Santuari de la Cisa

Santuari de la Cisa

L’ermita de la Cisa esta situada entre els termes de Vilassar de Dalt i Premià de Dalt sobre del Turó de la Fontanella dins la serralada litoral.


La capella apareix documentada per primer cop el 1408 i la imatge en la visita pastoral de Bernat Frare, delegat del bisbe de Barcelona Jaume Girard a l’església parroquial de Sant Pere de Premià el 16 de setembre del 1446, s’esmenta la capella de la Cisa com a sufragània de Vilassar “Visitacio capelle beate Marie de la Sisa, que est suffraganea predicte parrochuie de Vilasario”.El visitador també transcriu la capella, d’un sol altar amb ara consagrada amb una imatge de la Verge.

Es conserven fotografies de la imatge realitzades l’any 1907 per l’escultor Josep Queixal de Barcelona, mitjançant l’expressa llicència del Vicari General de Barcelona, el bisbe Dr. Ricard Cortès, que van ser publicades per Mn. Mas el 1908.Aquests fotografies evidencien el mal estat de l’escultura, segurament degut a l’acció dels fums dels ciris i a diverses profanacions documentades del temple durant la Guerra de Successió (1714) i la Guerra del Francès (1812). En la imatge de la Verge li faltava el braç dret i en general presenta evidències de l’acció dels corcs, sobretot en la figura del nen el qual presentava un estat de conservació més deficient. La imatge va ser restaurada l’any 1908 i desprès de la Guerra Civil pel conservador J.Ibars que va aprofitar per fer-ne una còpia.

La imatge es troba conservada en el mateix santuari i encara manté la seva funció original d’imatge de culte. Es tracta d’una imatge petita de 30 cms d’alçada realitzada en fusta d’àlber. Manté una composició asimètrica seguint el model de Sedes Sapientiae bizantina molt difosa des del romànic. La Verge es troba asseguda sobre un escambell amb coixí i presenta una corona mural, segurament retallada degut a que tradicionalment se li ha anat acoblant diverses corones metàl·liques que amaguen l’estructura original. Sota la corona arrenca un mantell que li cau en cascada sobre les espatlles recollint-se a la falda i els peus descansen sobre un coixí. Amb la mà esquerra protegeix el nen i amb la dreta sosté un pom afegit en la restauració. El nen es troba assegut sobre el genoll esquerra amb la mà esquerra sosté un llibre i amb la dreta està en una actitud de benedicció presentant les cames creuades. La imatge presenta un estat de conservació deficient i s’hi pot observar restes de policromia daurada amb una sanefa negra imitant pedreria, fruit de la restauració moderna.

La imatge de la Cisa es pot emmarcar dins el grup de Mare de Déu trobades amb una llegenda que segueix el mateix patró que tantes altres. La troballa de la imatge es deu a una pastora del Mas Cisa proper al santuari que va poder veure com a un bou se li enfonsaven les potes. En el forat va poder observar la imatge de la Verge i la va voler portar al mas dins un cistell. Quan va arribar a la casa se’n va adonar que la imatge havia desaparegut i seguidament va aparèixer de nou en el forat on va ser trobada. Aquest fet va repetir-se vàries vegades, fins i tot en l’intent de portar-la a la parròquia de Premià, indicant que calia fer un santuari a l’indret