Santa Paulina terme d'Ascó, carena, pic de l'Àguila, carena, pas de l'Ase al riu Ebre, barranc de Barbers, Santa Paulina

Resum
Molt bella ruta circular des de l’ermita de Santa Paulina (190m), patrona d’Ascó, a les afores del nucli urbà. Ascensió en direcció sud, cap al pic de l’Àguila, passant pel barranc del Cirerer de Pastor, el mas dels Arboços —enrunat— i la carena sud-est del pic de l’Àguila (492 m, 2,6 km). Gaudim d’esplèndides vistes a la Ribera d’Ebre des del cim!
Descens per la mateixa carena que seguirem fins al final, al pas de l’Ase (70 m, 5,7 km). Hi ha cadenes en algun punt d’aquest tram, però es passa sense especial dificultat. Seguim el riu Ebre en un tram curt fins a un punt (31 m, 6,2 km), on tombem a la dreta, creuem per un túnel sota la via del tren i arribem a la mateixa riba dreta de l’Ebre (25 m, 6,3 km), on vam dinar i, amb precaucions, ens vam banyar al riu. És un indret fantàstic! Tornem al mateix punt on ens vam desviar i des del qual emprenem el retorn a l’ermita de Santa Paulina pel torrent de Barbers amb trams espectaculars per l’engorjat i per les roques de tonalitats ocres. També hi ha algun pas amb cadenes que es passa sense gaire dificultat i així arribem a Santa Paulina (190 m, 8,7 km), inici i final de la ruta circular.

Aproximació en cotxe
Des de la rotonda a la carretera C-12, a Ascó, sortim en direcció al carrer de Sant Josep i seguim per la carretera C-12B durant 1,5 km fins a arribar a una bifurcació. Prenem el ramal de mà esquerra i seguim durant 1,2 km fins a arribar a una segona bifurcació on tombem a la dreta. Al cap de 120 m deixem a la dreta un trencall i seguim per la mateixa pista durant 2,8 km. Al cap dels quals creuem una altra pista que no prenem i seguim per la mateixa que anàvem, fent un lleuger gir a la dreta. Així arribem a l’ermita de Santa Paulina (190 m), que serà l’inici i final de l’excursió a peu.

