Santuari de Cabrera, Puig Sabastida i Agullola de la Tuta pels Cingles d’Aiats, les Bores de la Masallera, St Julià i St Gil

Bonica, variada i entretinguda ruta en la que desprès de passar per diversses masies i l’ermita de Sant Gil seguint el Cami Ral ens enfilarem al Puig Sabastida, des d’on resseguirem els Cingles d’Aiats pasant pel Baixant del Llop, el Morral del Pla Xic i el Pla d’Aiats fins el Coll de Cabrera. Per les Escales de Cabrera arribarem al Santuari de la Mª de Déu de Cabrera i les restes del Castell i continuarem pel pas equipat de l’Osca, el Pla del Prat i el Cami de la Serrica, on trobem alguns fácils passos equipats amb grapes que ens deixaran en els bonics prats i l’església de Sant Julià de Cabrera. Per completar la volta explorarem les curioses Bores de la Masallera, resseguirem l’estret caire del cingle fins assolir l’esvelta Agullola de la Tuta i travessarem el Pla del Sitjar fins el Morral de Caselles. A més, durant el recorregut ens endinsarem per variats i bonics boscos on veurem divessos arbres de bon tamany (roures, faigs i una sequoia).

***RESSENYA: Aparquem al Pont de la Rotllada, en un petit espai al costat d’uns contenidors d’escombreries entre els quilòmetres 23 i 24 de la carretera de Roda de Ter a Cantonigròs (C-153). Començem la caminada travessant el Pont de la Rotllada i, un cop a l’altre banda, seguim l’antic Cami Ral cap a Hostalets d’en Bas (indicat) per una pista que va planejant a l’E/NE i aviat pasa a la vora de la casa de la Rotllada, des d’on la pista esdeve mes secundaria i continua al costat d’un rec amb tendencia al NE pasant al costat de la casa de la Cabreta i, poc despres, de la casa de la Creu, pasada la qual trobem una bifurcacio on deixem la pista que seguim, travessem el rec per un pontet de fusta i seguim per un cami (senyals grocs) entre pastures i algun faig al NE que aviat esdeve un sender fressat que puja suaument. Poc despres creuem un filat i el sender fa un gir a la dreta (senyals grocs) tot pujant i endintsant-se en un bosc de faig i boix que ens acaba deixant en una zona de terrers grissos on trobem la cruïlla de camins indicada del Collet de Pallerols. Continuem per una pista asfaltada amb tendencia al N (senyals grocs) que aviat ens deixa en la cruïlla de camins indicada del Coll Sacabra, on finalitza la pista asfaltada i continuem per la pista que surt recte (N, senyals grocs), que tot seguit ens deixa en l’ermita de Sant Gil (documentada des de l’any 1354) i la casa de Comajoan. Entre la casa i l’ermita seguim al N uns pocs metres fins abastar una pista que seguim a la dreta (E) vorejant la casa per darrera i, poc despres, trobem una bifurcacio de pistes on seguim la de l’esquerra (senyals grocs), que no triga en deixar-nos a la pista que portavem abans, que ara seguim a l’esquerra i en suau pujada entre pastures i faldejant per sota els Cingles d’Aiats, que deixem a la nostra esquerra. Poc mes endavant la pista s’orienta al N pasant a la vora d’un gran roure, despres travessem una tanca i seguim amb tendencia al N, deixem a la dreta l’acces cadenat a la casa de el Bosc i continuem per la pista voltant els cingles fins arribar a una cruïlla de camins indicada al Pla de Bertajol, on se’ns incorpora a la pista que seguim el GR, que seguim amb tendencia al N/NO fent un traçat sinuos dins del bosc, poc despres travessem una tanca i, tot seguit, sortim a una nova cruïlla de camins on deixem el GR i seguim per un cami una mica atrotinat que s’enfila a l’esquerra (O/SO, senyals vermells). Poc mes amunt se’ns incorpora per l’esquerra un cami i seguim amb tendencia al NO enmig d’una espesa fageda. Aviat deixem a l’esquerra un corriol ben fitat que puja directe al Coll Sabastida i seguim al NO pel cami que portem, que aviat es bifurca: seguim el cami ample de l’esquerra i pujant, sempre dins de la fageda. Mes endavant travessem una nova tanca i poc despres arribem al Coll de Saiols, punt on deixem el cami-pista que portavem i busquem un corriol d’inici poc evident (senyals vermells i fites) que s’enfila serpentejant dins de la fageda al S. Aviat el corriol esdeve força fressat i es va definint una carena que anem resseguint al S/SE fins assolir l’allargassat cim del Puig Sabastida (1242m), on gaudim d’una bona panoramica. Continuem carenejant al S i aviat davallem per un corriol fressat que s’esmuny entre boixos i roures seguint la linia carenera fins el marcat Coll Sabastida, des d’on començem a pujar per un corriol fressat (senyals vermells) amb tendencia al S tot resseguint la carena envoltats de faigs. Mes amunt