Santuari de l’Ajuda – Puigsagordi – Puig Castellar

La ruta comença al Santuari de la Mare de Déu de l’Ajuda, des d’on seguint diferents camins anem a enllaçar amb el corriol amb marques grogues (que segueix bona part de la via ferrada de les baumes Corcades sense haver de pujar-la) i que amb petits trams aeris, es va enfilant fins arribar al Puigsagordi.

Un cop dalt, hi ha molt bona vista i és pot observar perfectament, entre d’altres, Tagamanent, Bertí, Montseny, la vall alta del Congost, amb el pobles de Seva, Taradell, Tona, Balenyà i Centelles als peus d’aquesta muntanya. Més enllà, per la cara nord, podem divisar la plana d’Osona amb les muntanyes del Puigsacalm, Cabrera i Bellmunt i en un dia clar, com avui, també és pot observar perfectament els cims nevats del Pirineu.

La ruta continua, primer per una pista i desprès per la cinglera, cap al puig Castellar on hi ha un grup d’antenes, al darrera de les quals, hi ha un mirador també amb molt bones vistes sobre els indrets abans indicats. Baixem per un dret corriol, cap al indret del Forat Negre i continuant baixant per la costa de Fontderola, fins arribar al mas Coní, des d’on anem a les Roquetes i seguint una pista arribarem amb poca estona al punt de sortida.


Santuari de la Mare de Déu de l’Ajuda.-

Va ser en temps antics el nucli del municipi de Balenyà. Es creu que l’església ja devia estar edificada a finals del segle IX, quan es va restaurar la diòcesi de Vic, després de la reconquesta portada a terme per Guifré el Pilós.

Probablement es va començar a construir a partir de l’inici del segle VI i està documentada des de l’any 955, però es va consagrar l’any 1083. Ha tingut noms molt diversos com Sant Fructuós de Balenyà, Santa Maria de les Dones (segle XII) o Verge de la Bona Sort (segle XVII). El nom actual prové del segle XVIII, quan la població demanava a la Verge protecció per les epidèmies de pesta.

En aquesta església hi ha una barreja d’estils que s’han anat incorporant al llarg del temps. Hi ha mostres del romànic, en bona part del campanar o de la façana; gòtic, en el pis de les campanes; barroc o modernisme, en les pintures que decoren l’altar major i que són fetes per Joan Rifà a la segona meitat del segle passat (1963). Aquesta barreja d’estils és deguda al fet que l’església s’ha anat completant al llarg de la història. La Verge actual és la reconstrucció de l’antiga imatge destruïda pels francesos, talla que data del 1970, feta de la millor fusta de la Guinea africana.