Excursió detallada
L’ermita de Santa Paulina (190 m), de nova construcció l’any 2003, al paratge del Mas de Prades, a les afores del nucli urbà d’Arbós, és el punt d’inici i final de l’excursió a peu. Hi ha habilitada una gran zona de pícnic, però per aparcar el cotxe no vam trobar altra cosa que el voltant de l’església. Altrament, no vam veure o no vam saber veure, cap signe d’aparcament. L’ermita original està enrunada i és en un altre indret. És al pas de l’Ase, a la riba del riu Ebre, segons hem llegit, en mig d’un grandiós poblat ibèric-romà. Diu la tradició que la imatge de la santa anava riu avall i que es va aturar agafant-se a les roques. També hem sabut que a Ascó hi ha una gran devoció a la santa i que Paulina n’ha estat un nom de pila tradicional.(1)
Sortim del recinte de l’ermita per la pista del costat de ponent. De seguida deixem la pista per prendre un camí o corriol que s’enfila dalt d’un llom que baixa pel costat sud de la muntanya. Just quan som dalt del llom (197 m, 0,4 km) l’acurat trajecte del Wikiloc que seguim, “La punta de l’Àguila més salvatge”, d’”Ascó turisme”, marca que hi ha unes trinxeres de la guerra civil. Nosaltres el que hi vam veure van ser uns cairells disposats en forma semicircular i una bona vista a l’ermita de Santa Paulina, d’on venim, i de la part occidental de la ribera d’Ebre. Anem pujant pel llom fins a un punt (338 m, 1,2 km) que també ofereix una bona vista. En aquest punt el camí tomba a mà esquerra i flanqueja la muntanya, entre arboços o cireres de pastor. Creuem el barranc del Cirerer de Pastor i seguim flanquejant, ara pujant quelcom i virant cap al sud-est. Passem per un mas enrunat, creiem que és el mas dels Arboços, tot i que el mapa topogràfic de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) el situa al barranc del Cirerer de Pastor. Seguim pujant quelcom i flanquejant cap a llevant, passem pel costat d’un aljub de pedra seca, amb falsa volta mig enrunada (395 m, 2,1 km). Seguim el flanqueig fins a atènyer l’aresta (418 m, 2,2 km), aresta que baixa del pic de l’Àguila, en direcció nord-est. Remuntarem per aquesta aresta en direcció sud-oest fins dalt del cim, el pic de l’Àguila (492 m, 2,6 km), on hi ha una gran estelada metàl·lica i una esplèndida vista. De nord-oest a sud-oest distingim: la població d’Ascó, la central nuclear d’Ascó, la població de Vinebre, el riu Ebre, el Montsant al fons, la població de Garcia a la riba esquerra de l’Ebre, la confluència del riu de Siurana amb l’Ebre pel costat esquerra; a la riba esquerra de l’Ebre la població de Mora la Nova; a la riba dreta de l’Ebre la població de Mora d’Ebre; més a la dreta el pic de Santos i la serra de Cardó; més a la dreta i al fons el Caro, i, finalment, el parc eòlic de la serra de Barbers.
Emprenem la baixada per la mateixa aresta per la qual hem atès el cim, passem pel collet on hem atès l’aresta i seguim per l’aresta en direcció nord-est. Aresta que ara remunta quelcom i coronem un primer cim (431 m, 3 km), d’un reguitzell que venen a continuació, pujant i baixant quelcom, fins al darrer (437 m, 3,7 km). Des d’aquest darrer cim comencem a descendir per la mateixa aresta, que va virant cap al nord, cada vegada més pendent. Passem per uns passos amb cadena sense cap dificultat. Després l’aresta vira a nord-nord-oest. Així arribem a una torre elèctrica (165 m, 5,5 km), on el camí deixa l’aresta i baixa pel flanc dret o costat nord, pronunciadament, fins a trobar el camí paral·lel al riu en el pas de l’Ase (65 m, 5,7 km). El pas de l’Ase és un flanc escarpat a la riba dreta de l’Ebre. La línia del ferrocarril de Barcelona a Saragossa via Casp el passa per un túnel. Seguim el camí paral·lel al riu, aquí a uns 40 m per sobre del riu, en direcció oest. Hi ha marques blanques i vermelles de sender de gran recorregut. Caminats uns pocs metres trobem una miranda amb una vista perfecta sobre el riu Ebre. Seguim caminant, baixant quelcom, i haurem passat el pas de l’Ase. Ara a la nostra dreta hi ha la via del tren, entre nosaltres i el riu. Seguim caminat fins que trobem un petit túnel (31 m, 6,2 km) a la dreta per a persones i vehicles petits. Passem pel túnel, cosa que ens permet arribar de seguida a la mateixa riba del riu Ebre (25 m, 6,3 km). És un molt bon lloc per gaudir del riu, del bosc de ribera i de les aus pròpies d’aquests indrets. Només arribar-hi va creuar volant davant nostre un bernat pescaire seguint el riu en sentit aigües amunt. Ens vam banyar al riu, prop de la riba per no tenir problemes amb el corrent, vam gaudir de l’ombra i vam dinar.
Tornats al punt on ens havíem desviat per passar el túnel vam emprendre el retorn cap a l’ermita de Santa Paulina, remuntant pel barranc de Barbers, en direcció bàsicament sud-oest. El barranc és un indret feréstec i engorjat. Al principi hi ha oliverars abandonats, olivars que havien estat molt treballats, com ho demostren els murs de pedra seca que sustenten les feixes amb les oliveres. Després l’engorjat és cada cop més estret, entre murs rocosos i balmats, de tonalitats ocràcies. Tot plegat molt bonic i molt interessant! Però el camí es torna difícil: hi ha un punt que el camí s’enfila pel marge esquerre del barranc --a la nostra dreta pujant. Els senyals grocs semblen dir que no s’hi passi, però el trajecte del Wikiloc ens deia que hi passéssim i ho vam fer. Cal anar amb compte, però es passa bé, altrament que hi ha una cadena, aquí prou útil; abans, al cap de poc d’haver entrat al barranc, n’havíem trobat alguna altra que era prescindible. Possiblement, si haguéssim seguit per la llera del barranc hauríem arribat al mateix punt. Passat aquest pas el barranc es va eixamplant, passem sense cap dificultat, anem virant cap a l’oest i arribem a la zona de pícnic de l’ermita i a la mateixa ermita des Santa Paulina (190 m, 8,7 km), inici i final de l’excursió a peu.

Epíleg
Molt bella excursió circular, per indrets nostrats, entre matollar molt variat, amb esplèndides vistes des l’airosa carena i des del cim. El fet de carenejar tanta estona tot coronant petits cims, un rere l’altre i veient el riu Ebre flanquejat de conreus ben cuidats, i serres i més serres i serralades de fons, és un valor de consideració. L’estada a la mateixa riba de l’Ebre molt agradable. El pas per les gorges barranc de Barbers, amb un punt de misteri, molt interessant. Tot plegat unes vivències de les que en tenim un molt grat record!

Referència
1. Diputació de Tarragona. Capella de Santa Paulina [disponible a: https://www.diputaciodetarragona.cat/marc/web/diputacio-de-tarragona/asco/capella-de-santa-paulina.