SANTUARI DE CABRERA DES DE SAN JULIÀ

SANTUARI DE CABRERA DES DE SAN JULIÀ
Es pot accedir en cotxe sense cap problema fins l’ermita de Sant Julià de Cabrera, on s’arriba per la carretera C-153. Sobre el quilòmetre 21 venint de Vic i direcció a la Vall d’en Bas, després d’una corba i un pont, a mà esquerra trobem un camí pavimentat que en 3 quilòmetres us hi porta.
Sant Julià de Cabrera és un nucli de masies aïllades dependents de l’Esquirol, que s’agrupen al voltant d’aquesta ermita romànica del 1050, que havia estat la seva parròquia. Va ser modificada després dels terratrèmols del 1428, però encara conserva dos absis de l’obra primitiva.
La Serra de Cabrera, és un altiplà acinglerat d’ aproximadament 1 Km de longitud, orientat de Nord-Est a Sud-Oest , que forma part de la Serralada Transversal i està separada dels Cingles d’Aiats, d’estructura similar, pel collet de Cabrera i el Coll de Bram. Damunt l’altiplà de Cabrera hi havia emplaçat el castell de Cabrera (any 1017), pertanyent al Comtat de Besalú. Fou abandonat arrel dels terratrèmols del 1427-28. La seva església de Santa Maria que fou reconstruïda l’any següent i renovada en els segles XVI i XVII, va esdevingué el Santuari de la Mare de Deu de Cabrera, depenent de la parròquia de Sant Julià.
Des de Sant Julià, podem accedir al Santuari, bàsicament per dos rutes:
- Pel Nord-Est, per la Serrica i l’Osca (via Coll de cal Vidrier o pel serrat de la Barraca).
- Pel Coll de Bram i collet de Cabrera, seguint la ruta de les escales o per les Marrades.
Nosaltres optem de pujar per la ruta Sant Julia - Serrat de la Barraca - La Serrica- Pla del Prat - Font de l’Osca - l’Osca – Santuari.
El camí de pujada es força divertit. Primer comença dret i trobem unes anelles de ferro, a mode d’escales, clavades a la paret, per facilitar la pujada en 4 o 5 punts del trajecte.
Anem passant per rouredes, fagedes i a l’altiplà hi ha boscos de falgueres que a l’època en que vaig fer l’excursió, eren la majoria seques. Hi ha també diferents classes de bolets i alguns molt grossos.
Quant arribem a la font de l’Osca la trobem seca. Mala època per l’aigua i les fonts, perquè no plou suficient.
Arriba un punt on s’acaba l’altiplà, trobem una depressió, com un tall, i a l’altra banda continua l’altiplà fins al Santuari. En aquest punt, trobem un camí a mà esquerra, que baixa cap a la depressió i al cap d’un minut ens trobem amb la famosa Osca: un camí excavat a la roca, d’uns 6-8 metres de longitud i entre 50-75 cm d’ample. A l’esquerra, timba (venint de la font). A la dreta una barana clavada a la paret de la roca (en realitat són tres baranes, una a continuació de l’altre), de la qual hom es pot agafar per passar de mode segur fins l’altra banda. Apte per a tots els públics, excepte persones que tinguin molt de vertigen.
Després es passa per un petita cresta ample, protegida amb baranes protectores i servida per anelles clavades a la roca, per quan cal baixar o pujar per aquesta cresta. Més amunt, també es passa per un llesca d’uns 4-5 metres d’ample amb timba pels dos cantons, on s’hi passa molt bé.
I passat això ja veiem els voltants de l’ermita: un balcó, a mà dreta, sobre la timba, un creu i més enllà bancs, prats i el Santuari amb la seva hostatgeria que funciona com a restaurant només els caps de setmana. Avui no és cap de setmana i està tot tancat. Passejant pels voltats es poden veure darrera del Santuari, la vivenda i 4 burros pastant pel prat, que deuen ser per portar tot el necessari per la vida dels que hi viuen i pel restaurant (com a La Mola).
Instal•lat sobre la timba de la banda de ponent, també es pot apreciar un telefèric que es deu fer servir per pujar les coses més urgents des d’una estació inferior a aquesta superior.
He tingut sort i avui he ensopegat un dia prou clar. Vistes excel•lents sobre l’Alta Garrotxa, el Puigmal, el Pedraforca, el Cadí, Bellmunt, el Montsec, Montserrat, la Mola, el Montseny, la Plana de Vic, Rocacorba, l’Albera, l’Empordà....Fantàstic.
Després de descansar, menjar, admirar el paisatge, fer unes fotos i fer un tomb pels voltants, es fa l’hora de baixar.
Per la tornada, agafarem el camí de les marrades que surt per llevant i que és un bonic camí empedrat, amb graons i humit, en el que després de 3 o 4 giragonses, agafarem un camí a l’esquerra que flanqueja entre grau i grau, paral•lel a l’altiplà fins un punt on deixem el flanqueig (el camí continua planejant), i agafem un camí-drecera que baixa fortament i acaba als Plans de la Faja.
Des d’aquí agafem la pista a mà esquerra, que volta la serra per la part Nord. Una mica més enllà, la pista de terra es transforma en carretera asfaltada i ens porta al Coll de Cal Vidrier. Agafem a l’esquerra i tornem al punt de partida on hi tenim el cotxe.
Excursió molt recomanable, que vaig fer seguint l’itinerari del company Toni Planas. Gràcies Toni per compartir.
Que gaudiu de l’excursió, Salut i cames!