Santuari del Corredor i dolmen Ca l'Arenes (Montnegre)

Els massissos del Montnegre i del Corredor formen part de la Serralada Litoral i són una barrera natural entre la plana litoral del Maresme i la depressió de les comarques del Vallès i la Selva. Podem considerar que el Montnegre és un territori més abrupte i salvatge i el Corredor ofereix un paisatge més amable i suau. Aquesta vegada farem una sencilla excursió pels camíns i senders propers al Santuari del Corredor, i coneixarem racons d'obligada visita com el dolmen de Ca l'Arenes, el sorprenent "Pic cargolat", les fonts del Ferro i la del Grèvol, el Mirador suspès de fusta ..i més indrets interessants.
Deixem el cotxe al pàrquing del Santuari del Corredor i davallem pel camí que ens portarà al dolmen de ca l'Arenes. Primer seguirem l'itinerari del SL-C 72 i després el SL-C 80.
Des del pàrquing del Corredor veiem el Santuari i també la torre de guaita dels vigilants forestals. Aquesta torre la trobarem a prop del cim del Corredor i que està a uns 200 mts del Santuari.
Com ja hem comentat, la ruta que hem de fer és molt fàcil de seguir. J de primer només haurem d'empaitar els pals indicadors que porten al dolmen de ca l'Arenes.
De baixada haurem d'estar atents per no perdre'ns un racó curiós i prou interessant. És el "Pi cargolt", un gran pi amb el seu respectable tronc amb una forma recargolada i que el trobarem a tocar del camí. Hi ha un petit pal indicador a la vora del camí amb el nom de "Pi cargolat, Pi pinyer, Pinus pinea", però si anem xerrant o distrets ens el passarem de llarg.
Després de les moltes fotos del pi, continuem baixant pel SL-C 80 en direcció al dolmen.
El sepulcre megalític de ca l'Arenes va ser descobert l'any 1997 i excavat i restaurant els anys 2006/2007.
La cambra funerària està formada per la llosa de capçalera, dues lloses laterals a cada costat, dos muntants a l'entrada per recolzar una llosa que fa de porta. L'accés a la cambra, orientat al sud, es feia per un petit corredor.
A l'exterior, al costat oest, es conserva el túmul de terra i pedruscall, envoltat de pedres més gran que delimiten i alhora fan la funció de contenir les terres.
De l'excavació arqueològica comentar, per acabar, que es va permetre recuperar alguns petits fragments de ceràmica feta a mà, de sílex i de coure o de bronze.
Després d'aquesta petita història arqueològica vam continuar amb la nostra expedició.
A deu metres del jaciment de ca l'Arenes hi ha una cruïlla de camins.
Vam baixar pel camí que diu "Santuari del Corredor", vam visitar el "dolmen de ca l'Arenes" i continuem pel camí que possa "direcció Mas ca l'Arenes".
Continuem baixant sender avall pel mateix SL-C 80. La ruta d'aquesta excursió no té cap complicació en trobar l'itinerari correcte, ja que tot són camins i senders amples i trepitjats.
Mentres davallem tranquilament ens fixem amb algunes caixes de niu penjats dels arbres.
No hi ha cap punt on ens podem desorientar ...potser hi ha un sender (al apropar-nos a la font del Ferro) on si que hem de parar atenció. En aquest punt hem d'agafar el sender de l'esquerra que és menys evident i trepitjat, el de la dreta sembla que s'allunya de la font.
La font del Ferro la trobarem al costat del camí i a un nivell inferior d'aquest. Sembla que era una font molt visitada, quan rajava, perquè havien troncs tallats en forma de bancs per seure i taules per prendre quelcom. La mateixa font era acollida per tres murs de pedra lligada formant una U.
Ara la font (al menys al moment que la vam visitar nosaltres) ja no raja aigua i el terra era ben sec. També vam observar que alguns brètols van encastar un pal dins del broc de ferro.
A prop de la font del Ferro hi ha un pou de glaç (en algun lloc he vist que l'anomenen el "Pou de glaç de can Bosc"). L'estructura està malmesa, mig coberta per herbes i matolls. Les parets són gruixudes, bastides a base de filades de pedra local. El seu interior és circular i la seva fondària d'uns sis metres. Una tanca de ferro l'envolta per protegir-la i també que ningú prengui mal.