arribem al Baixant del Llop, un grauet esglaonat amb un breu pas rocos equipat amb una grapa, pasat el qual seguim pujant amb tendencia al S dins de la fageda i aviat abastem l’altipla que formen a dalt els Cingles d’Aiats, que anem resseguint a prop de l’estimball amb tendencia al S i despres al SO en una suau baixada que ens acaba deixant en el Morral del Pla Xic, coronat per una estelada i on gaudim d’una bona panoramica. A partir d’aquí el sender tomba al NO gairebe planejant entre ginebro i pins i no triguem en deixar a l’esquerra i uns metres mes avall les restes de les Cabanes d’Aiats. Seguim travessant el Pla d’Aiats per terreny obert i despres ens endinsem en un bosc de pins i despres de faig i boix per on continuem amb tendencia al NO (senyals blaus) per un cami amb signes de ser antic (algun tram empedrat) que va davallant suaument. Mes endavant, just pasat un faig de bon tamany, el cami fa una giragonça a l’esquerra davallant a la vora de diversos faigs força grans (senyals blaus) i despres repren la tendencia que portavem al NO fins sortir a una bifurcacio poc abans d’arribar al Coll de Bram on seguim el sender que davalla a la dreta (O/NO, senyals vermelles i blaus) fins el Coll de Bram, des d’on s’endinsa en l’obaga gairebe planejant i aviat cal superar un Mal Pas equipat amb una corda i quatre grapes per posar els peus que sol estar força humit i relliscos. Continuem per l’obaga al NO voltant el Puig dels Llops fins abastar la cruïlla de camins indicada del marcat Coll de Cabrera (a l’indicador posa que som al Coll de Bram). Continuem al N/NO uns pocs metres fins trobar les Escales de Cabrera, un grau habilitat amb escales i baranes que guanya el cingle facilment mentre anem gaudint de les vistes de l’entorn fins arribar al capdamunt dels Cingles de Cabrera, on trobem el Santuari de la Mare de Déu de Cabrera (s.XII), documentat des de l’any 1144 i ubicat en l’espai que ocupava l’antiga capella del Castell de Cabrera. L’any 1427 uns terratremols el van ensorrar i l’any 1429 el van refer. Tot i aixi l’edifici actual pertany al s.XVII. Des del santuari anem resseguint per dalt el planer cingle al NO, que despres s’estreny una mica fins arribar al cim de Cabrera (1308m), coronat per un vertex geodesic, una taula d’orientacio, una senyera i les poques restes dels fonaments de la torre principal del Castell de Cabrera (s.X). Continuem davallant per un corriol fressat al N/NO que tot seguit ens porta a resseguir novament el cingle superant facilment un parell de trams equipats amb dues grapes que ens deixa en el Pas de l’Osca de Cabrera, una lleixa rocosa equipada amb baranes de ferro com a pasama. Superat aquest pas continuem per un corriol que s’enfila uns metres fins al capdamunt del cingle, des d’on ens desviem a l’esquerra uns pocs metres per gaudir de les vistes des de l’espero que hi forma i despres reprenem el corriol fressat que continua al N/NO gairebe planejant enmig de boixos i faigs (senyals vermells i algun groc). Aviat el corriol tomba a l’O pasant a la vora d’un faig monumental i, despres de travessar un bosquet d’avets, arribem al Pla del Prat, un petit pla envoltat de faigs on el corriol es desdibuixa una mica. En aquest punt iniciem la baixada pel Camí de la Serrica seguint el corriol (senyals vermells) que tomba a l’esquerra (SO) i baixa enmig de la fageda i pel vessant solei. Poc mes avall pasem al costat d’alguns faigs força grans i començem a baixar mes decidit tot serpentejant i aviat trobem el primer pas rocos equipat amb grapes (innecessaries) on com a molt recolçem les mans. Seguim davallant amb tendencia a l’O/SO (senyals vermelles) fent algun breu pas rocos i superant un nou tram equipat amb grapes (innecessaries) que ens acaba deixant en la cruïlla indicada del Pas de la Serrica, on continuem a l’esquerra i baixant per una mena de grau (senyals vermelles) que agafa tendencia al S/SE i davalla fent giragonses fins trobar un nou tram equipat amb grapes (innecesaries). Un cop superat aquest facil pas rocos davallem fort i aviat trobem un nou tram equipat amb una grapa (innecesaria), des d’on el corriol continua davallant fort i on com a molt recolçem alguna ma. Un ultim tram al S ens acaba deixant en uns prats on el corriol es difumina, pero nomes cal travessar els verds prats del Pla de Sant Julià amb tendencia al S (senyals vermells) en una suau i comoda baixada que ens deixa en l’església de Sant Julià de Cabrera (s.XI), construïda l’any 1079 i, com el castell i el santuari, va patir importants destrosses pel terratremol del 1427. L’actual edifici