SANTA PAU - SANTA MARIA DE FINESTRES - CASTELL DE FINESTRES - SANTA MARIA DELS ARCS

Petita caminada circular, molt bé marcada, surtin de la històrica localitat de Santa Pau, amb direcció a la part alta de la Vall de Llémena, ja comarca de la Garrotxa i tancant la vall, per pujar al damunt del punt estratègic de la Serra de Finestres, on està situat el fabulós Santuari de la Mare de Déu de Finestres, on gaudirem del conjunt arquitectònic i de l'extens panorama visual. També pujarem al turó que ja per sobre el Santuari, on era el Castell de Finestres i que ara solo queden les restes d'una possible cisterna, però on es pot gaudir, per la seva situació, de la visió d'un extens territori. Enfront i dominant, podem veure el pic del Bassegoda, però també podrem albirar la Serra de Verdera i el Golf de Roses, la Garrotxa i bona part de les Guilleries, el Pla de l’Estany i el Gironès. El Puigsallança destaca des del castell, com punt més alt de la Serra de Finestres. La baixada la fem per la banda dreta de la riera dels Arcs, per apropar-nos una estona a l'església de Mare de Déu dels Arcs, en l'actual conjunt de la Casa de Colònies Els Arcs, un lloc realment meravellós per passar uns dies amb la natura. La tornada cap Santa Pau, discorre per camins molt gratificants, amb la visió sempre del Castell de Santa Pau al fons. Ruta recomanable, on ja que dir, que la Serra de Finestres fa honor al seu nom.

APROXIMACIO: A Santa Pau s’hi arriba per la GI-524 entre Banyoles i Olot. Travessem el nucli i deixem el vehicle a l’aparcament que hi ha just després del pont.

ITINERARI: SANTA PAU (483 m) - COLLET DE CAN GORDI (515 m) - SOT DE LA SALGUEDA (610 m) - SANTA MARIA DE FINESTRES (877 m) - CASTELL DE FINESTRES (955 m) - PAL INDICADOR DESVIAMENT (802m) - TORRENTE EL CLASCAR (680m) - MAS ROI (550m) - EL CARRER (477m) - MARE DE DÈU DELS ARCS (452m) - LA BELLAGUARDA (460m) - EL PUJOL (470m) - SANTA PAU (483m)

DISTANCIA: 14,30 kms.
DURADA: 4,50 hores

LLOCS DE INTERES:

Santuari de la Mare de Déu de Finestres.

La primera notícia que es té d'aquesta església és l'acta de consagració de l'any 947, en aquest document s'esmenta que es tracta de l'església del castell de Finestres i en aquell mateix acte va ser dotada amb diversos béns. En 1097 consta ja com a pertanyent al monestir de Sant Esteve de Banyoles, segons una butlla d'Urbà II on es confirmen els béns d'aquell monestir. No és fins a principis del segle XIV que s'esmenta l'existència d'un priorat, encara que algunes fonts diuen que hauria estat fundat des del moment en què va passar a mans de Banyoles. Al segle XVIII va passar per un període de greu decadència però el priorat es va mantenir fins al 1836, per convertir-se després en un important santuari marià.

Santuari Mare de Déu dels Arcs

Aquest lloc és documentat l’any 878 en un precepte on s'esmenta la cel·la de Santa Maria com una possessió del monestir de Sant Esteve de Banyoles Aquesta cel·la torna a ser citada el 916. Abans del 1118 era la parròquia de la vall de Santa Pau, torna a documentar-se el 1157 i no la trobem de nou fins el 1362. El 1427 un terratrèmol va ensorrar l'església i arran d'això la parròquia es va traslladar a la nova església de Santa Pau que era en construcció. A partir del 1441 es va procedir a la seva reconstrucció. Entre els segles XVII i XVIII es va bastir una hostatgeria al santuari, que era molt visitat. Entre el 1809 i 1814 va servir de refugi als monjos de Sant Esteve de Banyoles, amb la desamortització arriba la seva decadència. El 1936 fou incendiat moment en que es va perdre bona part del seu mobiliari, en el que hi destacava una majestat románica.

Castell de Santa Pau:

L'edifici s'esmenta per primera vegada en un document datat entre els anys 929 i 935, en que el rei franc Radulf el dóna al seu vassall Oliba, senyor de Porqueres. Cap al segle XIII, un descendent d'Oliba, Ponç III, senyor de Santa Pau i Finestres, va prendre el cognom de Santapau.

L'església parroquial de Santa Pau:

Les obres de construcció de l'església varen ésser començades el segle XVI i continuades posteriorment. Es va seguir l'estil gòtic encara que tota la part última de l'església es devia decantar cap al barroc.