Santuari de Queralt a Espinalbet. Anada pel camí dels bons homes i Tornada pel camí de l'aigua

Una esplèndida caminada!!
S'inicia al Santuari de Queralt, indret emblemàtic.
CARACTERÍSTIQUES I DIFICULTAT
Una ruta amb interès històric i humà, ben variada, amb pujades i baixades suaus i no tan suaus, escales que salven alguna grimpada, boscos, alguna font, vistes extenses.
Sense dificultats tècniques, ben senyalitzada. No diria, no obstant, que és adequada a tothom. Si es va amb infants caldrà anar amb cura en alguns moments.
Un camí -a la tornada- traçat sobre una conducció d'aigua recordant la carretera de les aigües per la seva manca de desnivell. Però no és carretera, és sender, un estret sender que discorre per un bonic bosc i sota els cingles de Garreta. Amb traçat pla des de la mina on es capta l'aigua fins pròxims al final, on unes escales de fusta, no del tot regulars, ens eviten haver de de fer alguna desgrimpada.

La ruta ens ha permès caminar captivats una vegada i un altre per la visió d'un paisatge, tan aviat format per la gran plana de tots colors de terra treballada, com d'agrestes muntanyes rocoses que caracteritzen aquesta serralada de la Figuerassa, com una mica més enllà d'enllà, altres reconeixibles muntanyes o massissos que vestides d'un uniforme verd intens donen al conjunt un aspecte més dols. O altres de cims de grans alçades que ja formen part del Pirineu, barrera que separa dues nacions.

EL CAMÍ: HISTORIA I PAISATGE.
Precisament, una part del camí que farem d'aquest recorregut, és un curt tram del llarg recorregut que van utilitzar, durant els segle XII al XIV, homes i dones Càtars, per superar la barrera dels Pirineus i passar de França a Catalunya, on pensaven poder trobar resguard i fugir de la tirania del pensament únic de l'església i rei Francès.
L'ANADA
Iniciem la caminada pel camí de ronda, per la banda de l'obaga, després de pujar les escales que es dirigeixen a la cova de la Troballa.
El camí, un cop ja abandonades les immediacions del Santuari, transcorre per zones planes, alternant amb altres de baixada pronunciada. Sempre entre gran varietat d'arbres, avui despollats de la seva verdor.
Les vistes, quan els arbres ens ho permeten, sempre dirigides ara a la rocosa muntanya del Serrat de la Figuerassa que tenim davant, on destaca l'església de la Mare de Deu de Corbera suspesa dalt d'una de les penyes. Sota aquesta església ja podrem veure, cada vegada amb més definició i més a prop, la rectoria o església de Sant Viçenç i algunes de les cases que formen el conjunt d'Espinalbet. Del castell d'Espinalbet, que havia estat darrera l'església o rectoria de Sant Vicenç, no en queda restes ni tant sols ens hem adonat. A destacar la masia de Can Pere Sastre a l'altre costat de la riera de Metge
LA TORNADA
La tornada, comença amb una llarga pujada, passarem la font de Perdigall i un cop arribats a les proximitats del cap de Tartaneda (1430 m) s'inicia una breu baixada. Molt aviat trobem el tunel de la mina de la que, mitjançant una canonada, s'abasteix el Santuari de Queralt.
El Santuari no disposa de subministre d'aigua. L’any 2016 es va substituir la canalització en el camí de l’aigua, canviant una canonada de fibrociment que es trobava en mal estat per una de polietilè sobre la que actualment caminem. Però l’arribada d’aigua depèn del règim de pluges i està clar que deu ser un problema, doncs ben poca aigua hem vist avui a la font de Perdigall, que hem trobat a la pujada.
Caminarem ara sobre aquesta canonada i sota els cingles de Garreta per, gairebé al final girar bruscament a la dreta, on agrairem poder utilitzar les escales. Poc més tard passarem per la petita capella de Sant Joan. Ja únicament queda aturar-se als miradors de les Guilles i de Garreta, passar sota la capella de Sant Ignasi i la cova de la Trovalla i tornar a casa.
Ens emportem els ulls plens d'imatges, de colors, de bosc, de boira llunyana, de perfils de muntanyes conegudes i desconegudes, de Voltors volant ben a prop nostre. Un cop més ha quedat gravada a la memòria tot allò que aquest petit país nostre és capaç d'oferir a qui sap i pot apreciar-ho.