(Santa Susanna) Font del Boter - Mare de Déu de Gràcia - Turó d'en Can Vidal - Turó de Guàrdia

Regs del Camp d'en Titus

Conducció d'uns 110 metres que rega els camps delimitats per la carrertera N-II, el carrer del Bou i un camí agrícola que creua la finca, des d'una bassa situada al costat d'un cobert dels horts de cal Tit. La canalització és de secció quadrada i està construïda damunt d'un petit aqüeducte, amb arcades de 1,5 m d'amplada. La totalitat del rec és fet de maons lligats amb morter de calç. Observacions: També conegut com a Canal de Reg.

Paret de Cal Tit

Conducció d'aigua d'uns 182 m de llargada que comunica una sínia ubicada a l'entrada de la finca de Cal Tit o Horta Vives, fins a una bassa d'aigua, situada al costat d'una barraca de camp. La canalització és de peces ceràmiques amb parets de maó i s'assenta al damunt d'un mur de pedra i maons lligats amb morter de calç, d'uns 50 cm d'amplada. Cada 10 m aproximadament s'aixeca un pilar de maons, buit per dins, que té un orifici de sortida d'aigua per regar els camps. Aquests pilars o canalitzacions de distribució d'aigua estaven encalats pels seus quatre costats, fet que evidencia que el rec actual aprofita les restes d'una conducció anterior, sobreelevada com un aqüeducte, que es devia reforçar a causa de la seva fragilitat. La paret acaba en un petit edifici de maons i calç on hi ha la sínia de distribució de l'aigua als camps. Observacions: També conegut com a Rec de l'Horta Vives.

Masia i Torre de Mas Galter

El mas Galter està documentat des de l'any 1440, quan n'era propietari Pere Galter. Posteriorment va anar canviant de mans: l'any 1474 passà a mans de Jaume Galter i el 1554 el propietari era Bartomeu Galter; l'any 1933 va ser adquirida per la família Pi, els actuals propietaris. Aquest tipus de torres a la comarca del Maresme són habituals dels segles XVI i XVII com a llocs de guaita per prevenir els atacs de corsaris. S'ubicaven en indrets estratègics, amb bona visibilitat, per comunicar-se entre si.

Font del Boter

Tot i que històricament hi havia una font, l'actual estructura és de finals del segle XX. Font situada enmig del parc que porta el seu nom. La font està restaurada i està construïda en un mur de terrassament del parc, fet de maons i ciment. Té un mur semicircular per darrere i una pica també circular. L'aigua sortia per un sifó de ferro, actualment destruït. Davant de la font hi ha un paviment de rajols i al costat una bassa d'aigua, actualment impermeabilitzada amb ciment.

Can Casas

La masia també és coneguda amb el nom de Can Casas del Racó, documentat a la zona des del segle XVIII, en motiu de la compravenda d'un terreny. La masia actualment és propietat de l'Ajuntament de Santa Susanna per destinar-la a equipaments. L'únic accés és per un túnel de servei de l'autopista C31, que habitualment està tancat per motius de seguretat.

Mas d'en Calça

Antigament conegut com a mas Puiglalter, nom documentat a Sant Pol des del segle XII. El 1265, Simon de Montpalau o de Puiglalter cedeix una terra a Pineda. El mas Puiglalter o Puig Galter apareix citat en diversos documents entre els segles XV i XVI. El nom Calça no es documenta fins a la segona meitat del segle XVIII, de la mà del Dr. Josep Calça.

Cal Capità

La tipologia de la construcció i els materials emprats indiquen que es tracta d'una masia del segle XIX.

Can Marangó

Restes d'una antiga masia, de les quals s'observen els fonaments d'alguns murs. Tots ells són obra de maçoneria i no es distingeix la planta. Tampoc coneixem les dimensions. L'estructura més visible és el mur que limita amb el camí del Mas d'en Calça, que està atalussat.

Can Burjons Vell

Històricament la masia de can Burjons era al centre del Veïnat, però al segle XIX els propietaris varen instal·lar-se a l'actual Can Burjons Vell. S'anomena Can Burjons Vell perquè els antics propietaris de Can Burjons, que estava situada al costat de Can Planas, actualment en runes, s'hi van desplaçar.

Can Rosich

El mas de Can Rossich s'ha identificat amb l'antic Mas Vidal. Al segle XVI, el pubill n'era Mateu Capderer, qui va vendre una peça de terra a Gueraua del Mas Gelat. Ja al segle XVIII, pertanyia a Miquel Rossich que, tal i com consta inscrit a la llinda del portal, va reconstruir la casa (1777). Les finestres i balcons de la façana també presenten els brancals i les llindes de pedra. Entre dos dels balcons del primer pis, hi ha un rellotge de sol pintat a la façana. El terç més oriental de la casa està decorat amb pedres irregulars que sobressurten de l'encalat exterior. És possible que sigui la indicació d'una fase de construcció posterior a l'original. Davant de la masia hi ha una petita era circular envoltada d'un mur de pedra i el paviment de rajols de terrissa i al camí d'accés s'hi conserva un pou i una bassa, actualment sense ús. La casa està envoltada de jardins amb gespa i s'hi conserven antics estris i eines del camp.

Can Mas Vivó

La família Vivó va traslladar-se a aquest mas durant el segle XVIII, provinent del mas Vivó Vell.

