Santa Pau - Fageda Fosca - Puigsallança - Santa Maria de Finestres - Santa Pau

Aquesta ruta, a la tardor, és un espectacle meravellós. No hi ha prou colors per descriure aquesta fageda imponent, fosca, sí, que trepitjarem durant bona part de la sortida. De sobte, sembla que s'acaba i, quan ja l'enyores, torna i t'acompanya, i desapareix de nou, i torna i torna. És hipnotitzant.

Per això, perquè tot és tan bonic, val més sumar al temps real de pujada i baixada una bona estona per badar. No és al pla, com la Fageda d'en Jordà, sinó que ens enfilarem a la Serra de Finestres, un mirador excel·lent des d'on podem veure la Vall del Llémena, tota la banda de Mieres i Santa Pau i fins i tot el mar. Això si no passa com avui, que la boira no ens ha deixat veure res! Com que ja coneixíem l'indret la pena no ha estat tan gran. Hem imaginat Sant Roc, Rocacorba, les Medes, el Cap Norfeu, el Pirineu, els llocs que encara teníem gravats a la retina d'una altra vegada que havíem fet el mateix cim. I hi tornarem, és clar.

Començarem a caminar des de Santa Pau. Hi ha un aparcament al costat del carrer del Pont, però de seguida queda ple. Aquí mateix hi ha uns grans panells informatius sobre Santa Pau i les rutes que es poden fer per la zona. Pugem, per la dreta, cap al carrer de les Costes i anem tirant amunt. Deixem a la dreta el passatge Castanyer i el passatge Noguer i, quan s'acaben les cases, seguim el camí asfaltat fins al trencall de "La Casita". L'agafem i continuem pujant. Deixem Can Pardàs a la dreta.

Just abans de La Casita trobem un pal d'Itinerànnia que ens pot fer dubtar. Aquí no trenquem a l'esquerra, sinó que pugem uns metres més amunt i, un cop passada l'entrada de la casa, trobem un nou indicador: girem a l'esquerra i anem passant, per un camí molt ample, entre el marge de la casa i una tanca. Trobem alguns castanyers que ja encatifen el terra i, a l'alçada d'uns eucaliptus, girem a l'esquerra.

Continuem pujant, ara ja per un corriol. Arribem a la Barraca. El corriol es va endinsant al bosc, d'alzines i roures, pel volcà de Simon. Seguint els senyals grocs i en pocs minuts arribem al Coll de Maria. Al pal indicador SP21 (Coll de Maria I), hi diu "Volta a la Fageda Fosca 45 min". Anem a la dreta, doncs. Poc després trobem el pal SP22 (Coll de Maria II), amb la mateixa indicació en dues direccions, però seguim per on diu "Recomanat". Anem pujant. Trobem un senyal groc a terra que ens vol fer trencar a la dreta. No el seguim! Anem a l'esquerra: al cap de cinc minuts ja comencem a trepitjar la fageda. I ara, calma: anem pujant entre els faigs fantasmagòrics, uns trenta minuts, sense cap pressa. Passem per les Marrades, on el camí ens fa anar cap a la dreta per arribar al Coll del Grau. Travessem la portella amb recança: hem deixat la fageda i ara som entre alzines. Caminem uns metres i arribem a un prat. Seguim el camí fressat i passem a la dreta d'un pal indicador amb un senyal groc. Aquí cal anar amb compte, perquè sembla que hagis d'anar cap a l'esquerra, on trobarem una nova portella. No, el pal indicador ho diu clarament: cap a la dreta. El camí es torna a enfilar una mica, de nou entre faigs! Són uns quaranta minuts més de màgia, de deixar-se portar pel propi trepig.

Arribem a un gran faig i a una fita de pedra. Girem a la dreta per anar a veure el Faig Rodó. Després tornarem a aquest mateix punt per agafar el camí de Puigsallança. Caminem amunt cinc minuts i trobem dos fajos imponents. Als peus del Faig Rodó hi ha una bancada feta amb pedra. La parada és obligatòria.

Desfem el camí fins a l'indicador de Puigsallança i seguim el corriol. Arribem a una zona d'alzines, però de seguida els faigs es tornen a imposar. Avui només intuïm que a l'esquerra podríem veure, entre els arbres, la vall del Ser. Caminem uns metres més i arribem al punt geodèsic del Puigsallança i, uns metres més enllà, el mirador. Des d'aquí, en un dia clar, les vistes són espectaculars, però avui la boira no ens permet veure res. Què hi farem!

Comencem la baixada, dreta, seguint l'indicador de Mieres i Sant Aniol de Finestres. Volem anar al santuari de Santa Maria. Anem seguint el camí i arribem al Portell i al Forat de l'Ovella, una gran obertura entre dues roques. Continuarem per la banda esquerra, seguint l'indicador del Santuari de Finestres. Baixem fins que trobem un pal indicador d'Itinerànnia. Ara seguim l'itinerari "Barons de Santa Pau". La fageda ens porta, al cap d'uns cinc minuts, a l'Oratori de Finestres. A l'esquerra, un camí entre alzines, amunt, ens deixa arribar, a l'ermita de Santa Maria de Finestres. Tal com diu el cartell indicador dels "Records de la darrera carlinada", l'ermita és d'origen romànic i consta d'una sola nau. Des de fora en podem veure l'absis semicircular, sobrealçat a la roca. Imponent mirador sobre la zona, va ser utilitzada com a lloc segur pels remences (segle XV) i els carlins (segle XIX). A la paret del santuari, hi ha un relleu en honor de Lliberada Ferrarons i Vives, una dona olotina que va morir el 1842, que va tenir diverses experiències místiques i de la qual està en marxa el procés de beatificació.

Si volem veure la part de l'absis, hem de travessar un petit túnel. Ara som al mirador. Avui només ens envolta la boira. Tornant a l'entrada del Santuari, cap a la dreta, aniríem al Castell de Finestres. En realitat, són només unes restes que queden sobre una penya. El temps d'avui, però, ens recomana que anem baixant.

Comencem el descens, doncs, en direcció a Santa Pau. Tornem al pal indicador que ja havíem trobat. Baixem per la fageda una bona estona. El camí ara és dret i cal anar amb compte. Passem per una torrentera fins que deixem definitivament, ara sí, els faigs. Girem el cap, agraint-los l'espectacle, i continuem per un camí que ens portarà a una pista ampla. Passem prop de la Camota i girem a la dreta. Després, a l'alçada d'un pal indicador baix amb una marca groga, deixarem la pista per fer drecera. Passem pel costat de les ruïnes d'una casa, el Cargol, i tornem a una pista ampla. Ara ja tenim Santa Pau a tocar. Tornem a trencar a l'esquerra, per un caminet, al costat d'un filat d'una casa (avui hi ha uns ases pasturant) i arribem al poble.



l caminant, quan entra en aquest lloc,
comença a caminar-hi a poc a poc;
compta els seus passos en la gran quietud:
s'atura, i no sent res, i està perdut."