Com podem deduir el pou s'abastia de l'aigua que venia de la font del Ferro.
Ara el camí és més planer i ens acosta a la masia de Can Bosc.
Travessem la pista (coll can Bordoi-can Bosc-Santuari del Corredor) i voregem la masia per l'esquerra, en direcció a la font i basses de Can Bosc.
El mas de Can Bosc és monumental, del segle XVI, de planta quadrada i teulada a quatra aigües. Segons diu la Viquipèdia aquesta masia era propietat dels comtes de Bell-lloch que la van llegar a l'Església i d'ella en depèn la conservació de la mateixa.
Si de baixada hem seguit un dels senders senyalitzats del parc (el SL-C 80), de pujada empaitarem tothora el GR-92, també conegut com Sender del Mediterrani (atenció que també passa el SL-C 80, però no hi han pals indicadors a peu de sender).
La caminada va alternant pujades amb trams planers i fa de bon caminar. Mentres pugem anem superant indrets i racons coneguts del Parc.
El camí creua paisatges surers.
El Campament Juvenil del Solell.
L'Area d'Esplai del Corredor.
Ja som molt a prop del final de l'excursió, però encara ens queda de resenyar alguns racons importants i de visita obligada. Enfilant el sender del GR 92 passarem per aquesta encreuament de camins, no passarem de llarg perquè la trobarem prou senyalitzada amb pals indicadors.
Pugem pel camí que ve de Can Bosc i continuem en direcció al Santuari del Corredor. Abans farem una visita al Mirador i a la font del Grèvol.
El Mirador del Corredor és sorprenent. Després de tot el dia envoltats d'arbres surers, alzinars, pinedes... l'espectacle visual que ens ofereix aquest mirador panoràmic és sorprenent. Estem contemplant les comarques del Maresme (més a prop) i del Barcelonés (més lluny).
El Turó Rodó de Céllecs, entre les comarques del Maresme i del Vallès Oriental i en la llunyanía el perfil de la Torre de Collserola i del Temple Expiatori del Sagrat Cor del Tibidabo.
La font del Grèvol la trobarem davallant una forta pendent que ens faciliten uns esglaons de fusta. Cal destacar la bellesa paisatgística de la zona on està situada la font, enclotada al mig el bosc, envoltada de vegetació, entre la que destaquen uns quants grèvols.
Com a curiositat dir que entre el broc (d'acer inoxidable) i el bassal, hi ha una petita lleixa metàl·lica i retràctil que pot servir per suportar un càntir o una ampolla mentre l'omplim. En el moment de visitar-la no rajava gens d'aigua.
També hi han dues plaques de rajoles blanques. Una amb el nom de la font del Grèvol (pel tipus de vegetació que creix al seu voltant) i l'altre que deixa constància que la font va ser contruïda per l'Agrupació Científico Excursionista de Mataró l'any 1998.
Pugem altre cop fins l'encreuament anterior i enfilem el camí en direcció al Santuari del Corredor.
Passem pel punt més alt de la caminada i uns metres més enllà arribem a la gran esplanada neta d'arbres presidida pel santuari del Corredor.
El conjunt està format per dos cossos separats: el primer constituït per l'església i l'hostatgeria, i el segon per un cos de planta baixa on avui hi ha un punt d'informació del Parc. Ambdós encerclats per un mur que configura un gran pati, al qual s'accedeix per una portada amb brancals de carreus de pedra granítica i llinda plana, tancada amb dues fulles batents de ferro forjat.
Hi ha documentació del santuari des de 1544. L'església va ser reconstruïda entre 1576 i 1583. És un edifici allargat amb un massis campanar de torre, amb gàrgoles i coronat amb merlets. S'hi venera la imatge de la Mare de Déu del Socors.
A l'exterior de l'església, al davant mateix, hi ha una gran columna de pedra aïllada. Fins ara no s'ha trobat explicació raonada de la presència d'aquesta columna en aquest lloc, encara resta com a enigma.
La sortida ha sigut molt aprofitada, a part de les coses que hem descobert encara havien moltes més per descobrir, però les deixem per una altra excursió. Hem trigat sis hores per completar-la sencera, però l'Andreu encara està convalescent d'un trancament de lligament interior i ha d'anar a pas de tortuga ...a part de les moltes fotos que fem en cada indret que visitem.
Fins la propera!