SANTUARI DE LA QUAR I MONESTIR DE SANT PERE DE LA PORTELLA

Sortim a les 8 perquè avui anem cap al Lluçanès i fins al Berguedà. Ens enfilem caminant per una pista pavimentada fins al Santuari de la Quar, situat sobre una mola, a més de 1000 metres d’altitud, i que forma conjunt amb la casa rectoral i la casa dels ermitans o hostatgeria, centre històric de l’antiga baronia de la Portella, a l’est del Berguedà, limitant amb Osona i el Ripollès. Caminem per un paisatge de mitja muntanya, força accidentat, i amb extensos boscos de pins. Arribem al altiplà rocós, on hi ha el santuari encinglerat des d’on tenim una magnífica panoràmica, el Pla de la Quar, la vall de Merlès, el Lluçanès, la serra de Queralt, els Rasos de Peguera, el Pedraforca, el Montseny...ben identificats pels entesos com en Toni i en Lluís. Tot fent la pujada, a l’horitzó, s’eleva majestuós el massís de Montserrat, inconfusible fins i tot pels menys entesos. Fa un dia assolellat i en Toni, en Lluís i la Concepció ens recorden la sortida de fa una colla d’anys, quan només anaven ells tres, amb la boira envaint, com les onades de la mar, tota la plana fins deixar-los damunt d’un núvol. L’església és mencionada per documents de l’any 899, quan sembla que va ser consagrada, és preromànica i se li atribueix origen visigòtic; hi ha qui en situa l’origen l’any 839 i es diu que fou saquejada pels musulmans. L’any 1069 va ser cedida al monestir de la Portella i ha sofert diverses modificacions que fan que es conservin poques restes de l’època romànica. L’actual campanar i la major part de l’edifici són del segle XVI, però també va estar abandonat fins mitjans del segle XIX. La creença popular que l’aigua de les piques de l’aigua beneita guaria les berrugues portà a la construcció de la propera font de les Berrugues: en Miquel i la Maria Mercè, que avui no ens acompanyen, ens podrien explicar la miraculosa desaparició de les berrugues que tenia a les mans la seva filla Alba quan les va submergir dins d’una pica d’aigua beneita inspirada pel comentari que, com a anècdota, va fer un dia la seva pediatra Nuri.
Fem el camí de baixada cap al fons de la vall. En contrast amb la pujada, per una pista pavimentada i sense pèrdua, el recorregut de baixada el fem per camins estrets i sovint ens fan falta les indicacions d’en Toni que ens ajuda a trobar el recorregut. Passem per la Font de l’Abad, molt obaga i ens arribem a Sant Pere de la Portella, a 802 metres d’alçada, un antiga abadia benedictina que sembla que durant les Guerres Carlines va ser el refugi de la Universitat de Cervera, de 1838 a 1840. L’església és originària del segle XI i va ser refeta el segle XII. A partir del segle XIII, els atacs dels bandolers i la pesta negra van dispersar la comunitat de monjos i la zona va ser abandonada. L’edificació actual de l’església és d’estil barroc, però les altres dependències, com l’edifici que havia estat palau abacial, estan en ruïnes. Per tornar als cotxes, seguim una pista amb pujada però platxeriosa, enmig de pins i trepitjant herba. Dinem a l’hostal de Sant Maurici de la Quar, un d’aquests restaurants “de tota la vida”, al mig del poble de Sant Maurici, i tornem cap a Olot amb el bon gust de boca d’un altre dijous entre bons amics.