaçament no tenia possibilitats d'ampliar-se, de manera que es va decidir construir-ne una de nova en un emplaçament més planer i més accessible per als masos. El complex d'edificis parroquials fou construït pel mestre de cases Santacana, i la nova església es va beneir el dia 25 d'agost de 1639, data molt propera a la festa de la degollació de Sant Joan Baptista, titular de la parròquia. L'any 1643 s'hi traslladà el Santíssim Sagrament des de l'església vella, i a partir d'aquest moment va assumir totes les funcions parroquials. La construcció de la rectoria s'acabà l'any 1666. El campanar fou bastit entre 1637 i 1640 pel mestre d'obres Pere Calvet. En aquest moment la parròquia comptava amb 26 famílies. Els retaules que es conserven a l'església són un bon reflex de la puixança d'una parròquia rural de la Catalunya central al llarg dels segles XVII i XVIII. Des del segle XVII l'església no sembla haver sofert reformes importants, però la rectoria sí. Segons una inscripció, el 1759 s'amplià per la part davantera, i al segle XIX o començaments del XX es tornà a reformar, tal com queda evidenciat en el mateix edifici. Durant gairebé un any, entre maig de 1842 i febrer de 1843, va ser rector de la parròquia Antoni M. Claret, encara en la primera etapa de la seva trajectòria. La seva figura ha estat incorporada en el retaule major. Ja entrat el segle XX, durant la Guerra Civil els veïns de la parròquia van evitar que es cremessin els retaules. Segons es diu, van encendre una foguera, amb la participació del mateix mossèn, i van fer creure als escamots revolucionaris que ja s'havia consumat la crema. A la dècada de 1940 Sant Joan d'Oló mantenia la seva vitalitat com a petit nucli rural. Al segle XIX havien sorgit algunes casetes a redós de l'església que conformaven un petit nucli dispers, cosa que va reforçar el sentiment de comunitat. La parròquia exercia de nucli cohesionador, ja que Sant Joan sempre ha format part del terme d'Oló i no ha disposat d'institucions pròpies. A la Rectoria hi vivia el mossèn, que també feia de mestre. Els parroquians contribuïen al manteniment del rector fent aportacions amb espècies, i les dones de les diferents cases es repartien les tasques de neteja i manteniment. Les tradicions religioses seguien ben vives: novenes, les santes missions o les processons, que consistien a fer una volta a l'església (especialment per Corpus, quan es guarnia amb boix el comunidor). També es beneïa un pedró que hi havia a ca l'Abellà i un altre a la Plana. Els dies de festa a la tarda es passava el rosari, i a la sortida hi havia qui es quedava a jugar a les cartes a la Rectoria. I el tercer diumenge d'agost es celebrava la festa major (actualment s'ha canviat pel primer diumenge d'agost). Entorn de 1952 la família Llonch va establir la seva segona residència a la Rectoria. Eren uns rics industrials de Sabadell, del sector de la llana, i es van estar al poble més de quatre dècades, en les quals van deixar una forta empremta en la memòria popular, sobretot per l'alt tren de vida que portaven. Havien fet amistat amb el mossèn i aquest els va convidar a instal·lar-se a les golfes, on van adequar tot d'habitacions. Aquí s'hi van estar uns dos anys, venint els caps de setmana, i pels volts de 1954 van comprar la finca d'Armenteres i van reconstruir pràcticament de nou una caseta molt propera a l'església (actualment Armenteres de Dalt). Després de mossèn Ferrer va venir Josep Bonals, i després, entorn de la dècada de 1950, Jaume Montanyà, que va ser l'últim que va residir a la Rectoria. Més endavant la part de les golfes es va llogar a particulars, però l'edifici encara manté el mobiliari propi d'una casa rectoral. Entre d'altres l'anomenada habitació del pare Claret, que és on dormien els rectors. Algunes dels mobles, però, han estat portats de fora. Informació Extreta de: https://patrimonicultural.diba.cat