pertany a les modificacions del s.XVI. Continuem per un cami-pista (senyals blaus) que surt entre l’església i la casa del Prat amb tendencia a l’E i, tot seguit, ens desviem a l’esquerra apenes uns metres per veure l’enorme sequoia. Reprenem el cami-pista i als pocs metres el deixem (fa com un gir a la dreta) i seguim a l’E i pujant sense cami evident pero terreny obert, herbat i ben senyalitzat (senyals blaus). Aviat s’acaben els prats i no triguem en incorporar-nos a un cami herbat que seguim amb tendencia a l’E/SE (senyals blaus i grocs) gairebe planejant. Poc despres el cami herbat esdeve sender i comença a pujar endintsant-se en una espesa boixeda pasant pel Coll de Forat, pasat el qual continuem al SE i aviat trobem una bifurcacio on deixem els senyals blaus i seguim el sender fressat de l’esquerra (senyals grocs) que es comença a enfilar fent llaçades dins d’un bosc de faig i boix. Mes amunt deixem a la dreta un corriol indicat cap a la Tuta i seguim pujant pel sender fressat (un evident cami vell) fent llaçades (senyals grocs) i, poc abans de sortir novament al Coll de Cabrera, prenem un sender (senyals blaus i grocs) a la dreta (S) gairebe planejant i flanquejant ara pel seu canto O el Puig dels Llops enmig de la fageda. Despres d’un pas entre roques fem una breu baixada que ens deixa en una bifurcacio on deixem el sender mes fressat i els senyals de colors i seguim el corriol de la dreta que aviat va a buscar el caire del cingle, que seguim al S i, poc despres, trobem a la dreta l’entrada de les Bores de la Masallera, una enorme fractura en el cingle que fa que es formin diverses esquerdes (algunes tenen mes de 100m de recorregut) que fan pasadissos entaforats entre parets on trobem un microclima força humit. Per entrar a les Bores primer baixem recolçant les mans uns pocs metres fins un petit repla, des d’on tombem a l’esquerra i cal superar un resalt d’uns 5 o 6 metres on nosaltres muntem una corda amb l’ajut d’un arbre per facilitar l’acces fins l’impressionant passadis entaforat entre parets que es forma dins de les Bores, que recorrem amb tendencia al S. A l’altre extrem trobem un amuntegament de blocs per on grimpant (IIº) podriem sortir de nou al cingle, pero la roca esta humida, lo que fa que sortim pel mateix punt d’entrada. Novament al capdamunt del cingle el resseguim pel caire amb tendencia al S, sempre amb una amplada mes que suficient pero pot ser una mica aeri per gent poc habituada. En aquest espectacular tram com a molt recolçem alguna ma en breus passos rocosos i despres seguim per un corriol marcat que fa una suau baixada i poc despres es bifurca: deixem el corriol mes evident que va a l’esquerra i seguim el corriol a la dreta que fa un curt tram a l’O tot baixant i despres es redreça novament al S, arriba a una petita clariana amb faigs i torna a pujar fins sortir de nou al caire de l’estret cingle, des d’on una ultima pujada ens deixa al capdamunt de l’Agullola de la Tuta (1153m), un cim amb poc espai coronat per una creu i una estelada. Des del cim baixem per un costerut corriol que fa un traçat sinuos i amb algun pas una mica penjat fins sortir poc mes avall a una cruilla de corriols on seguim el que se’n va al SE (el menys evident) envoltats de roures i pins tot carenejant. Aviat ens orientem al S, deixem un cami fitat que davalla a la dreta i anem travessant l’altipla del Pla del Sitjar, pero aviat el corriol es difumina i esdeve una mica perdedor, cal anar al costat O del pla, que es per on va la senda mes evident. Arribats al final del cingle cal buscar un corriolet que s’esmuny al S tot baixant uns pocs metres entre la paret del cingle i una expessa boixeda fins el Morral de Caselles, coronat per una senyera i una bona panoramica. Des d’aquest punt cal desfer uns pocs metres del cami fet i despres tombem a l’esquerra davallant uns pocs metres sense cami fins abastar un corriol evident, que seguim a l’esquerra (S) i baixant enmig de boixos i algun faig fins acabar sortint a un abeurador, des d’on travessem un filat i continuem pel dret (SE) i sense cami per terreny herbat deixant la casa de Caselles a la nostra esquerra i avall. Poc despres tombem una mica a la dreta i no triguem en desembocar en una pista secundaria, que seguim a l’esquerra (NE) i aviat arribem a la Casa de Caselles, on trobem un plàtan de bon tamany. Continuem fent una suau baixada per la pista d’acces a la casa al NE que aviat ens deixa en una cruïlla de pistes on seguim a la dreta (S) per una pista circulable que despres s’orienta al SO i ens deixa en el punt d’inici.

