Santuari de Montserrat de Montferri – Tossa Grossa i Torre de Montferri – Riu Gaià – Brafim – Montferri

Bonica caminada en la que un dels objectius preferents de la sortida, era la visita al Santuari de Montserrat de Montferri i per això hem fet un recorregut curt, per poder arribar abans de tancar a visitar el Santuari.

Sortim des de l’aparcament del recinte, en direcció al poble de Montferri, però abans d’entrar-hi, anem a l’esquerra per encarar la pujada a la Tossa Grossa (muntanya inclosa al llistat dels 100 cims de la FEEC), passant primer per dos turons (el primer és la Cargola), seguint un corriol espedregat però ben fresat i sense complicacions.

Arribats al cim, on tenim la població de Montferri als nostres peus, gaudim de molt bones vistes sobre l’Alt Camp, Baix Penedès, Conca de Barberà, Tarragonès, Priorat i Baix Camp, amb les muntanyes de Prades, Montmell, Cogulla, Tossal Gross, etc., i la zona costera de Taragona.

Seguint per la carena, arribem a la Torre de Montferri o dels Moros, en la que gaudim de semblants vistes i que podem pujar a la part superior de la torre, doncs està equipada amb graons metàl·lics. Desprès de la torre, arribem a un encreuament, on anem a la dreta en direcció al pou d’en Casimiro, camí equipat en el seu inici amb baranes de cadenes per agafar-se.

Arribats al pla, desprès d’observar diversos camps ben cuidats i amb barraques de pedra seca, anem a creuar el riu Gaià, per un pas a gual, que pot comportar complicacions si el cabdal del riu baixa carregat. Passat el riu, seguim un camí ample que creuant un seguit de camps ben conreats, on observem els cirerers ben florits, que ens permet arribar a la població de Brafim, que visitem tot donant la volta al centre.

Seguim el camí direcció a Montferri, passant per l’ermita de la Mare de la Mare de Déu de Loreto, creuem el Gaià per una passera de fusta i entrem a Montferri, visitant el poble. Tot seguit, anem cap al Santuari de Montserrat, on fem la visita al conjunt religiós i acabem aquesta caminada.

Santuari de la Mare de Déu de Montserrat de Montferri.-
Des de finals del segle XIX, els vilatans de Montferri i pobles del voltant, tenien la tradició d’anar en peregrinació fins al Santuari de Montserrat després de la verema, cap a mitjans del mes d’octubre a fi de donar gràcies a la Verge bruna per la collita de l’any.
Amb la idea d’apropar la Mare de Déu al territori, el jesuïta Daniel Vives, nascut a Montferri, es va plantejar la idea de construir un santuari en un dels turonets del poble que era de la seva família.
Vives era familiar llunyà de l’arquitecte Josep Maria Jujol, col·laborador de Gaudí, i li va encarregar el disseny del santuari. El 15 de novembre de 1925 van posar-ne la primera pedra. En la construcció col·laborà de manera desinteressada tot el poble.
L'edifici.- La planta té forma de vaixell orientat cap a Montserrat. Tota l’estructura està formada per arcs parabòlics (o catenaris pels modernistes) sense que hi intervingui cap paret. Es tracta d’una construcció molt atrevida amb molt poca base i amb molta altura. El cambril està pensat com a Montserrat, amb una escala a la dreta i a l’esquerra per pujar i baixar a venerar a la Moreneta. Les portes són de ferro forjat i les baranes, còpia idèntica d’unes baranes dissenyades pel mateix Jujol, també. Sobre les voltes exteriors hi trobem la imitació de les formes de les roques de les muntanyes de Montserrat. Font: http://www.montferri.cat