Religious site
1,759 ft
Església de Sant Joan d'Oló
Església de Sant Joan d'Oló: Al segle XVII es va decidir construir un temple nou per assumir les funcions parroquials de Sant Joan d'Oló, substituint l'antiga església romànica que es trobava en un lloc força allunyat. La nova església es va construir entre 1627 i 1639 i l'any 1643 s’hi traslladà el Santíssim Sagrament des de l’església vella. L'edifici té una sola nau, amb capelles laterals als dos costats i un gran cor alçat a la banda de la porta. Compta amb un campanar de torre, de planta quadrada. Compta amb un notable conjunt d'altars barrocs, un d'ells obrat l'any 1660 per l'escultor manresà Pau Sunyer. Informació Extreta de: https://www.poblesdecatalunya.cat
Religious site
1,761 ft
Comunidor
Comunidor: A partir del segle XVI l'Església optà per impulsar la construcció de comunidors vora les parròquies en un intent per canalitzar les pràctiques ancestrals i populars que es feien des de temps immemorials per conjurar les tempestes. Des del comunidor el sacerdot beneïa el terme i conjurava el mal temps, especialment les pedregades. Algunes dates especialment rellevants solien ser les festes dedicades a la Creu (el 3 de maig i el 14 de setembre). Entesa com a símbol de protecció, la creu tenia un gran valor en el context agrícola tradicional. Aleshores els feligresos solien anar en processó al comunidor per demanar bon temps. Així mateix, quan hi havia temporal el campaner tenia l'obligació de tocar a "tro i temporal", i si el perill augmentava el mossèn havia d'anar al comunidor a fer pregàries per fer marxar el mal temps. En el seu llibre dedicat als retaules barrocs d'Oló l'estudiós Josep GALOBART (1996: 95) diu que el comunidor de Sant Joan d'Oló es va construir vers el 1649. Aquest any els obrers encarregats de l'administració de la parròquia van pagar 2 lliures i 8 sous del bací de l'obra a uns fusters d'Avinyó per "enfustar lo comunidor". Feia pocs anys que s'havia construït la nova església de la parròquia, beneïda el 1639, la qual s'havia emplaçat en un terreny més avinent i mes planer que l'antiga. L'any 1643 s'hi traslladà el Santíssim Sagrament des de l'església vella, i a partir d'aquest moment va assumir totes les funcions parroquials. La construcció de la rectoria s'acabà l'any 1666. En aquest moment la parròquia comptava amb 26 famílies. A l'ara de l'interior del comunidor hi ha la data de 1953, moment en què la construcció devia ser objecte d'una renovació. L'ara i la coberta són d'aquest any. Més tard, a la tardor del 1988 el comunidor va ser restaurat per voluntaris de l'Associació Castell d'Oló i amb la col·laboració de la parròquia. Informació Extreta de: https://patrimonicultural.diba.cat
Intersection
1,736 ft
Ca la Mestra. Desviament cap a l'esquerra
Ca la Mestra: Les primeres notícies conegudes sobre l'ensenyament primari a Sant Joan d'Oló són del segle XIX, tot i que ben segur des de més antic la parròquia ja tenia mestres. La població dispersa del municipi d'Oló obligava a que hi haguessin dos mestres: un per Oló i un altre per a Sant Joan d'Oló. Però la situació precària i les males condicions feien que els mestres duressin poc. A Sant Joan d'Oló el 1905 es van plantejar fins i tot tancar l'escola, però la Junta Provincial no ho va permetre. El 1910 van decidir que hi anés una mestra en lloc d'un mestre. L'abril de 1917 la mestra demanava una casa o habitació per viure de forma independent, sense haver de compartir habitatge amb altres famílies. El