Santes Creus i la Ruta de la Capona

Una ruta sorprenent. Estic acostumat a veure barraques i marges de pedra seca. M’agraden aquestes construccions, em fan pensar en la quantitat d’hores que s’havien de dedicar a construir-les, algunes d’elles en llocs que semblen quasi impossibles. Avui seria impensable, tota va massa ràpid, ningú entendria que es passin mesos, anys potser, per construir marges amb pedres molt grosses, molt difícils de transportar a llocs inversemblants. A la plana de la Capona no havia de ser complicat de transportar les pedres, al menys era molt més fàcil que al Penedès, i potser per aixó van construir aquelles barraques tant grans. Aquesta, el tamany, ha estat la primera sorpresa: perquè feien aquestes construccions amb tants de metres quadrats de superfície?. La segona sorpresa ha vingut amb la quatitat de barraques en un sector reduït com aquest. Hi ha moments en que pots mirar a dreta o esquerra, cap devant o cap el darrera i a tot arreu en veus. Com s’explica això?. Tant petites eren les propietats o hi havia algún motiu diferent.?
La tercera ha estat el Cossiol d’en Soleta. Es tracta d’una cisterna que recollia i guardava l’aigua de la pluja. Al devant hi ha un cartell explicatiu que n’explica la seva finalitat, però el que sorprén es la seva construcció; per fora es una barraca mês, una barraca gran com quasi totes les de la zona però a dins sembla una una cripta, amb quatre arcs, un en cada direcció. La veus i et preguntes, calia fer-la així?. No tinc resposta a la pregunta però es preciosa.




Explicades les ensacions ara toca parlar de la ruta. La vaig descobrir per casualitat, havia quedat per fer una petita caminada a pocs km de la zona i em vaig plantejar de complementar la jornada amb una altre sortida per aquesta zona, zona que conec poc. Vaig començar a buscar pel Pla de Santa Maria, d’aquí em vaig trobar amb rutes que parlaven de la Ruta de la Capona i finalment vaig veure que també la podia fer des de Sans Creus. Havia tancat el cercle, una ruta d’uns 10 km, que em permetia sortir del Monestir de Santes Creus, en el que no hi havia estat des de feia 10-12 anys, i que passava per una zona de construccions de pedra seca.




La ruta es molt senzilla de fer ja que només té desnivell en el tram que va des de Santes Creus a la zona de la Capona, ( 1 km amb 100 metres de pujada). Després tot es pla. Es important tindre present que hi ha un aparcament habilitat a la zona de les cabanes que permet reduïr moltissim el recorregut ( les guies oficials de la zona parlen d’un recorregut d’uns 2 km, tot i que jo crec que es més llarg. Normalment es camina per pistes en molt bon estat ( només es caminen uns 200 metres per carretera al sortir de Santes Creus) , pel que es pot fer la caminada amb sabates deportives, si es vol.
Fa calor i hi ha poques ombres; per tant es recomanable aprofitar les primeres o últimes hores del dia si es fa a plé estiu.




En resum una ruta cultural, curta, fàcil, que pot fer tothom i que inclou un seguit d’elements arquitectònics que díficilment et poden deixar indiferent.