Santa Maria Paloutordera Sant Esteve xavi

Bonica, amena i planera caminada amb sortida des del poble de Santa Maria de Palautordera, on desprès de visitar la població, hem anat a Sant Esteve de Palautordera, pel bonic passeig emmarcat entre plataners, que passa abans per les ermites del Remei i de Sant Sebastià. Arribats a Sant Esteve, hem fet un tom pel poble, anem a creuar el pont del riu Tordera i desprès de passar al costat del circ Cric, hem començat la suau pujada per la serra de can Vilatort.

Durant la pujada, hem anat trobant moltes alzines sureres i hem pogut gaudir de bones vistes de la plana de Palautordera i els cims del Turó de l’Home i Matagalls des dos miradors naturals. Arribats a l’església de Santa Magdalena de Mosqueroles, hem girat a l’esquerra per començar a davallar fins al castell de Montclús, que hem visitat per dintre. Al costat del castell i ha les restes de la església de Santa Margarida. Seguim baixant, però abans de creuar a gual, el riu Tordera, anem a visitar l’antic forn de Montclús.

Passat el riu, arribem ràpidament a l’ermita de Santa Magdalena, des d’on anem al castell de Fluvià (recinte privat actualment casa de colònies), que observem en la distància. Seguim la marxa i voregem l’estany de Vallmanya, dedicat al regadiu i encarem la tornada, passant pels plans de can Prat, de l’Amat i el Portell, amb nombroses masies den conservades i conreus ben cuidats.

Abans d’acabar el recorregut, hem visitat l’Arboretum, mostra d’arbres llenyaires del Montseny i el parc del Reguissol, on hi ha un antic safareig. Arribem a Santa Maria i contemplem el bonic campanar, que era la torre de l’antic castell de Palautordera, reconvertida en campanar.

El castell de Montclús.-
El castell ocupa un lloc estratègic, amb un accés difícil, fet que permet entendre el topònim de Mont-Clos o món tancat. La tradició popular l’ha designat com a castell del Moros per indicar-ne una construcció molt antiga de la qual es desconeixia l’origen en el temps.
Els orígens d’aquest castell podrien situar-se al segle XI, si bé la primera referencia documental correspon al segle XIII. Va ser construït per Guillem de Sesagudes i Montseny, el qual adoptà el nom de Montclús quan va establir-se en aquest indret. Al segle XV el castell es trobava en procés de transformació per esdevenir un palau, tal com mostren els seus grans finestrals (a l’oest). No obstant això, sembla que el terratrèmol de 1448 ho va impedir. Els resultats de la recerca arqueològica permeten afirmar que va continuar essent ocupat fins pràcticament a la segona meitat del segle XVII.
El castell estava format pel recinte sobirà i el jussà. En el primer hi destaca la torrer de l’homenatge, al voltant de la qual es distribuïen diferents àmbits de la residència dels senyors. El recinte jussà estava encerclat per la muralla exterior, que delimitava al pati d’armes, protegia la capella, les quadres, estables i magatzems, etc.
Les primeres restes evidents de la construcció ja s’observen a la part inferior del turó, amb la torre circular superior del turó hom pot observar part d’una paret coronada amb merlets (esquerra) i el recinte principal, on destaca una poderosa torre cilíndrica, assentada sobre una base en talús; també pot observar-se el fossar del castell. Seguint el seu traçat vers l’est s’accedeix a l’antiga església de Santa Margarida, d’una sola nau i amb absis. Un cop abandonat el castell aquesta església va continuar essent objecte de la veneració anual fins l’any 1735, quan s’inaugurà l’actual església situada al barri de Sant Margarida. A poc metres de distància, vers l’oest, es troba el túnel d’escapatòria (fòvea).
Llegenda de la Dama del Montclús
La gent d’aquestes contrades explicava que hi havia passadissos secrets que comunicaven el castell de Montclús amb el de Fluvià, d’altres que anaven fins a Montsoriu… De totes les històries, en destaca la llegenda de La Dama de Montclús, a través de la qual es posaven de manifest els constants i virulents enfrontaments entre els senyors de Montclús i els del Palau (actual castell de Fluvià).
Informació extreta de: http://www.santestevedepalautordera.cat