Santa Pau – Sant Abdó i Sant Senén. Puigsacreu – Monestir i cim de Sant Julià del Mont – Sant Martí Vell

Bonica caminada per la Garrotxa, amb sortida des del centre de la vil·la medieval de Santa Pau, en la que desprès de sortir de la població, en mig d’una espessa boira, hem anat seguint el camí asfaltat fins al barri de can Mascou, primer i tot seguit fins a un encreuament, on ja hem deixat l’asfalt. Passada la masia de la Boixeda, el camí comença a enfilar-se, amb trams espedregats i aixaragallats, que fan més dura la pujada, fins arribar al coll de Boixedes.

En aquest punt, tombem a l’esquerra per anar a trobar el corriol que s’enfila cap al Puigsacreu, on hi ha l’ermita de Sant Abdó i Sant Senén, amb bon estat de conservació. En aquest indret podem gaudir pel d’amunt d’un espès mar de boira, de bones vistes sobre els cims dels Pirineus gironins i el Canigó, el Ferran i Bassegoda al nord i la serra de Finestres, Montseny, Puigsacalm, etc., al sud.

Retornem al coll de Boixedes i anem seguint un camí fresat que s’enfila fins arribar a les ruïnes del monestir de Sant Julià del Mont, situat en un petit pla, on la vegetació ens impedeix gaudir de les vistes, tot i que la boira ja s’ha anat aixecant. A pocs metres trobem el vèrtex geodèsic del cim, també envoltat d’arbres i on comencem ja la davallada, cap als colls de Sant Martí i Satrapa, on ja podem gaudir de bones vistes sobre la plana de la Garrotxa.

El camí baixa dret, amb trams de pedres mentre anem creuant el serrat de Cambordon o de la Casa, fins arribar al turó de Sant Martí, que voregem per l’esquerra per anar a l’ermita de Sant Martí Vell. Des d’aquesta ermita, amb poca estona arribem a Santa Pau, poble medieval en mig de la zona volcànica, al que entrem pel portal de Vila Vella i on desprès d’observar el seu castell, la torre de l’homenatge, la plaça porticada, l’església de Santa Maria, etc., donem per acabada aquesta agradable caminada.

Sant Julià del Mont .-
Es un monestir del que únicament se’n conserven les ruïnes de la seva església i que va ser un establiment de reduïdes dimensions aixecat al cim de la muntanya per una comunitat encapçalada per l'abat Rimila a mitjans del segle IX.

L’any 866 Carles el Calb el va posar sota la seva protecció, però malgrat aquest suport la casa devia entrar en decadència i el 878 era una dependència de Sant Esteve de Banyoles (Pla de l'Estany) en qualitat de cel·la, situació que encara mantenia en un precepte de Carles el Simple del 916. Més endavant (1017) figura com església, sense esmentar el seu caràcter monàstic i a partir del 1236 com una parròquia. A partir del segle XIV gairebé no es troben notícies d’aquesta església. Font: www.monestirs.cat