Santuari de Puiggraciós – Turó de les Onze Hores – El Clascar – Sant Pere de Bertí – Grau de Montmany – Sant Pau de Montmany

Caminada pels cingles de Bertí, que hem començat al Santuari de Puiggraciós, on seguint el PR C-33, hem anat cap al coll de can Tripeta i el grau Mercader, gaudint de les bones vistes que hi ha sobre les diferents cingleres. Passat aquest grau, hem girat a l’esquerra per seguir un camí ample que ens ha permès anar còmodament fins al turó de les Onze Hores, al que hem pujat per un dret corriol.

Dalt del cim, hem pogut gaudir de imponents vistes sobre les cingleres i a més, hem pogut veure la Mola i el Montcau, Sant Sadurní de Gallifa, Puiggraciós, pic del Vent, Tibidabo, serralada litoral, etc., i les poblacions de Riells del Fai, Bigues i Sant Feliu de Codines i la plana del Vallès. A la tornada, hem seguit el mateix camí, però ens hem anat desviant, seguint els corriols que passen arran de cinglera, creuant la balma del Fornot fins enllaçar de nou amb el camí de pujada passat el grau del Traver.

Seguint altre cop el PR C-33, hem anat al Clascar (castell en estat ruïnós) i seguint un estret corriol, hem arribat a l’església de Sant Pere de Bertí. Aquí, enllacem amb el GR-5, que seguim un tram fins que el deixem per seguir la pista que retorna a Puiggraciós, però aviat la deixem anant a l’esquerra per arribar al grau de Montmany i així, baixem la cinglera fins a la plana de la Rovira.

Ben aviat arribem a la ruïnosa església de Sant Pau de Montmany i la adossada rectoria (en restauració), mentre gaudim de nou de bones vistes sobre els cingles de Bertí i podem observar el recorregut fet durant la baixada pel grau i també observar tota la zona de Montmany. Passem per la casa de l’Ullar i girant a la dreta, anem pujant per un camí ample fins arribar de nou al Santuari de Puiggraciós, on donem per acabada aquesta bonica caminada.

Atenció.- El desnivell positiu és d'uns 500 metres, ja que potser alguns rebots del senyal del GPS al passar per les cingleres, desvirtuïn l'alçada real.

Sant Pere de Bertí.-
És l'església romànica del poble de Bertí, antiga parròquia rural del terme municipal de Sant Quirze Safaja, i situada damunt i al nord dels Cingles de Bertí, a l'extrem sud-oriental del terme municipal, al límit amb els termes de Bigues i Riells i el Figaró.
El lloc apareix documentat en les fronteres més antigues de la diòcesi de Vic, l'any 978, com a castrum Bertini o Bertlli. L'indret eclesiàstic apareix a la documentació de Sant Miquel del Fai de l'any 1031, que l'anomenen Bertino. El temple actual cal ubicar-ho al segle XIII i va refer-se de nou l'any 1437. És conegut que al 1325 hi havia tres advocacions en aquesta parròquia: a Sant Pere, a Sant Jaume i a Santa Maria. Va ser el centre d'una sèrie de masies força disperses que s'han anat abandonant. A l'any 1718 només es comptabilitzaven 55 habitants. A les seves proximitats s'ubica la capçalera del torrent de Bertí, afluent per l'esquerra del riu Tenes.
L'església és d'una sola nau, pràcticament rectangular, amb volta apuntada feta de pedres de cantell i absis carrat. Amb posterioritat s'hi van afegir dues capelles laterals al costat sud i s'alçà un campanar de cadireta de dos ulls desiguals i d'accés exterior. La porta d'accés és adovellada i es troba a migjorn, així com el petit cementiri, i es troben després d'uns graons empedrats en forma de ferradura. A l'any 1659 va ser reconstruïda amb volta massissa. El campanar transformat tal com el veiem avui en dia, ampliant els dos arcs amb l'edificació, sobre la volta de l'església, de tres parets amb arcs, formant un nou i únic campanar comunidor on va haver-hi quatre campanes, destruïdes al 1936. L'accés al nou campanar és interior mitjançant una escala de cargol. La nova campana hi és des del juliol del 1998, de nom Clara. Completa el conjunt la rectoria, que actualment és una segona residència. La porta d'accés també és amb arcada adovellada. Recentment s'han afegit nous elements a la façana de la rectoria, com un rellotge de sol.

Sant Pau de Montmany.-
Aquesta església, actualment en estat ruïnós, es troba en un dels graons estructurals situats a l’angle entre Puiggraciós i la cinglera de Bertí, abocada a la vall i sobre l’antic mas de l’Ullar. Va ser abandonada l’any 1910 i el rector i el culte es traslladaren al santuari de Puiggraciós, on des de llavors, es venera l’imatge gòtica de Santa Maria, que abans, es veneraba a Sant Pau de Montmany.
Un dels rectors d’aquesta parròquia, és el personatge central de la novel•la, els Sots Feréstecs, que va escriure en Raimon Casellas, i que situa l’acció dramàtica en aquests paratges, presidits pels cingles de Bertí.