Santuari del Corredor - Can Bosc - Dolmen Ca l'Arenes (3) - Fuentes (5), rescloses, pou de glaç - SL-C 80 - Parc del Corredor

Parquing Can Bosc

Turó de Bell-lloc / Villa Lina

Info de https://adosrius.wordpress.com/ : La coneguda casa de Fusta, és la casa que d’aquest material va fer-se construir Arnau de Mercader (comte de Bell-lloc) al veïnat del Far. Portava el nom de “Villa Lina”, en homenatge a la seva dona l’escriptora italiana Paulina Pozzali Crotti. La casa es va cremar durant la guerra civil i era un edifici construït al 1899 que el comte va fer ubicar davant de Can Bosc com a pavelló de caça i observatori astronòmic. Era obra de Simó Cordomí i Carrera, arquitecte català del moviment modernista que va projectar obres emblemàtiques com l’Ajuntament de Granollers. En el Butlletí de juliol-setembre de 1938 del Centre Excursionista de Catalunya es diu: “Crida l’atenció la Casa de fusta o xalet desmuntable anomenat Villa Lina, construït pel Comte de Belloch, dotada de totes les comoditats; és un bonic pavelló de caça on, en construir-se l’any 1900, s’instal·là un motor que produïa la llum elèctrica per al servei particular; també té un observatori astronòmic.”

Pou de glaç de Can Bosc

Info de https://patrimonicultural.diba.cat/ : La primera referència documental d'aquest pou apareix en un document datat entre els anys 1770 i 1780, on també es fa referència a la indústria desenvolupada al municipi entorn del gel: "En la costa de Mar cerca de Mataró: en Alfar, y Canyamars hi ha molts pous de empohar glaç grans y congestes molt capases, que en anys atrás eran de Dn Geroni Maris; de Esteve Galceran; de Bosch y de Gel; y lo de Gel, per ser mitja hora mes cerca de Barna, se tenia por lo mes convenient. Però com los duenyos dels dits Pous acostumaven a empenyarse per 4000 carregas de glaç per embarcar en lo port de Mataró per los obligats a lo Abast de Cadiz. Per lo Abast de la dita ciutat de Mataró ab 400 carregas. Y per diferents altres pobles de la costa a preu molt alt. Y casi tots los dits pous se ha de traure lo glas del pou a coll de matxo. Y després hi ha molts mals camins per los carros, de manera que se ha d'anar molt tros de camí per dins de una riera". El pou de glaç de can Bosc formava part de les propietats de la masia de can Bosc, situada a prop seu. S'alimentava amb l'aigua de la font del Ferro, que era desviada fins a una bassa actualment desapareguda.

Font del Ferro (Dosrius)

Info de https://patrimonicultural.diba.cat/ : Altres denominacions relacionades amb l'estructura: font de la Comtessa, font dels Comtes, font del Revolt, font dels Collonuts. En origen, l'indret estava freqüentat pels pagesos i pastors de les masies properes que hi feien mena quan estaven treballant pels camps i boscos del voltant. La font formava part de les propietats de la masia de can Bosc, situada a prop seu, i alimentava la bassa del pou de glaç de can Bosc, situat al seu costat. Pel que sembla, a uns 2,5m a ponent de l'estructura, hi ha les restes d'un mur tapat per la vegetació que podria haver format part d'una bassa.

Panorámica de Can Micola

Vistas al Turó de l'Home y a Les Agudes

Izquierda : dejar pista

Seguir por terreno despejado junto vallado finca Can Micola.

Balsa y conducciones para la captación del agua de lluvia

Tras el largo periodo de sequía que venimos padeciendo, esto es un ejemplo a seguir. Tienen los bancales de captación superiores y canales muy bien cuidados. Se sigue por pista.

Entrada en pista principal

Rescloses de ca l'Arenes / Rescloses del sot del Fangar (2)

Derecha (cadena)

Gatell de ca l'Arenes

Info de https://mediambient.gencat.cat/ : Va ser declarat arbre monumental el 1991 i també d'interès comarcal el 1992. Va caure aproximadament el 2005. El 2007 en restava una pila de fusta desfeta. El Gatell de Ca l’Arenes era un abret molt vell, amb bona part de les branques trencades o esqueixades, i que només verdeja en alguns rebrots que es resisteixen a claudicar. D’altra banda, la seva situació, entaforat enmig de la torrentera, desllueix molt la seva bellesa. Espècie: Salix cinerea subsp. oleifolia Mesures: Alçària total (h) = 16,0 m Volt de canó (c) = 4,30 m Capçada mitjana (C) = 17,7 m

Rescloses de ca l'Arenes / Rescloses del sot del Fangar (1)

Info de https://patrimonicultural.diba.cat/ : Conjunt de 8 rescloses situades dins del cabal del Sot del Fangar, entre les cotes 471 i 524, en un tram de 694 metres de longitud. Estan formades per un mur transversal al torrent, amb la part superior plana. Estan bastides en pedra de diverses mides sense lligar (la mida de les peces és més grossa quan més avall està la resclosa). Aprofiten afloraments naturals de roca per als fonaments laterals dels murs. La distància entre aquestes estructures és decreixent a mida que baixa el torrent. En l'actualitat, majoritàriament estan reblertes de terra. Les dues primeres i la vuitena tenen més capacitat d'acumulació d'aigua i les dues inferiors presenten un sobreeixidor, pel qual vessava l'aigua sobrera quan l'embassament era ple. La resclosa més propera a ca l'Arenes presenta una planta semicircular o convexa en el sentit del flux de l'aigua. Té una alçada de 4 metres i un gruix d'1,5 metres. Entre aquesta resclosa i la masia de ca l'Arenes hi ha un canal excavat al sól de 0,70 metres d'amplada i 0,50 metres de fondària, força degradat. La gent de la zona no recorda quin ús tenien aquestes rescloses, al marge que a principis del segle XX hi anaven a beure les vaques i que la segona resclosa fou reblerta i reconvertida en un hort d'estiu. És probable que servissin per aprofitar l'aigua de les torrentades, emmagatzemar-la en una bassa (situada prop de ca l'Arenes mitjançant un canal) i utilitzar-la per regar les feixes de conreu o pel bestiar.

