Santuari de Mondois - Sant Martí de Querós - Ruïnes del Gumbau (Embassament de Susqueda al 46,21%)
near Susqueda, Catalunya (España)
Viewed 1113 times, downloaded 54 times
Trail photos
Itinerary description
El Gombau era una masia bastant pròxima a l'església de Sant Martí de Querós, i estava situada en un indret bastant planer si ho comparem amb l'orografia de la zona, a més d'estar en un punt molt assolellat. Tenia un quità ampli i de bon treballar a més de poder ser regat amb l'aigua procedent del torrent del Vilar. Era una casa autosuficient segons un dels darrers habitants en marxar del llogaret dispers de Querós, a més durant un temps va ser l'ajuntament.
Com es pot veure pel tipus de material en què està construïda, devia ser de les últimes cases que si varen construir (finals del segle XVII o del XVIII) abans que les aigües de l'embassament obliguessin a la seva gent a marxar (cap a l'any 1967). Les seves parets estan perfectament aplomades, amb la pedra molt ben posada i ben escairada. Els marcs de les obertures i els paviments interiors són fets de maó. Les llindes de les obertures són de fusta. No es veu cap element ornamental a destacar almenys que sigui visible. El que sí que encara està visible és el forn que es va construir al defora com un volum exterior. També hem observat una pica de pedra abandonada que el seu propi pes ha evitat l'espoli d'algun "caçatresors". La masia tenia un volum molt quadrangular i estava dividida en tres plantes, que a la vegada estaven dividides en tres crugies. Segurament a les estances inferiors hi havia les corts del bestià, al nivell d'entremig l'entrada, la cuina, el rebost i alguna estança multifuncional i a la planta pis les habitacions. A la planta primera s'hi accedia a peu pla a causa del propi pendent del terreny. No es conserva ni la coberta ni cap forjat, però encara queda algun cairat per allà estintolat. Per la part exterior i annexat al forn, s'hi va fer un cobert en temps més recents. També hi devia haver una pallissa aïllada a la part posterior del mas.
Segons un article aparegut al diari El Punt un dels darrers habitants del Gombau va ser en Pere Crous fins que el nivell a l'omplir-se per primera vegada l'embassament va obligar-lo a marxar-ne. Va ser la darrera família a abandonar Querós. El Gombau, l'església de Sant Martí de Querós, el seu pont submergit i algunes de les seves masies es resisteixen a caure en l'oblit i encara es deixen veure per recordar-nos que Querós va existir i era una vall preciosa i amb vida.
Un riu serpentejant i amb aires de protagonisme la partia en dos; un riu que l'ha acabat negant i que s'ha convertit amb la reserva d'aigua més important de tota Catalunya! Querós té els dies comptats, però els amants de les velles pedres i dels llocs oblidats ens recordem sempre d'aquest indret i no només quan hi ha sequera i surt als mitjans de comunicació per recordar-nos que tanquem l'aixeta!
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Distància d'Anglès fins a Mondois passant per Rupit: 58,5 kilòmetres.
Distància d'Anglès fins a Mondois passant per l'eix i per Sau. 76,5 kilòmetres.
Waypoints
Encreuament al mirador
Final pista forestal / inici corriol
Del final de la pista forestal, n'arrenca un preciós corriol d'un kilòmetre i 400 metres que ens porta fins a l'església de Sant Martí de Querós.
Santuari de Mondois
Antigament, l’aplec al santuari de Montdois es celebrava el dilluns de Pentecosta o Pasqüetes. Les primeres notícies d'aquest aplec daten del 1770. S’hi anava en processó el dilluns de Lletanies i s’hi feia missa, es beneïa el terme i es cantaven els goigs. Durant la segona meitat del segle XX, el dia de l’aplec la processó sortia de Rupit i s’hi cantaven dues parts del rosari i les lletanies. Després de la missa i la benedicció del terme, els assistents dinaven (es duien el menjar de casa). A mitja tarda el res del rosari, la cantada dels goigs i la tornada cap a Rupit. L’any 2011, en motiu de la finalització de la rehabilitació del temple, es va organitzar un aplec especial. Com a actes destacats cal mencionar la benedicció de la imatge de la Mare de Déu, que es va traslladar del casal a l’església mitjançant una processó encapçalada pels gegants de Rupit, amb cants a la verge, invocacions i pregàries, i un recital de poesies i anotacions històriques amenitzat amb cançons acompanyades per l’organista Josep M. Vivancos.
You can add a comment or review this trail
Comments