Santuari de Sant Magí de Brufaganya i fonts de Sant Magí

Son poc més de les vuit del matí i 26 veterans de l’Uecanoia estem aparcant els nostres cotxes a l’esplanada que hi ha al costat de la Capella de les Fonts. En aquest lloc, segons la tradició popular, Sant Magí va fer brollar aigua per calmar la set dels seus perseguidors. Són quatre grans dolls d’aigua fluixa que “no cou ni mol”. Com que l’aigua es considerava miraculosa, hom bastí al seu costat un petit hospital per atendre els malalts; aquest hospital, documentat ja el 1556, fou traslladat al santuari el 1629. Damunt les fonts es construí un petit oratori el 1562, ampliat al començament del segle XVII, reedificat al segle XVIII i restaurat a principis dels anys vuitanta del segle XX.
Comencem a caminar pel Camí de les Fonts, camí que va amb paral·lel al torrent de Sant Magí. Passem pel costat de Cal Nofre. Ara anem pel camí de Cal Nofre i quan ens hem allunyat poc més d’un quilòmetre de la masia, fem un gir de quasi 360 graus i ens endinsem per un corriol que al principi costa de veure. Per aquest corriol anem guanyant alçada. A meitat del camí el company Pere Victori m’ensenya un imponent boix grèvol de fulles d’un verd fosc brillant tal com correspon a aquest tipus d’arbre o arbust. És una planta dioica, es ha dir, hi ha exemplars mascle i exemplars femella. Els femenins són els que tenen els fruits. Un tros més endavant trobem a la dreta del camí, mig amagat per la bardissa, un monòlit de forma triangular amb unes inscripcions mig esborrades que dóna l’aspecte de ser una fita de delimitació de tres finques. Després de pujar uns 150 metres de desnivell arribem al Puig de les Creus de 924 metres d’alt. Aquí tenim unes bones vistes i parem a esmorzar.
Un cop hem esmorzat i abans de reprendre la marxa, una coral improvisada però coratjosa dirigida pels companys Pere Torra i Maria Castelltort, felicita l’aniversari al company Xavier Badia. Aquest simpàtic i alegre costum ens l’inculcat la companya Maria Castelltort. Reprenem la marxa desfent camí fins passar cal Nofre i poc després arribem a una cruïlla on agafem a mà dreta el camí dels Apòstols. Arribem al Collet dels Apòstols i aquí tombem a mà esquerra direcció de Sant Magí de Brufaganya, terme municipal de Pontils (Conca de Barberà). Arribem al santuari i ens fem la foto de grup. El santuari està dedicat a Sant Magí que fou un ermità del segle III, nascut a Tarragona. Martiritzat pel romans, la seva mort se situa entre l’any 296 i el 306. Al lloc del martiri es va aixecar l’actual Santuari de Sant Magí de Brufaganya. És un recinte format per una església, un edifici conventual i altres dependències, com l’actual rectoria. El conjunt, força heterogeni palesa les diferents etapes constructives que ha sofert, degudes principalment a diferents ampliacions i als saquejos dels anys 1714, 1835 i 1936. Reprenem la nostra ruta i en uns 7 minuts arribem a l’esplanada on tenim aparcats els cotxes.
Ja només em queda donar les gràcies als vocals Josep Maria Dàvila i Pere Victori per aquesta agradable matinal que ens han ofert.
Josep Balada
Foto de grup: Jaume Sayós
Nota: Part de la informació d’aquest article a estat extreta de la Viquipèdia en Català.