Santo Tomas - Cala en Porter

Trams 15 i 16 del Camí de Cavalls caracteritzats per una atractiva varietat de paisatges. Especialment frondosos i humits resulten els barrancs de Llucalari i el barranc de Cala En Porter. La ruta comença amb uns verds i oberts espais junt a la mar, després travessem el nucli residencial de Son Bou per a endinsar-nos en l’ abrupte barranc de Llucalari. Records familiars d’ aquestos paratges i històries ( algunes dramàtiques ) associades a les posicions d’ artilleria de costa instal.lades en el punt de millor visibilitat dels penya-segats. La base es va inhabilitar al 1994 però encara resten espais i especialment uns canons als que furtivament arribem. L’ antiga posició militar ara es troba en fase de transformació en un complexe turístic de primer nivell. Els canons Vicker 385 i els nius de metralladores assisteixen a un futur incert entre el deteriorament produït pel temps i les màquines executores d’ ambiciosos projectes immobiliaris. És per això que recomanem en aquest punt seguir la ruta de Cavalls i no abandonar-la per explorar la base artillera. Algunes instal.lacions d’ agroturisme esguiten la zona altiplana per després adreçar-nos al barranc que ens durà a Cala En Porter. Curiosos els enormes arbres monumentals anomenats pacaners de més de vint metres d’ alçada en un racó humit del barranc. Originaris del sud-est dels Estats Units i del nord-est de Mèxic van ser plantats ací fa anys, ara la benignitat del clima i una humitat generosa han desbordat les seues dimensions. Masies abandonades algunes, i d’ altres que exploten plantacions de fruiters, destaquen entre el verd i el blau. En les verticals parets l’ acció erosiva de l’ aigua i el vent ha creat nombroses cavitats, potser habitades algunes des de fa molt de temps. L’ arribada a Cala En Porter d’ allò més britànica doncs són nombrosos els habitants de les illes que descansen en aquest indret tan diferent de Shefield o Manchester. La Cala, deliciosa i molt protegida d’ un Mediterrani hui brau.