Santuari de la Salut(Sabadell)-Parc Fluvial del Ripoll-Torre del Canonge-Ermita de Togores-La Salut

Sortim del Santuari de la Mare de Déu de la Salut a Sabadell. Baixem cap a la capella de Sant Nicolau i seguim baixant fins arribar al riu Ripoll que creuem per una passera de ciment. Continuem pel camí que segueix la llera del riu Ripoll (Parc Fluvial del Ripoll) fins al molí d’en Torrella, molí que s’ubica en el mateix indret on ja hi havia un petit molí fariner l’any 999. A l’interior de la cambra del molí actual, del segle XIX, es conserva la cambra del molí fariner.
Seguim pel camí del Parc Fluvial del Ripoll, passem per la font dels Degotalls i la font dels Gitanos i arribem fins a la mina del Pigot on comencem a pujar fins arribar a les ruïnes de l’ermita de la Mare de Déu dels Dolors i de la Torre del Canonge. Baixem fins a la riba del riu Tort i per un corriol pugem fins arribar a una pista que ens porta a l’ermita de Togores. Continuem fins a Can Vilà i anem a buscar el Camí Ral de la Serra, camí que anava de Ripollet fins a Castellar, que seguirem fins arribar de tornada a la Mare de Déu de la Salut.

Santuari de la Mare de Déu de la Salut: Segons la tradició, vers l'any 1652, fou trobada tocant a la font del Torrent de Canyameres, la Verge de la Salut i començaren a venerar-la a l'Ermita de Sant Iscle, on els empestats de la vila eren conduïts. L'actual temple és obra de Miquel Pascual i Tintorer, fou acabat el 23 d'abril de 1882. Durant la Guerra Civil el santuari fou cremat, sent reconstruït un cop acabada la guerra, entre el 1939 i 1940.
Capella de Sant Nicolau: Les primeres dates documentals remeten a l'any 1039. L'església fou bastida sobre les terres dominades per l'alou dels monjos benedictins de Sant Cugat del Vallès. En el segle xv l'església fou donada a la família dels Rosseta, la qual construí un mas a les seves parets, el Mas Isern. L'any 1815 la capella fou tancada al culte i finalment, el 4 de setembre de 1927, la corporació municipal acordà adquirir ermita i terres. El 1928 Ajuntament reconstruí la capella.
Torre del Canonge: Masia d'origen medieval. La casa, però, roman abandonada i sols es conserva l'estructura principal, en estat ruïnós. De l'antiga construcció del s.XII només queden les restes de tres arcades de pedra, que podrien pertànyer a un celler emplaçat a la part occidental del mas, les quals foren arrencades l'any 1988. Es conserven dempeus les façanes i alguns dels àmbits interiors, la teulada, que mostra les vessants orientades a la façana principal i a l'est, està totalment enderrocada.
Ermita de Togores: Les primeres dates documentals però ens remeten a 1323. En els segles XII i XIII s'hi venerava la Mare de Déu de Togores, advocada per a sortir indemne dels fets d'armes i per a la pluja. Durant els segles XIV i XV Togores fou estatge de monges, depenent del monestir de Sant Llorenç del Munt. Un cop desaparegudes les monges, alguns abats de la Mola habitaren aquesta casa. Togores va pertànyer al terme municipal de Terrassa fins aquest segle.