Can Ninto

La tipologia de la construcció i els materials emprats indiquen que es tracta d'una masia dels segles XVIII-XIX.

Can Gralla

La tipologia de la construcció i els materials emprats indiquen que es tracta d'una masia dels segles XVIII-XIX.

Can Vidal

El nom Vidal és documentat a la zona des del segle XIII, quan Jaume Vidal ven unes terres a Guillem i Benvenguda Gelat. Fins a mitjans del segle XIV, no es documenta el mas, quan figura entre els límits d'una finca. Ja al segle XX, en van ser propietaris els Ripoll i masovers els Catarí. Durant la segona meitat d'aquest segle, la van comprar els Sala, que van enderrocar bona part del volum original i el van construir de nou, obra que van acabar els senyors Pérez Corral i Romero.

Barraca d'en Creus

Barraca situada enmig dels camps de conreu de can Creus. És una construcció de planta quadrada feta de pedra, maons i calç, amb l 'acabat de calç de colors ocre i rosat. La teulada és a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. L'accés és per una porta feta de taulons i la llinda és un arc de maons.

Masia i Torre de Can Creus

Malgrat el nom Creus està documentat a la zona des del segle XIV, les primeres notícies del mas no les trobem fins al segle XVI. Des d'aleshores fins al segle XIX, la seva propietat va ser motiu de nombrosos litigis entre els seus hereus. Es tracta d'una masia probablement del segle XVI amb reformes del segle XVIII i de l'any 1831. El cos que sobressurt de la façana és de planta quadrada, amb la cantonada arrodonida i el sostre de la planta baixa conserva una volta amb traces d'un encanyissat. Té una finestreta a la primera planta i unes espitlleres a la planta baixa. La morfologia i la ubicació d'aquest cos fa pensar que es trata d'una antiga torre, integrada en el conjunt de la masia. Als laterals i a la part posterior hi ha diversos edificis afegits com a corrals, magatzems i àmbits de producció agropecuària. La masia es troba emplaçada en una elevació davant l'antiga llera de la riera de Santa Susanna, que actualment són camps conreats, amb un mur de pedra que delimita l'antiga era. L'accés al nucli original de la masia està tancat amb una portalada amb els brancals de pedra. A la terrassa inferior hi ha un paller d'obra de pedra i calç amb una gran portalada amb arc rodó fet de maons i una data gravada: 1831

Paret de Can Ratés

La conducció va ser construida per encàrrec de Josep Ratés que va adquirir el mas Poch (actual mas Ratés) cap a l'any 1860. El Sr. Ratés va convertir el mas en una casa senyorial i va fer construir un llac d'esbarjo. L'aigua necessària per la finca, les terres i un molí hidràulic provenia d'una deu situada a un quilòmetre i mig en direcció nord. La conducció també aportava aigua a safarejos d'altres masies. La resta de la canalització anava soterrada i disposava de diversos sifons per salvar desnivells del terreny. La canalització va deixar de funcionar a la dècada de 1960. L'any 2007 una maquina excavadora, que treballava en el soterrament de cables elèctrics que provenien de la subestació del Veïnat, va malmetre una part de la paret, fet que va motivar la seva catalogació com a BCIL i s'ha restaurat.

Can Rabassa

Antigament s'anomenava Can Palomeres d'Avall i a Santa Susanna encara hi havia un altre Can Palomeres d'Amunt, situada als boscos coneguts com els Sots d'en Rabassa. La família Palomeres es documenta a Santa Susanna des del segle XIV. La primera vegada que s'esmenta un Mas Palomeres és el 1349, si bé es devia tractar del d'Amunt. La primera vegada que s'esmenta Mas Palomeres d'Avall explicitament és al segle XVI. Adquirida per la família Rabassa a principis del segle XIX, la casa canvià de nom i la casa experimentà una profunda transformació. Les darreres restauracions i millores del confort de la casa han anat a càrrec del Dr. Josep M. Massons, propietari actual, i de la seva muller.

Escut de la masoveria de Can Rabassa

Segons el testimoni oral del Dr. Massons, aquest escut va ser adquirit a Andalusia, i posteriorment va ser incorporat en un cobert del mas. Tanmateix, se'n desconeix la procedència exacta i el llinatge al qual pertany.

Turó de La Guàrdia

Turó de Can Vidal

Mare de Déu de Gràcia

Turó de Can Batlle

Can Puig

La primera referència documental del Mas Puig de Fontferrera data de 1431. No obstant, la tipologia de la masia actual sembla correspondre als segles XVIII-XIX.

Pou de Cal Careto

Pou de planta circular fet de pedres, fragments de materials de construcció i calç. Els brancals surten de la mateixa base del pou i tenen forma semicircular a l'exterior. La corriola se sosté per un tauló perible. Al costat del pou hi ha un petit safareig de factura més moderna.

Cal Corretger

La casa va ser erigida per la família Corretger, molt arrelada a la vila de Santa Susanna des del segle XIV. Alguns membres de la família van fer fortuna a Amèrica a finals del segle XIX i principis del segle XX.

Carrer Sant Ramón

És un dels carrers més antics de la població i va ser el primer eix viari urbanitzat que comunicava la carrertera amb l'interior de la vall de Santa Susanna. Es va començar a construir al segle XIX.

Església de Santa Susanna