Säntis

Säntis “der berg” (la muntanya), així és com a Suïssa s’anomena a aquest imponent massís de roca calcària, que amb els seus 2.502 mts. d’alçada i una prominència de 2.021 mts. (quarta en importància de totes les serralades del país alpí), esdevé el punt més elevat dels Alpstein i a la vegada sostre dels cantons d’Appenzell Ausser-Rhoden i Appenzell Inner-Rhoden, situats al NE de Suïssa, tot i que geogràficament també forma part del de Sankt Gallen, sent un dels símbols de la regió del llac de Constança (en alemany Bodensee). En un dia clar, des del cim es poden veure els relleus de sis països, Suïssa, Alemanya, Àustria, Liechtenstein, Itàlia i França. L’any 1.882 es va instal.lar dalt del cim una primera estació meteorològica i actualment s’hi troba un centre i una enorme antena de comunicacions, així com un autèntic parc lúdic per al turisme (botigues, restaurants, miradors), ja que l’existència d’un telefèric des de Schwägalp (un dels més concorreguts del país), permet accedir-hi en deu minuts. Bàsicament, de vies normals d’ascensió al cim hi ha tres, una que amb variants s’inicia a Wasserauen - Ebenalp, una altra, també amb opcions alternatives, des de Wildhaus - Alt St. Johann i, la que hem triat en el nostre cas, que comença a Schwägalp, per ser la més directa, ja que en unes quatre hores, comptant aturades, ens ha permès salvar els 1.150 mts. de desnivell positiu, en tan sols 4,9 kms. de distància, la qual cosa vol dir que un 32% del recorregut es fa per pendents del 30 al 55% i un 40% entre el 15 i el 30%. Malgrat no presenti trams molt exposats (llevat potser de l’aresta final, tot i estar equipada amb graons i cables), hi ha algun que altre pas on no val a badar. En el tram final, un cop passats per sota els cables del telefèric, hi ha punts on cal ajudar-se de les mans, tot i que són grimpades senzilles, sempre i quan es segueixin fil per randa les marques vermelles i blanques de la via alpina que ens guiaran tot el trajecte. D’aquesta manera, hem començat a caminar a Schwägalp (1.352 mts.), on hi ha l’estació inferior del telefèric i la parada del Post-Auto, així com un hotel de muntanya, que s’està ampliant amb una macro edificació que res té a veure amb l’entorn. Seguint un sender molt fresat i les marques de la via alpina, anem guanyant alçada pels caients a estones herbats del Säntis, donant-nos les persones que portem davant una idea de per on transcorre el camí, ja que, a simple vista, sembla impossible salvar la muralla de pedra que tenim a sobre. De forma intel.ligent, pels llocs més inversemblants, s’avança amb continues llaçades, a estones molt dretes i curtes, trobant-nos amb algun tram equipat, allà on l’exposició augmenta, fins que ja tenim a la vista el refugi del Tierwis (2.085 mts.), al que s’arriba després de salvar en ziga-zagues un dret esperó de roca. Situat en un estret coll, des del refugi se’ns obre la vista a l’altre vessant del cordal, seguint l’avanç travessant un ample camp de roques calcàries, amb les seves curioses i capritxoses formes. Fins a l’indret on cal passar per sota el telefèric, es va guanyant alçada d’una manera menys esgotadora, tot i que en el punt on es guanya la paret, el sender torna a posar-se força dret, pujant de forma directa en direcció a una estreta bretxa, als peus del Girenspitz, on s’incorpora la ruta que prové del sector de Wasserauen, que travessa la pràcticament inexistent glacera NE del Säntis (Blau Schnee). A partir d’aquí comença el recorregut més curiós de la ruta. Ens trobem en plena aresta i amb l’ajuda d’un cable situat al vessant de la muralla vertical que tanca la glacera, avancem amb compte, fins baixar a una bretxa on s’inicia el camí equipat que ens ha de dur al cim. Un doble cable, a banda i banda, i un grapat de petits graons metàl.lics clavats en un tall de la roca, ens permeten pujar amb seguretat pel fil de l’aresta, en el punt de màxima inclinació i exposició del recorregut. Al final de tot, trobem uns túnels que de forma soterrada ens duran al conjunt d’escales que uneixen per l’exterior els diferents miradors que hi ha a la macro estructura cimera. Val la pena dirigir-se fins al refugi de muntanya Berggasthaus Alter Säntis, una mica per sota les edificis, aixecat en una balconada sobre la glacera SE del Säntis (ja desapareguda), anomenada Gross Schnee, on es pot gaudir de la gastronomia d’Appenzell. En el nostre cas, hem optat per baixar amb el telefèric, doncs la calor collava de valent i no hem volgut aixafar-nos del tot, sota la tremenda solana, ja que al dia següent teníem previst conèixer el sector del Seealp, cara a planificar una possible travessa integral des de Schwägalp fins a Ebenalp o Wasserauen