Santiga-Parc Fluvial del Ripoll (Sabadell)-Torre del Canonge-La Salut-Capella de Sant Nicolau-Santiga

Ruta pel Vallès Occidental entre Santiga, Sabadell i Polinyà.
Des de Santiga anem pel camí de Santa Perpètua de Mogoda a Sabadell fins arribar al barri de Can Roqueta. Baixem fins al Riu Ripoll i anem seguint la pista pel Parc Fluvial del Ripoll. Passem per la font de la Mina, el Molí d’en Torrella, la font dels Degotalls fins arribar a l’àrea de pícnic davant el Molí de l’Amat. Des d’aquí anem pujant fins arribar a les ruïnes de la Mara de Déu dels Dolors i de la Torre del Canonge. Continuem per la ista fins arribar a la serra de Sant Iscle on agafem l’antic Camí Ral de Ripollet a Sentmenat. Per aquest camí anem fins al Santuari de la Mare de Déu de la Salut, baixem cap al cementiri de Sabadell i continuem fins a la capella de Sant Nicolau. Seguim fins al barri de Torre-romeu i agafem un camí que ens porta fins a Can Fadó Vell des d’on baixarem cap al torrent de Santiga per arribar de tornada al punt de sortida.

Santa Maria de Santiga: Església romànica que apareix documentada des de l'any 983.
Castell de Santiga: En aquest lloc s'havia aixecat l'antic castell de Santiga. Actualment hi ha un gran casal de planta quadrada amb tres crugies i tres pisos d'alçada, anomenat «el castell» que recorda l'emplaçament d'aquesta fortificació.
Torre del Canonge: Masia d'origen medieval. La casa, però, roman abandonada i sols es conserva l'estructura principal, en estat ruïnós. De l'antiga construcció del s.XII només queden les restes de tres arcades de pedra, que podrien pertànyer a un celler emplaçat a la part occidental del mas, les quals foren arrencades l'any 1988. Es conserven dempeus les façanes i alguns dels àmbits interiors, la teulada, que mostra les vessants orientades a la façana principal i a l'est, està totalment enderrocada.
Santuari de la Mare de Déu de la Salut: Segons la tradició, vers l'any 1652, fou trobada tocant a la font del Torrent de Canyameres, la Verge de la Salut i començaren a venerar-la a l'Ermita de Sant Iscle, on els empestats de la vila eren conduïts. L'actual temple és obra de Miquel Pascual i Tintorer, fou acabat el 23 d'abril de 1882. Durant la Guerra Civil el santuari fou cremat, sent reconstruït un cop acabada la guerra, entre el 1939 i 1940.
Capella de Sant Nicolau: Les primeres dates documentals remeten a l'any 1039. L'església fou bastida sobre les terres dominades per l'alou dels monjos benedictins de Sant Cugat del Vallès. En el segle xv l'església fou donada a la família dels Rosseta, la qual construí un mas a les seves parets, el Mas Isern. L'any 1815 la capella fou tancada al culte i finalment, el 4 de setembre de 1927, la corporació municipal acordà adquirir ermita i terres. El 1928 Ajuntament reconstruí la capella.