mes d'agost de 1917 hi ha notícies d'una subhasta per fer les obres d'una nova escola, que és la casa que la gent va anomenar popularment l'Estudi i que avui és coneguda com ca la Mestra. S'adjudicaren per 1.095 pessetes a Ramon Torres Font, de Moià (FERRER, 1991: 140). Segons la informació oral, però, els principals impulsors del projecte van ser la família Plans, propietaris del mas els Plans, que eren el principal poder fàctic de la zona. Ells haurien cedit els terrenys i el material per a l'obra, mentre que els masovers de la zona, la majoria en casetes que eren propietat dels Plans, hi haurien contribuït posant-hi ma d'obra. En un llistat de cases rurals de 1930 l'edifici hi consta com a "escola St. Joan". Durant la Guerra Civil de 1936 les masies dels Plans i Armenteres van ser confiscades per l'Ajuntament, i l'escola sembla que va servir com a centre d'acollida de mestres i persones refugiades que estaven en situació de perill. Entre d'altres, hi va passar un oncle-avi del president de la Generalitat Artur Mas. Els anys posteriors a la guerra feia de mestre el rector, mossèn Josep Ferrer. Més endavant, entorn dels anys 1950, la plaça de mestra la va ocupar durant molt temps la senyoreta Angelina Clusellas. Era soltera i els caps de setmana tornava a casa de la seva família a Artés. Els veïns de la Sant Joan es tornaven per anar-la a buscar, i també li oferien obsequis en espècies per facilitar-li la subsistència. Durant la setmana vivia en l'habitatge del primer pis en unes condicions extremament precàries: amb una cuina de fogonet, sense aigua corrent i amb algunes parts de la casa semi-derruïdes. L'escola era molt modesta. Tenia una sola aula a la planta baixa on s'hi barrejaven nens i nenes de diferents edats. Quan la mestra es va jubilar, pels volts de 1974, l'escola va tancar definitivament. En aquest temps ja només tenia uns cinc alumnes. La casa es va llogar als actuals propietaris, Pere Mas Casanovas i Conxita García, que hi van fer reformes estructurals importants, ja que l'immoble es trobava en unes condicions molt deficients. Van fonamentar els murs de la casa de nou, hi van afegir el porxo, la coberta nova, etc. Pels volts de 2004 van comprar la casa a l'Ajuntament. Informació Extreta de: https://patrimonicultural.diba.cat
Religious site
1,765 ft
Ermita de la Santa Creu de la Plana
Ermita de la Santa Creu de la Plana: Aquesta església es troba dins de la parròquia de Sant Joan d'Oló i no va passar de capella rural. Apareix citada el 1081 com a Santa Creu de Sant Joan d'Oló. Hom suposava (PLADEVALL, 1991: 210) que al voltant de l'església hi podia haver una "sagrera de Santa Creu" que està documentada el 1166, però notícies més recents semblen indicar que aquesta sagrera es trobaria al raval de Santa Eulàlia. L'any 1175 els senyors del terme del castell d'Oló, Pere d'Oló i la seva muller Dolça, van fer un primer llegat pietós en el seu testament a l'església de la Santa Creu. També se'n fa esment en documents de l'arxiu de Sant Joan d'Oló els anys 1413 i 1512. Així mateix, durant el segle XV surt esmentada una família cognominada de Santa Creu, que devia tenir el seu mas prop de la capella. Al segle XVII, en construir-se la nova església parroquial de Sant Joan d'Oló en un emplaçament molt proper, l'església de la Santa Creu s'anà eclipsant. Tot i això, entre els segles XVII-XVIII s'hi van fer reformes, que van consistir a sobrealçar la nau uns 80 cm per construir-hi una volta, es va cegar la finestra de l'absis, es va tancar la porta originària i se'n va obrir una de nova al mur de migdia, i els murs es van revestir amb argamassa, de manera que el parament gairebé no era visible. Ja al segle XIX , l'església fou profanada durant la Guerra Civil de 1936. Aleshores va quedar sense culte i es va destinar a paller, però va sofrir poques modificacions. A finals de 1989 s'inicià el procés de restauració per part de la Diputació de Barcelona i la Fundació ESICO, que aleshores n'era la propietària. S'hi va fer una fonamentació nova, consistent en uns “sabata” de formigó, es repassà la teulada, es tirà a terra la volta enguixada construïda al segle XVII i es va tornar a obrir la finestra de l'absis i la porta originària. El 2002 la propietat passà a la Fundació la Plana, una organització que ja estava instal·lada a la masia des de 1986 i que organitza activitats pioneres en camps molt diversos. El 2018 i 19 aquesta fundació ha finançat una nova restauració de l'església. La direcció de l'obra ha anat a càrrec de l'arquitecte local Guillem Sala Güell, amb la participació dels Amics de l'Art Romànic del Bages. L'actuació ha consistit principalment en fer una teulada nova, un nou paviment i trobar una nova campana per a l'espadanya. També s'ha portat a terme una excavació arqueològica en el perímetre exterior, que ha resultat negativa, i s'han realitzat sondejos en l'enguixat de l'absis per determinar si conservaven restes de pintures romàniques, amb un resultat també negatiu. L'església ha quedat com una sala d'actes que permet també la realització de cerimònies de cultes diversos. Informació Extreta de: https://patrimonicultural.diba.cat
Photo
1,762 ft
Masia La Plana
Masia La Plana: Masia de grans dimensions que té un origen força antic (el lloc està documentat des de 1112) però l'edifici actual és fruit de les diverses modificacions i ampliacions dutes a terme al llarg dels segles. La més important degué produir-se l'any 1868 segons podem deduir de la inscripció que es troba en una llinda, on hi figura també el nom d'Isidro Casamitjana. Informació Extreta de: https://www.poblesdecatalunya.cat
Panorama
1,611 ft
Mirador del Cingle dels Plans. Seguir pel camí de l'esquerra
Mirador del Cingle dels Plans. Seguir pel camí de l'esquerra
Fountain
1,738 ft
Font de les Bruixes
Font de les Bruixes: Segons indica la inscripció de la font, la construcció per aixoplugar-la s'hauria construït el 1882. Fins no fa gaire, era un indret suggerent i màgic amb uns roures i alzines gegants que no deixaven entrar la claror del sol. Segurament d'aquí ve el nom popular de Font de les Bruixes. Entorn de 1980 els propietaris del mas els Plans, la família Heredia, van tallar aquests arbres i des d'aleshores el lloc ha perdut bona part del seu encant. D'aquesta font es canalitza l'aigua que abasteix la masia dels Plans. Informació Extreta de: https://patrimonicultural.diba.cat
Intersection
1,748 ft
Desviament cap a l'esquerra, pel sender
Desviament cap a l'esquerra, pel sender
Panorama
1,564 ft
Vistes de Santa Maria d'Oló
Santa Maria d'Oló: El nucli antic es troba dalt d'un turó sobre la vall de la riera d'Oló, i es coneix com "dalt del poble". Nascut a redós del castell medieval, es va anar ampliant durant el segle XVII, com ho testimonien les llindes d'algunes cases. L'any 1686 consten trenta cases agrupades i seixanta- set el 1782. El carrer Sant Antoni o "la Costa" l'enllaça amb el pla, amb ravals nascuts al segle XIX i un eixample nou, la "cooperativa de les cases noves", barris que creixen a mesura que arriben treballadors per ocupar-se a les fàbriques tèxtils. Informació Extreta de: https://www.poblesdecatalunya.cat
Fountain
1,548 ft
Font del Roc
