Santpedor - Séquia Manresa - Sant Iscle - Parc de l'Agulla - S. Joan Vilatorrada - Torres de Bages

Sèquia de Manresa.-
La Sèquia és un canal medieval que va ser construït el segle XIV per portar l’aigua del riu Llobregat des de Balsareny fins a Manresa.
Té un recorregut de 26 quilòmetres i va ser projectat per l’enginyer Guillem Catà. Considerat com una de les principals obres d’enginyeria hidràulica de l’època medieval, el canal tan sols té un desnivell de 10 metres al llarg del seu recorregut, un fet insòlit si es té en compte els mitjans rudimentaris de l’època en què va ser construït.
Per a fer-ho possible es van haver de construir mines i una trentena d’aqüeductes que salven els desnivells del terreny per on passa el canal. Alguns d’aquests aqüeductes, com el de Conangle, el Vilar o el de Santa Maria, són considerats avui veritables monuments i, més, si es té en compte, l’òptim estat de conservació que mantenen a l’actualitat.
Però el més rellevant de la Sèquia és que, sis segles després de la seva construcció, continua en ple funcionament i subministra l’aigua necessària per abastar la ciutat de Manresa i diversos pobles de la comarca del Bages.


El Parc de l’Agulla.-
El llac de l’Agulla és un estany artificial on desemboca la Sèquia de Manresa, que es va començar a construir l’any 1966, tot i que no va entrar en funcionament fins el 1974, després de ser revestit per lloses de formigó.
Va ser concebut com a dipòsit de reserva d’aigua per tal d’assegurar el subministrament d’aigua en cas d’interrupció de l’abastament des de la Sèquia per desperfectes, neteges, manteniments,etc.
Actualment, a part de la seva funció de reserva d’aigua, concentra moltes altres actuacions emmarcades en el pretractament de l’aigua abans de ser potabilitzada.
El llac té una capacitat de 200.000 m3 i una superfície de 64.000 m2, que
asseguren una reserva d’aigua per a la planta potabilitzadora d’una setmana
aproximadament. El llac està enllaçat directament amb l’estació de tractament d’aigua potable de Manresa (planta potabilitzadora de Dipòsits Nous) mitjançant una canonada de 90 cm de diàmetre.
Previ a l’entrada de l’aigua al llac, la Sèquia es divideix en dues ramificacions que aporten aigua al regadiu de Manresa, ubicat a les zones del Poal i de Viladordis.
El llac està envoltat per un parc condicionat com a espai de lleure el 1987, amb 628 arbres de 20 espècies diferents, que l’han convertit en el pulmó verd de Manresa i en una de les principals zones d’esbarjo de la comarca.