Santuari de Cabrera desde Sant Julià de Cabrera

bonica ruta en un diumenge de primavera amb molt bon temps .. em seguit el track de l´ALBERT BLANCH -"albertot" i a continuació faig una copia del seu resum molt ben fet i detallat
Per accedir a sant Julià de Cabrera, punt de sortida d’aquesta ruta, es segueix la carretera C-153 que va de Vic a Olot, i aprox. al qm. 21, després d’un pont es troba el desviament a ma esquerra, que fent 3 qms. per un vial estret i pavimentat, arribem a l’ermita de sant Julià.
Comencem a caminar per la pista en direcció a cal Vidrier, fins el collet de sant Julià o coll de Vidrier,on hi ha un panell informatiu. Aquí comença el sender de pujada, pel mig de boix i roure, per la banda esquerra de la carena, on trobem l’indicador que assenyala per la dreta, l’opció pel camí més costerut per la Serrica; nosaltres seguim recte, pel camí del Pedró, pujant ara per entremig de boixos i fagedes, per la baga del Pla del Prat.
Arribem a la carena pel Cap del Pla del Prat, que està gairebé a la mateixa alçada del Santuari, on passem per un ombrívol bosc d’avets amb clarianes de falgueres, trobant a ma esquerra la amagada font de l’Osca. Continuem per la cada més estreta carena fins trobar un caminet per la vessant esquerra, que ens baixa fins un grau acinglerat i estret, protegit amb passamans, que uneix l’esperó amb l’altra banda de la serra.
Ara arribem a un turonet on després de passar pel costat d’una cantiga cisterna, trobem una taula rodona d’orientació, una senyera, el vèrtex geodèsic i les restes d’una torre circular, vestigis que segons diuen son, de l’antic castell de Cabrera (castrum de Capraria).
Al santuari de Cabrera (1.300 m.) alçat sobre l’antiga ermita del castell, documentada ja el 1144, hi fem la parada per esforzar.
Castell i ermita varen esfondrar-se durant els terratrèmols de 1427. L’ermita es va reconstruir i s’hi varen fer moltes reformes posterios. Al costat hi ha l’hostatgeria, construïda el segle XVIII.
Iniciem la baixada per l’espectacular escala, tallada a la roca a pic i pala l’any 1952, amb 200 esglaons de variable alçada i protegida amb passamans, que ajudaven a salvar el fort desnivell de forma entretinguda.
Ja ha Coll de Bram prenem el sender que surt per ponent, que primer es estret i revirat, amb fort pendent i molta fullaraca i més endavant es va eixamplant i esdevé una antiga pista, que ens mena fins sant Julià, lloc d’inici de la ruta.