Font del Roc: Font emplaçada al costat de la riera d'Oló, força a prop del mateix poble d'Oló. Es troba en un planell fresc i ombrívol, aixoplugat per diferents plàtans. L'indret està equipat amb taules de pícnic i també compta amb un plafó informatiu del PEIN del Moianès. Es divideix en dues àrees. La que es troba al sud és la font antiga. Compta amb un parapet d'obra amb dos nivells de brolladors i piques. L'àrea més al nord es va arranjar a la dècada de 1970 i compta amb un sol brollador. En aquest sector l'aigua és molt abundosa i més amunt de la font hi ha diverses surgències naturals, sembla que de vetes diferents. Una està canalitzada en una mina i s'utilitza per regar els horts que hi ha al costat, i que es troben a una cota més alta que la font. En un d'aquests horts terrassats hi ha l'anomenada barraca del Jepet, que és una curiosa balma de pedra tosca. Informació Extreta de: https://patrimonicultural.diba.cat
Photo
1,556 ft
Desviament cap a l'esquerra. Fàbrica Sauleda
Fàbrica Sauleda: Al final del segle XIX a Oló hi havia tres fàbriques tèxtils de dimensions modestes. Una era la fàbrica de Joan Badia, que el 1896 va tenir els primers telers mecànics del poble. Funcionaven amb energia de vapor i també aprofitant tota l'aigua sobrant de la riera. L'any 1901 l'Ajuntament havia creat una comissió per captar fabricants que tornessin a obrir les fàbriques i donessin vida al poble. Però això no va evitar un període de crisi industrial entre 1900 i 1925, sobretot els anys posteriors a 1918, quan a Oló no hi havia cap fàbrica i moltes dones van haver de buscar feina en les fàbriques d'altres municipis, cosa que solia comportar llargues caminades a peu. Però al llarg de la dècada de 1920 s'hi van establir dues fàbriques, que en els anys següents s'havien de convertir en la base econòmica de la població: primer la fàbrica Borràs i després la fàbrica López. Ambdues tenien una gran rivalitat entre elles. Joaquim Borràs (Manresa 1865-1963) era un industrial que s'introduí també en la política, partidari d'Antoni Maura es presentà diverses vegades com a diputat, fou alcalde de Manresa i vice-president de la Diputació de Barcelona. En una de les seves campanyes electorals va visitar Oló i s'adonà de l'oportunitat que representava aquesta localitat, ja que tenia una població acostumada al treball del tèxtil i els salaris eren baixos, en un entorn rural de poca conflictivitat social. Aquest industrial tenia la seva fàbrica principal a la colònia Borràs (Castellbell i el Vilar), on es feien les feines de filar i una part del teixit. El 1920 va comprar una de les fàbriques a la riera d'Oló que ja havia funcionat, i que es coneixia popularment amb el nom del Pastor perquè abans hi havia hagut un corral d'ovelles. La primitiva fàbrica va ser completament remodelada i s'hi afegiren els dos edificis modernistes, obra d'Ignasi Mas i Morell (1881-1953). Mas i Morell residia a Sant Pol de Mar i durant molts anys fou l'arquitecte municipal d'aquesta localitat. Borràs també va adquirir una nau industrial situada al raval de la Rovirola que abans havia pertangut a Joan Badia, la qual fou destinada a magatzem. En la fàbrica al costat de la riera s'hi van instal·lar 42 telers que funcionaven amb dos motors de gas pobre, nodrits amb llenya. El 1936 la fàbrica ocupava 64 persones, i el 1955, 125. S'hi feia el teixit d'una part de les plegadores de les indústries Borràs. Elaborava teixits de qualitat: piqués, llençols i percales. En aquesta època algunes de les treballadores venien de pobles de l'entorn; per això disposaven d'habitacions per quedar-se a dormir durant la setmana. L'any 1955 l'empresa, tot seguint l'exemple de les colònies industrials, va aixecar un bloc de pisos per als treballadors de la fàbrica. Els anys 1960 Manufactures Borràs S.A. era un important conglomerat industrial que també tenia vinculacions amb la banca. Tanmateix, la