***NOTA: Majoritàriament la ruta va per senders i corriol força fressats i senyalitzats, pero el tram travessant el Pla del Sitjar fins el Morral de Caselles es per cami indefinit. Diverssos trams equipats amb grapes al Camí de la Serrica, poc abans de l’Osca de Cabrera i en el Baixant del Llop, així com unes baranes de ferro en el Pas de l’Osca de Cabrera, crec que son innecesaris pero poden donar seguretat amb el terreny moll. El tram resseguint l’estret (en els punts mes estrets pot fer 1 metre) caire del cingle fins l’Agullola de la Tuta pot resultar aéria a gent poc habituada o amb vertígen, a la resta no tindría que donar cap problema. L’accés a les Bores de la Massallera no es fácil, les roques estan cobertes de molsa i son molt relliscosses, lo que fa la desgrimpada força delicada i amb mals agafadors, recomanable muntar una corda. Les nomenclatures fetes servir son les de l’últim Mapa Alpina, que en alguns casos no coincideixen amb els indicadors que trobem a la ruta.

***ALTRES RUTES PER LA VALL DE SAU I EL COLLSACABRA:

-“Vilanova Sau-Roca Migdia-Sta Margarida Ardiola-Puig del Far-Cresta Salt de la Minyona-Cami Esquei”
ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/vilanova-sau-roca-migdia-sta-margarida-ardiola-puig-del-far-cresta-salt-de-la-minyona-cami-esquei-6406632

-“Font Trobada-St Feliuet-Jaciment Neolitic Savassona-Salt Minyona-St Llorenç Munt-Casol Puigcastellet”
ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/font-trobada-st-feliuet-jaciment-neolitic-savassona-salt-minyona-st-llorenc-munt-casol-puigcastelle-6894764

-“La Riba-Canal Castell-Puig Força-Morro Abella-Cova Pixerelles-Salt Moli Bernat-Tavertet-Grau Gotes”
ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/la-riba-canal-castell-puig-forca-morro-abella-cova-pixerelles-salt-moli-bernat-tavertet-grau-gotes-6948241

-“Mirador del Serrat del Bosc per Ermita de Sant Salvador, Baga de la Bruguera i el Camí Ral de Vic a Olot desde Roda de Ter”
ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/mirador-del-serrat-del-bosc-per-ermita-de-sant-salvador-baga-de-la-bruguera-i-el-cami-ral-de-vic-a-137221697