Pou Ca l'Arenes

Desde aquí ida y vuelta opcional por fácil y bonito sendero a Resclosa (2)

Ida y vuelta al Dolmen de Ca l'Arenes I y II

Dolmen de Ca l'Arenes I

Menhir de Ca l'Arenes III

Pi Cargolat

Sot del Fangar (cruce)

Derecha : dejar pista a sendero

Cantera Roques del Pare Jaume

Cantera 2

Pradera

Árbol señal 1

A partir de aquí hay que buscar / seguir un rastro de sendero que pasa unos metros mas allá del árbol con el letrero.

Árbol señal 2

Por aquí el rastro es mas difuso por las hojas

Font del Pare Jaume

Info de https://patrimonicultural.diba.cat/ : Altres denominacions relacionades amb l'estructura: font de la Sitja, font del Rossinyol. En origen, l'indret estava freqüentat pels pagesos i pastors de les masies properes que hi feien mena quan estaven treballant pels camps i boscos del voltant. La font fou restaurada pels voltants de l'any 1990 pel sobreguarda del Parc del Corredor, els masovers del Santuari i els pinyataires de la zona.

Ida y vuelta a Font del Pare Jaume

Puerta recinto Santuari del Corredor

Iglesia Nostra Senyora dels Socors y patio

Estela del Santuari del Corredor y Creu

Info de https://patrimonicultural.diba.cat/ : Possible estela funeraria situada al costat de la creu del Corredor, tocant al mur de migdia del pati del santuari. Es tracta d'un element de pedra granítica i de forma antropomorfa, amb una creu grega gravada a la cara frontal. També s'observen unes impromptes laterals a la zona de la testa, de funcionalitat decorativa. Està esculpida en un sol bloc de pedra. No hi ha cap referència documental relacionada amb aquest element. Tot i que no s'han trobat paral·lels pel que fa a la seva tipologia, la creu gravada s'asimila a les que es troben en les esteles funeràries de cronologia medieval.

Pista acondicionada

Espacio distribuidor : izquierda

Paso entre 2 alcornoques

Font del Grèvol

Info de https://patrimonicultural.diba.cat/ : Denominacions relacionades amb l'estructura: font de la Teula. La font va ser construïda per l'Agrupació Científica Excursionista de Mataró l'any 1998, en un indret on ja hi havia un naixement d'aigua que, en origen, brollava a través d'una teula (d'aquí el topònim antic). Durant els anys 40 i 50 del segle XX, aquest naixement d'aigua havia estat molt freqüentat pels picapedrers que treballaven a les Roques de Mataró, que hi anaven a beure aigua. El topònim amb el que es coneix l'estructura en l'actualitat li ve donat pel tipus de vegetació que creix al seu voltant.

Mirador del Corredor

Info de https://naturalocal.net/ :Des d’aquest mirador podem contemplar una part important de les muntanyes del Maresme i part del Barcelonès. En primer lloc i davant nostre tenim el cim del Montalt i la serra Polseruda que ens tapen els municipis de Sant Vicenç de Montalt i Sant Andreu de Llavaneres. Anem girant cap a la dreta i a la serralada del Litoral podem distingir el Montcabrer, el castell de Burriac i més a la dreta l’antena del turó de Céllecs. Al fons de tot i a la llunyania, si el dia és clar, podreu veure la serra de Collserola a on destaca la torre de comunicació i el temple expiatori del Sagrat Cor del Tibidabo.

Paso junto Area d'esplai del Corredor

Dejar pista a sendero

Tras unos 300 metros se vuelve a pista

Rukimon

Font de Ca l'Arenes

Ida y vuelta junto vallado

Dolmen de Ca l'Arenes II (Lloses del coll de Ca l'Arenes)

Info de https://patrimonicultural.diba.cat/ : Restes d'un possible sepulcre megalític destruït, del que es conserven quatre elements aterrats (tres lloses agrupades, una altra llosa més allunyada i fragments de llosa), disposats en un radi d'acció de 10 metres i amb les cares treballades. La llosa més gran amida 3,75 metres de longitud per 1,88 metres d'amplada i té dues lloses més petites al costat, una d'elles trencada. Aquest trencament podria correspondre a l'acció dels picapedrers que havien treballat a la zona, tot i que no es pot assegurar. El megàlit fou documentat l'any 1998 per Gemma Conesa, monitora de l'Escola de Natura del Corredor, que donà avís a la Secció Arqueològica del Museu de Mataró. L'any 2000, l'equip de recerca del Museu de Mataró va fer l'aixecament topogràfic, el dibuix de les lloses i diverses fotografies de l'estructura.

Izquierda a sendero señalizado

Cómodo y amplio sendero

Derecha abajo

Font de Can Bosc

Mina de Can Bosc

De aquí sale o salía el agua de la fuente