fàbrica va tancar les portes a principis d'aquesta dècada, degut a la crisi del tèxtil. Aleshores hi treballaven 70 persones. El 1963 va comprar la fàbrica Josep M. Sauleda Parés. Era el successor de Victoriano Sauleda Roura, un indiano de Sant Pol de Mar que al seu retorn d'Amèrica havia fundat una empresa al poble, concretament una fàbrica de roba per a espardenyes. A la dècada de 1960, degut a les conseqüències del boom turístic i dels canvis en el mercat de treball, va decidir traslladar la part dels teixits a la fàbrica de Santa Maria d'Oló. La nova fàbrica es posava en funcionament l'any 1965, i en els anys successius s'anà ampliant. L'empresa s'ha especialitzat en la producció de teixits industrials, bàsicament per a tendals. El 1990 donava ocupació a 60 treballadors, i era la segona indústria espanyola en fabricació de lona. La producció, amb uns models de lona que són de disseny exclusiu, es destina al mercat espanyol i també a l'exportació. Actualment l'empresa continua en actiu i és un dels pilars bàsics de l'economia del poble. Informació Extreta de: https://patrimonicultural.diba.cat
Comments (14)
You can add a comment or review this trail
Saludos compañero, me encantan las rutas que subes 👌, siempre bien documentadas y acompañadas de un buen reportaje fotográfico. Enhorabuena.
Muchas gracias Pájaro Kuy Kuy por la valoración. Realmente esta ruta nos resulto muy distraida. Un fuerte abrazo.
Ruta muy interesante llena de pequeñas historias.
La documentación me parece excelente y la narración también.
Saludos.
Eres un crack, esta ruta es un puro documento vivo, no solo por el track en si, por la excelentes fotos y no digamos por la extensa documentación.
Un abrazo !!
Muchas gracias Javi y Mei-Fu por las valoraciones. Realmente la comarca entera del Moianès tiene una historia que no se la acaba. Un fuerte abrazo a los dos.
Lástima que no tengo disposición para hacer rutas a tanta distancia de Barcelona porque me encantan todos estos lugares que visitas en tus salidas y es que tus recorridos aunan todo aquello que a mi más me gusta ya que todos ellos cumplen con un modelo, con un patrón, agua, historia, edificios con historia, ruinas, senderos, bonitos bosques y vistas, además todo ello nos lo muestras con extraordinarias fotos, explicaciones e información que buscas para poder compartir, todo un trabajo, primero de elección de recorrido y después de esa exquisita edición que nos ofreces de todos y cada uno de ellos.
Un abrazo
Muchas gracias Andreu por la valoración.El Moianès y el Lluçanès son dos de mis comarcas favoritas, debido a que están llenos de pequeños pueblos intactos, con poca gente y mucha historia. En esta ruta lo pasamos genial. Un fuerte abrazo.
Hey tocayooooooooooooooo
Que chulada las de Ermita de la Santa Creu de la Plana
Pero el sol que tuviste hemrnosoooooo bellooooooooooo
Y el tiempo que te tomas para escribir todo!
Muchas gracias Tocayo por tu valoración. Realmente la comarca del Moianès resulta espectacular, debido al silencio, la naturaleza, y el sinfín de antiguas edificaciones que aún se conservan. Un fuerte abrazo.
Hola Jordi,
Magnifica excursión relizada entre Sta Mª d'Oló y Sant Joan d'Oló en la Comarca del Moianès.
Excelente, como siempre, el reportaje fotográfico y la megaedición!!!.
Saludos,
ajp
Bonita ruta cargada de historia y bien documentada....felicidades
Muchas gracias Nando por la valoración. El Moianès, es una comarca llena de sorpresas e historia . Un fuerte abrazo.
I have followed this trail verified View more
Information
Easy to follow
Scenery
Easy
Ens ha agradat conèixer aquest entorn. Una matinal perfecte.
Moltes gràcies vydy, per la teva valoració. Salutacions.